The Palau Montaner, by the publisher Ramon Montaner, was begun in 1889 under the direction and design of Josep Domènech i Estapà. But due to disagreements with the owner, he ended up entrusting it to his nephew Lluís Domènech i Montaner. Domènech i Montaner did not alter the architectural structure of Domènech Estapà's palace-villa, which was already built on the ground floor and first floor, but he did decide to change the planned decoration of the façades and the interior. As can be seen in the photographs and plans of the Domènech legacy, one of the interventions on the exterior consisted of introducing a powerful eaves on the roof and a richly decorated ceramic frieze on the upper part. The decorative frieze had ornamental stone elements and ornamental elements of glazed ceramic and metallic reflections with floral and heraldic motifs and references to printing. Inside, he designed a majestic vestibule with an imperial staircase covered with a spectacular stained-glass skylight that floods the space with natural light. The entire palace is decorated with mosaics, sculptures, stained glass, upholstery and drapery and woodwork made in collaboration with Eusebi Arnau, Antoni Rigalt and Gaspar Homar, among others. He also had the help of his collaborator and friend Gallissà. It is currently the headquarters of the Government Delegation in Catalonia.

In 1840, Barcelona City Council decided to introduce gas lighting for the city's streets and buildings. The first concession to manufacture gas in Barcelona was signed by Charles Lebon on 14 June 1841, for fifteen years. The recently founded ‘Sociedad Catalana para el Alumbrado por Gas’ (Catalan Society for Gas Lighting) set up its factory in Barceloneta, next to the old Don Carlos gate. At the beginning of the 20th century, the factory complex was extended and in 1907 Josep Mansana applied for a licence to build a new office building inside the gas factory. The architect Josep Domènech i Estapà, who had already built the headquarters of Catalana de Gas in Portal de l'Àngel and Torre de les Aigües, was in charge of this construction. The building is currently located in the Parc de la Barceloneta, bounded by Carrer Doctor Aiguader, Carrer del Gas, Passeig Marítim de la Barceloneta and Passeig de Salvat Papasseit, facing the building on Carrer Ginebra. It is currently an isolated building with a rectangular floor plan. Volumetrically, it is two storeys high with a rooftop enclosed by iron railings. The façades, with a stone base and the rest stuccoed in yellow, are characterised by a careful use of exposed brick as an ornamental element, placing it in the framing of the architectural openings, in the decorative moulded elements or in the cornice. The southern façade, where the main entrance to the building is located, stands out. This façade features a vertical axis formed by three openings unified under a segmental arch and crowned by an undulating gable. The segmental arch is not the only one used, as other openings are covered by semicircular or angled arches. Another decorative element of a modernist character that Domènech i Estapà used are glazed ceramic medallions with geometric ornamentation.

La Barcelona del darrer terç del segle XIX va ser testimoni d?una ràpida expansió pel nou districte de l?Eixample, que s?anava ocupant amb habitatges i edificis públics. En molts casos, les noves construccions substituïen instal·lacions obsoletes de la congestionada Ciutat Vella. El Palau de Justícia és un d'aquests nous equipaments i pretenia agrupar els jutjats de la ciutat i la Reial Audiència en un nou edifici monumental que donés la mesura de la nova ciutat. Projectat l'any 1886 per Enric Sagnier i Josep Domènech i Estapà, va ser el primer encàrrec important d'aquests joves arquitectes recent titulats. El projecte anava acompanyat d'una memòria extensa on raonen l'elecció dels materials i les formes de l'edifici: consideraven que el material representatiu de la civilització moderna era el ferro però que la funció representativa de l'edifici requeria la solidesa de la pedra per expressar el pes de la justícia, i també creien que la societat encara no estava preparada per acceptar la utilització d'estructures de ferro a edificis monumentals. Per aquest motiu, van prendre una decisió arriscada i innovadora a l'època: deixar el ferro a la vista a la coberta de l'escalinata monumental i al gran saló del primer pis, però convenientment decorat. El conjunt -que es va voler organitzar d'una manera racional i pràctica- s'estructura en dos cossos simètrics, al voltant de patis, on se situen els jutjats, i al centre, l'accés amb grans espais adequats per als grans processos o activitats representatives. Especialment destacat és el gran saló anomenat dels passos perduts, amb un dels testers ocupats per una gran composició pictòrica de Josep M. Sert. Altres àmbits de l'edifici van ser decorats pels pintors Joan Llimona, Fèlix Mestres i Arcadi Mas i Fontdevila, entre d'altres. Exteriorment, el Palau de Justícia, un dels primers edificis monumentals de la ciutat, utilitza un repertori decoratiu que pren elements de diferents estils. Les escultures que recorren les façanes, amb retrats de juristes i escenes al·lusives, també van ser obra dels més destacats escultors catalans del moment, com ara els germans Vallmitjana, Manuel Fuxà, Josep Llimona o Miquel Blay. El conjunt apareix coronat per una estàtua de Moisès, obra d'Agustí Querol.

L'edifici es troba en un solar entre mitgeres, amb façana principal al carrer Còrsega. Integra un edifici de grans dimensions dins del teixit urbà de l'Eixample. Per aconseguir-ho hem plantejat tres tipus de façana diferents que responen a diferents condicionants del seu entorn més immediat: la façana al carrer Còrsega, la façana a l'interior d'illa i les façanes dels patis de l'hotel. La façana s’esfulla en dos plànols, un de vidre i un altre ceràmic. A la façana principal, les obertures volen respecte al plànol de façana mitjançant unes caixes de llautó, creant un joc de llum i ombra que redueix l'efecte pantalla de l'edifici, aconseguint una millor proporció a escala de ciutat. En la mateixa línia les dues grans galeries recorden el "skyline" de l'antiga fàbrica Bayer. A la nit aquestes caixes s'il·luminen, aconseguint l’efecte de que les caixes suren sobre un llenç negre. Aquests mecanismes ajuden a fraccionar la visió longitudinal de la façana, que ocupa gairebé la totalitat de l'illa. A la planta baixa, l'estructura de pòrtics metàl·lics de doble alçada, ajuda a construir un basament que cerca la visió de jardí interior i dóna presència a l'edifici. La façana aquí es planteja al revés, aquesta vegada amb el vidre reculat, aconseguint fins a 1 m de profunditat des del basament fins a la seva coronació. És una façana que reconeix la seva visual en escorç i sorgeix d'aquesta condició amb el màxim avantatge possible, construint una façana amb gruix, amb ombres, que des de la seva complexitat en aquest cas permet simplificar per integrar-se a l'entorn. La façana posterior, amb fusteries igualment situades en el pla interior, genera un joc de buits i agrupa en una sola obertura les dues primeres plantes, per obtenir major verticalitat. Els patis interiors de l'hotel adquireixen una rellevància especial i no només ofereixen ventilació a algunes habitacions més senzilles, sinó que s'obren als corredors de distribució interior. Per resoldre la possibilitat d'interferència de visuals entre corredors i habitacions, s'ha construït una pell de tubs metàl·lics verticals en forma de diamant que a manera de grans cortinatges resol aquest problema. De nit, unes línies de leds ocultes retroil·luminen els tubs oferint una imatge de suspensió de l'element metàl·lic lleuger per davant del seu tancament o façanes de pati. Un dels principals reptes ha estat la industrialització de tota la solució constructiva. Es tracta d'una façana ventilada molt lleugera construïda a partir de grans mòduls de gairebé 5x3 metres que venien totalment acabats de taller. Aquesta solució ha tingut molts avantatges, entre ells un control absolut en el seu acabat i major rapidesa de muntatge. El fet de minimitzar el nombre de diferents materials (panell ceràmic negre, vidre i estructura folrada amb llautó) ha permès simplificar no només la seva solució formal, sinó també la seva construcció.

Funerary monument with a cross with three arms floor plan formed by three graves, which rest on a plinth and small columns. The faces of the tombs are ornamented with arches and blind columns. The rear arm of the cross is shorter in length and gives access to the interior of the pantheon through a porticoed door. These three arms are crowned in the centre by an angel sitting on a throne that rises with an ornamented archivolt ending in a cross. In his hands he carries a wreath of roses.