Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Project by:

Created by:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Collaborators:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

External Collaborators:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

With the support of:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Design & Development:

edittio Nubilum
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Detail:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

Remove * If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Works (7)

On the Map

Awarded
Cataloged
Disappeared
All works

Constellation

Chronology (8)

  1. Església de Montserrat

    Josep Firmat i Serramalera, Pere Samsó i Heres

    Església de planta rectangular adossada amb dues façanes fent cantonada. Presenta una nau coberta amb volta dividida per quatre arcs torals, amb sagristia i cambril situats darrere el baptisteri. Façanes: la principal està ordenada simètricament amb el portal d'accés de mig punt, amb arquivoltes, l'ultima de les quals s'enllaça amb la línia d'imposta. A sobre del portal, un rosetó. Capcer coronat amb cornisa i arcs cecs. La façana lateral presenta una sèrie d'obertures que no segueixen un ritme unitari i també apareix un tros d'arqueria cega en un tram. 1887: Començament de l'obra. 1906: Benedicció. 1909: Cremada a la Setmana Tràgica i refeta de nou. 1932: Construcció del cambril.
  2. Casa Devant

    Josep Firmat i Serramalera

    Casa Devant

    Edifici d'habitatges entre mitgeres, fent xamfrà. Edifici que consta de soterrani, planta baixa, dos pisos i àtic retranquejat amb coberta, formant mansarda. Presenta planta asimètrica, amb dos cossos laterals de diferent llargària que s'articulen amb el cos de xamfrà. La façana en cantonada és simètrica, amb semi-rotondes als angles. Al primer pis balconada de ferro. Façanes laterals amb un ritme de balcons i finestres alternats, d'esquema vertical, ordenades regularment. Accés per la façana lateral més estreta. Ús de la pedra en la planta baixa i en els ornaments; en la resta de façana, totxo arrebossat imitant pedra de fil. Començament del segle XX: construcció. 1936: ampliació.
  3. Casa Arderiu de Manresa

    Josep Firmat i Serramalera

    Edifici d'habitatges entre mitgeres fent cantonada, amb façana a dos carrers. Format per planta baixa i quatre pisos, amb un cos principal en cantonada amb tribuna a nivell de primer i segon pis arrodonida, i remat amb un templet rodó cobert amb cúpula esfèrica de pissarra. En aquest cos de cantonada s'articulen dues ales laterals. Les obertures de les ales laterals estan ordenades segons eixos verticals, amb balcons de ferro i arcs rebaixats en totes elles. Cornisa de pedra suportada per permòdols i coberta amb mansardes. Conjunt de caràcter monumental, neoclàssic, amb clares influències de l'arquitectura residencial francesa. Inici de la construcció vers el 1910
  4. Quiosc de l'Arpa

    Josep Firmat i Serramalera

    Quiosc de l'Arpa

    Quiosc d'estil modernista, que forma un conjunt harmònic amb la casa també modernista, "ca la Buresa", situada a la mateixa plaça. La seva tipologia és pròpia de principis de segle, moment en què les ciutats s'embelleixen fruit del desenvolupament econòmic i burgès. Es tracta d'una edificació aïllada, de reduïdes dimensions, que tenia i té per objecte la venda de diaris i revistes. És de planta quadrada, d'unes dimensions de 2,20 x 2'20m. i una alçada interior de 3,2m. La seva estructura té un aire classicitzant i s'han de distingir clarament tres parts: 1- un basament de pedra esculpida amb motius geomètrics i florals. 2- un cos de fusta i vidre, que resol la transició a la coberta mitjançant una franja d'ornamentació concebuda com a capitell. 3- constituïda per la coberta, amb volta de canó en forma de creu, d'alumini gofrat. Culmina la construcció un element treballat en ferro, que dóna esveltesa al conjunt. La data de construcció del quiosc és la del 20 d'abril del 1917, per la raó social "Salles i Amat". Substitueix a un anterior de fusta obra d'Ignasi Oms. El seu disseny segueix molt directament al del quiosc de l'Anís del Mono, emplaçat a l'estació de Badalona, projectat per Josep Puig i Cadafalch. El seu estat de conservació és molt bo, ja que recentment ha estat objecte de restauració.
  5. Xalet Director de Mines

    Josep Firmat i Serramalera

    Conjunt format per dues cases aparellades situades al mig d'un jardí amb dos pisos i golfes. La planta està formada per tres rectangles, un de més allargat al que se li adossen perpendicularment dos més, formant com una U. Les obertures amb llinda presenten a sobre un arc de descàrrega . De tota manera, abunden les obertures amb arc, com les finestretes trífores als capcers de les golfes o al porxo de la planta baixa. Sota el ràfec, una faixa de ceràmica vidrada blanca i blava sobre un filet, constitueix el motiu decoratiu. La teulada, a dues vessants, és molt apuntada i presenta motius decoratius geomètrics en els careners, amb una diferenciació de color. Els xalets que van ser habitatge dels directius de les mines es comencen a construir l'any 1918. Formen part del concepte de ciutat obrera de la Solvay. Aquest va ser seu de la CNT - FAI el 1936, i el juny de 1938 en ell s'instal·là el tribunal permanent de l'exèrcit de l'est.
  6. Teatre Kursaal

    Josep Firmat i Serramalera

    Teatre Kursaal

    El passeig de Pere III va néixer el 1891 i en ell es concentren edificis modernistes i noucentistes de qualitat. El Kursaal és un edifici entre mitgeres reculat de la línia del carrer i amb la façana principal oberta a un atri. Consta de planta baixa i quatre pisos, amb composició unitària i simètrica. L'atri està definit per una porxada perimetral d'una planta, recolzada sobre parelles de columnes amb capitell jònic i coronada per una balustrada; l'accés és a través d'una reixa de línies clàssiques amb pilars coronats per fanals de ferro i vidre. La façana té un cos central amb tres eixos verticals de finestrals, tan sols separats pels ampits. Els de les plantes primera i segona són quadrats, i els del pis tercer, en arc de mig punt. Al centre, coronant l'edifici, una torre centrada amb finestra coronella i cimada amb un frontó triangular. Tot el conjunt participa dels corrents noucentistes de l'època, en el seu vessant monumentalista classicista. Actualment, restaurat (2007) pels arquitectes Joan Forgas i Víctor Argentí, és l'Espai d'arts escèniques de Manresa, que acull teatre i auditori. L'interior ha estat modificat totalment. Noticia del periodico el 21/02/2007: Manresa se vistió anoche de gala en la inauguración del emblemático teatro Kursaal. Después de 19 años de permanecer cerrado, el teatro volvió a levantar el telón para ofrecer el espectáculo preparado para la ocasión, que le devolvió a la vida cultural. El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, asistió a la inauguración de la sala, que, en palabras del alcalde del municipio, Josep Camprubí (PSC), debe reforzar Manresa como "capital cultural de la Catalunya central". INAUGURADO EN 1927 La imagen del teatro con los focos encendidos y la platea de la sala grande llena supuso la culminación de un largo proceso de 11 años para rehabilitar el Kursaal, uno de los proyectos estrella del tripartito municipal. El teatro, en el céntrico Passeig de Pere III, fue inaugurado por primera vez en 1927 y ahora, al estar ubicado junto al Casino, equipamiento convertido hoy en biblioteca y centro cívico, integra un enclave de especial contenido cultural. Después de una época de esplendor, el teatro fue cerrado por su degradación en 1988. La revista Loco, loco musical Hall, con Mary Sampere y la compañía de El Molino, fue la última representación. En 1995, un grupo de ciudadanos se propuso que Manresa volviera a tener un teatro en condiciones y se constituyó en la asociación El Galliner. Su primera acción fue vender 800 entradas para el hipotético día en que se reinaugurara el Kursaal. Los compradores se encontraban ayer entre el público que asistió al doble estreno --sala y espectáculo-- o acudirá a las representaciones de esta semana. 11,5 MILLONES DE EUROS Hoy, festividad de la Llum en Manresa, el teatro abrirá las puertas para que el público pueda conocer la rehabilitación, que ha costado 11,5 millones de euros financiados por el consistorio y con subvenciones de la Generalitat y la diputación. Ha conservado la fachada original y en el interior hay ahora dos salas, una con 803 butacas, entre platea y anfiteatro, y otra con 200. El alcalde destacó ayer que en el Kursaal Manresa y la Catalunya central podrá ver espectáculos costosos, "como óperas y orquestas de gran formato". Hasta ahora, la mayor parte de la programación cultural se hacía en el teatro Conservatori, donde El Galliner ha sacado el máximo provecho de su limitado espacio escénico. Esta asociación se encargará de la programación del Kursaal, y ya tiene concertadas las actuaciones de Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Manolo Escobar y estrenos de teatro y de danza. El local lo gestiona una sociedad pública municipal.
  7. Cases Barates de la Sagrada Família

    Josep Firmat i Serramalera

    Es tracta d'un conjunt de nou habitatges unifamiliars situats en el carrer del Vallès. Son construccions aïllades, envoltades per un jardí anterior i un pati posterior. Set d'elles són d'una planta i les altres dues, de dues plantes, estan situades en els extrems. Es cobreixen amb teula àrab composta i a dues vessants i ràfec potent. Presenten elements de línies renaixentistes i barroques, com els pòrtics d'accés, amb arc de mig punt sobre columnes jòniques, pèrgoles o els capcers ondulats. Destaca la seva semblança volumètrica i formalització estètica, convertint-se en un conjunt singular, en total desacord amb l'entorn edificat de blocs aïllats. La primera pedra d'aquest conjunt de cases es va col·locar el 1926, i les obres s'acabaren el 1932. El promotor d'aquestes cases va ser la Caixa d'Estalvis de Manresa i el constructor Antoni Munill.
  8. Església de Valldaura

    Antoni Calvet, Josep Firmat i Serramalera, Josep Torres Argullol

    Edifici construït en pedra, amb una nau i capelles laterals comunicades entre si mitjançant arcs apuntats. Coberta a dues vessants. La façana principal és de composició ordenada, llisa, amb predomini del buit sobre el ple: portal en arc rodó i gran finestral tripartit que segueix la línia de façana formant el capcer. Una torre poligonal amb coberta piramidal resol la cantonada i serveix de nexe d'unió amb la façana lateral, plana, amb petites obertures i contraforts. El conjunt exterior utilitza un llenguatge formal divers de l'interior. Les façanes denoten unes certes influències centreeuropees, la qual cosa no és estranya si pensem que estan fetes posteriorment a l'interior i de mans d'un arquitecte més jove. A l'interior, la nau està separada de les capelles laterals mitjançant arcs formers, rebaixats en planta baixa i apuntats al pis superior. Absis poligonal. Cor al tester, a nivell de planta pis. Coberta amb estructura de fusta. Paraments arrebossats. A la capçalera, i damunt de l'altar, hi ha el cambril de la Verge.

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!