About
In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.
The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.
The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.
Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.
The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.
The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.
About us
Project by: 
Created by: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueDocumental Commission:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCollaborators:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuExternal Collaborators:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelWith the support of:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaCollaborating Entities:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Suggestion box
Request the image
We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.
The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.
close
close
Memory
Josep Claret va néixer a Girona el 19 d'agost de 1908. L'any 1925 va matricular-se a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i va compaginar els seus estudis amb les classes de pintura a l'Escola de Nobles Arts de la Llotja. Algunes de les seves obres seran exposades a les Galeries Dalmau de Barcelona en mostres col·lectives. Durant la seva estada a Barcelona establirà relació amb el grup de intel·lectuals i artistes liderats per Joan Ramon Oliver, i publicarà els seus articles i dibuixos a la revista Hèlix. També escriurà a les pàgines de El Autonomista i D'Ací i d'Allà per difondre les seves idees respecte a l'arquitectura moderna.
És també durant aquesta etapa d'estudiant que treballa com a delineant en el despatx de l'arquitecte recionalista Josep Lluís Sert, al costat del qual viu la proclamació de la República i la fundació del mític GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura) que renovarà l'arquitectura a la llum dels corrents racionalistes internacionals. Josep Claret es fa membre del GATCPAC el 24/03/1931 i se'n dóna de baixa el 25/03/1936.
L’any 1933 obté el títol d’arquitecte amb el projecte Institució d’Història Natural i retorna a Girona per establir-se professionalment. Aquests primers anys d’exercici construeix les que esdevindran les obres més emblemàtiques i reconegudes de la seva carrera: la desapareguda Casa Pla (1934), el Xalet Tarrús (1935), la Casa Coll (1935) i la Casa Bech de Careda (1935), entre d’altres. Al mateix temps s’involucra activament en algunes iniciatives culturals gironines com la fundació de la revista Víctors al costat de Pere Abellí, Emili Blanch, Josep Colomer, Josep Maria Corredor, Francesc Ferrer, Lluís Franquesa, Carles de Palol, Pompeu Pascual, Josep Planes, Agustí Pera i Francesc Riuró.
El desenllaç de la guerra civil el porta a traslladar-se a l'illa de Menorca. Desprès de la guerra, treballa com a arquitecte municipal a l'illa i hi projecta obres tan emblemàtiques com l'escala monumental d'enllaç entre el Passeig Marítim i el Moll de Llevant (1955) i l’Hotel Port Maó (1956). Paral·lelament, en aquests anys manté obert també despatx a Girona i són freqüents els desplaçaments entre ambdues ciutats. A Girona construeix l’Escorxador Turon, a l’antiga fàbrica càrnica Prócer (1948), diverses cases plurifamiliars com la Casa Vila (1944-1947) o la Casa Teixidor (1945), i es presenta al concurs de projectes per l’edifici de la Delegació Hisenda a Girona (1954). A partir dels anys 60, més influenciat pel funcionalisme, projectà nombrosos conjunts d'apartaments a la costa. També va publicar sobre l'arquitectura popular i l'evolució del moble: Muebles de estilo inglés. Desde los Tudor hasta la reina Victoria, con los grupos coloniales y menorquín (1948) i Muebles de estilo francés (1950), entre d'altres.
Josep Claret mor a Girona el 1988, deixant com a llegat el testimoni d'una dilatada trajectòria professional i personal que abraça els períodes més emblemàtics de la història del segle XX.
Source: Arxiu Històric del COAC
Works (6)
On the Map
Awarded
Cataloged
Disappeared
All works
Constellation
Chronology (6)
-
Bloc d'Habitatges Coll
L’ordre organitzatiu en planta i la regularitat de les finestres quadrades sobre un pla llis reserven al ràfec de coronament inicial i a les cantonades la càrrega expressiva del volum. Com a la casa Blanch, la curvatura convexa sobre un diedre buit és el principal recurs racionalista. L’autor hi introdueix un innovador ampit d’obra calada. El bloc va ser ampliat amb una planta dissonant. -
Bloc d'Habitatges Bech de Careda
Encara que aquest versàtil autor combinà amb habilitat múltiples tendències, fins i tot en l’aspecte polític, el bloc que ens ocupa és una de les escasses obres netament art déco de la ciutat: a través de la curvitat, Claret defineix el xamfrà com un llenç continu de rajol; l’emmarca amb una àmplia franja estriada de pedra maresa; alterna balcons i finestres en un joc no canònic i, finalment, inventa un programa de safareigs a l’àtic per recompondre el marc. -
Tarrús House
El xalet és de petites dimensions i es desenvolupa en planta baixa, si bé la coberta és accessible i pot ser utilitzada. Claret i Rubira separa clarament dues parts: a la part posterior, els dormitoris es disposen en una distribució rigorosa. A la part del davant, el conjunt d’espais format per la sala d’estar, el menjador, l’office i la cuina adquireixen un gran dinamisme gràcies a la versatilitat de les circulacions. Els elements accessoris —com ara les baranes, les tanques, els emmarcaments o els canalons de desguàs— mostren un refinat treball d’estilisme que al·ludeix constantment a les primeres cases de Le Corbusier. -
Bloc d'Habitatges Sala
Projecte de gust «clàssic sever» per a les germanes Sala, consistent a edificar dues parcel·les de l’antic baluard del Governador, però sense la pretensió inicial d’assolir la cantonada amb unes formidables onze plantes. Efectivament, gust —no pas ordre— clàssic, ja que Claret s’aboca un cop més a un joc lliure: balconades amb balustrades delimiten un teginat sincopat i extensiu; timpans i frontons d’ordre divers coronen les obertures centrals; les baranes broden un joc de caragolines... La limitació municipal a un gruix mínim de les volades suscità un joc compositiu tan ric i hàbil com poc innovador.
