El poblat Hifrensa (Antonio Bonet, 1967-75) és un conjunt residencial per allotjar els treballadors de la central nuclear de Vandellòs-I. Es vertebra mitjançant un pas per a vianants i bicicletes segregat de la circulació vehicular. En els anys 90 es realitzen intervencions que mutilen el pas de vianants i alteren la funció dels espais. En aquest sentit, qualsevol excés d’urbanització en la nova proposta pot dificultar la comprensió de l’obra. En conseqüència, la intervenció és mínima: es recuperen formes, colors i textures originals en reixes de pluvials, paviments i vegetació. Es restableix l'ordre alterat per les noves infraestructures de serveis: enllumenat, telèfon, aigua, gas i electricitat. Els criteris d'intervenció es basen en una diagnosi urbana i de valors patrimonials del poblat Hifrensa, un projecte universitari de transferència tecnològica redactat pels mateixos autors, finançat per l'Ajuntament de Vandellòs i promogut per la ETSA-URV.

En resposta a la necessitat actual de creixement del poblat, s'ha plantejat replicar el mòdul d'habitatges proposat per Bonet per a pèrits a Hifrensa, adaptant-lo a la normativa vigent. El nou mòdul, format per quatre habitatges, permet contemplar novament elements perduts del projecte original: formes, proporcions, materials i acabats, atès el precari estat de conservació dels habitatges originals. Entre d'altres millores, la nova solució amb mur caputxí té una transmitància tèrmica d'una tercera part respecte de la transmitància dels mòduls originals. La rèplica es justifica per una raó pràctica, com a estratègia compositiva eficaç si es vol dotar el conjunt d'un sentit unitari. El principal argument per legitimar la rèplica millorada es basa que el nou mòdul s'implanta al mateix lloc respectant la previsió de creixement modular per repetició que Antonio Bonet va desenvolupar a Hifrensa. Transcorreguts 50 anys, la rèplica s'ha esforçat per tornar la dignitat a una obra alterada que va perdre els elements que constitueixen la seva arquitectura.

Reivindicar la figura d'Antonio Bonet Castellana (Barcelona, 1913-1989) i fer pedagogia de les seves obres són raons que han impulsat la creació del petit museu. Es rehabiliten dos mòduls de l'escola del poblat de la central nuclear de Vandellòs. Es destina un aula a espai expositiu dedicat a Bonet i l'altra aula es restaura tornar al seu estat original. La restauració s'ha esforçat a tornar la dignitat a una obra que havia estat primer abandonada i després destinada a usos que havien desfigurat els elements que constitueixen la seva arquitectura. L'escola compta amb reconeixement patrimonial, Docomomo ibérico, BCIL i BCIN (en procés). El projecte busca l'harmonia amb el paisatge circumdant. La restauració ha recuperat, materials, superfícies, fusteries, mobiliari i els colors del projecte original. S'ha portat un rigorós estudi de la carta de colors emprada per Bonet, així com de les ferramentes originals i seccions de les fusteries.

Vallbona de les Monges és un poble d’uns 200 habitants, situat al vessant de la Serra del Tallat, a la vall del Maldanell, afluent del riu Corb. L’expressió de la pedra seca és present al llarg de la vall, tant a pous, aljubs, murs, cabanes i marges, com a les cases del poble i, sobretot, al monestir cistercenc fundat al s. XII, situat al bell mig del teixit urbà de la població. Plantegem la reconversió d’un magatzem agrícola situat a escassos 100 m de la casa familiar, emplaçada al mateix carrer, a dalt del poble. Aprofitant el desnivell, projectem un nou habitatge, d’ús estacional, amb accés des del mateix carrer i un estudi amb accés independent des de la placeta del nivell inferior. Obrim un pati a dues alçades amb una escala que connecta les dues peces. Amb aquesta operació, preservem l'ambient i es manté la impressió que l’entorn urbà gairebé no ha canviat després de la intervenció i alhora es millora la privadesa de les estades i les condicions d’habitabilitat. Mantenim els murs de pedra, incorporem fusteries i persianes de fusta, paviments ceràmics i reixes metàl·liques. Els nous buits es resolen amb llindes de formigó buixardat. Desmuntem teules velles per incorporar l’aïllament de la teulada i el posterior reaprofitament. A la planta inferior, es deixa vist un forjat de grans troncs de fusta units entre si, que es va pensar així per resistir el pes d’un tractor. Alterem els buits a conveniència segons la nova distribució. El pati, sense pavimentar, és el protagonista de la casa, es pensa com una estada més. Les peces interiors: cuina, menjador, dormitori i sala d'estar s’encadenen sense necessitat de passadissos. La peça del lavabo, de forma corba, separa i ordena el programa domèstic. Els nous buits procuren ventilació creuada i formen una seqüència de plànols que emmarquen a ponent el paisatge de vinyes a través de les teulades del poble. Pel costat oposat, a llevant, dues finestres en guillotina emmarquen el fons visual de la Serra de L’Escoda. L’estudi s’obre al pati i compta amb un dormitori annex amb lavabo