About
In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.
The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.
The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.
Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.
The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.
The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.
About us
Project by: 
Created by: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueDocumental Commission:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCollaborators:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuExternal Collaborators:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelWith the support of:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaCollaborating Entities:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Suggestion box
Request the image
We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.
The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.
close
close
Works (7)
On the Map
Awarded
Cataloged
Disappeared
All works
Constellation
Chronology (8)
-
Reforma de les Sales Municipals
Josep Maria Birulés i Bertran, Frederic Cabré i Segarra, Pià Romans de Fonsdeviela
-
Diví-Baena House
BCR Arquitectes, Josep Maria Birulés i Bertran, Frederic Cabré i Segarra, Pià Romans de Fonsdeviela
En una parcel·la de grans dimensions i orientada al nord s’havia de desenvolupar un programa domèstic igualment ampli. La posició de la casa ve determinada per l’orientació i el pendent, que fan col·locar la casa al fons del jardí, contenint les terres. La casa es fa ressò de les bones vistes cap al nord a través d’un porxo de doble orientació, connectat alhora amb el jardí i la sala d’estar. La distribució de la planta baixa reflecteix la voluntat de definir uns cossos diàfans acuradament articulats per mitjà de la geometria. La sala d’estar queda definida amb independència, com un espai quadrat maclat diagonalment a la traça ortogonal de la resta de la casa. Si bé la implantació general forma una L en una cantonada de la parcel·la, el plantejament es desdiu del llegat tipològic de l’habitatge domèstic i proposa un encaix de les diverses estances que parteix d’una lectura genuïna de les condicions específiques del lloc. -
Edifici Ginesta
Josep Maria Birulés i Bertran, Frederic Cabré i Segarra, Pià Romans de Fonsdeviela
Inicialment concebut a tall de rehabilitació de tres edificis dels s. xvi i xix, aquest projecte de nova planta amb programa de comerç i apartaments els substituí per una interpretació ortodoxa del nucli antic. També juga, però, amb recursos contemporanis al ràfec, a la galeria de persianes i en el joc dislèctic de la cantonada. -
Reforma de la Casa Desvalls
Frederic Cabré i Segarra, Pià Romans de Fonsdeviela
Obra de foment empresa per una societat paramunicipal sobre un edifici deteriorat i sotmès a especulació. L’obra s’expressa de manera quasi imperceptible al carrer de la Força i, en canvi, desclou un espai completament renovat dins la massa edificatòria. El programa, de deu habitatges, s’arrenglera sobre cada façana segons les crugies ja existents i s’organitza amb un nou gran celobert que facilita llum i circulació, una incisió radical que obre l’arcaica muralla de la Força Vella i en la secció i complexitats de la qual rau l’interès del projecte. -
Segona Reforma de la Casa Boadas
Presenta un cos principal cobert amb un badiu avui tancat que fou la sala o aula, alineada amb el petit decumanus, un carrer dels Alemanys de traça immemorial. L’estructura inicial es degué engrandir, expandint-se vers la muralla original, quan la nova del s. xiv permeté alguna condescendència amb els propietaris que s’enganxaren al vell mur. El nou complex gira entorn d’un pati i s’apropia de la torre veïna (emmerletada per Alexandre Ferrant). Les reformes contemporànies tracten amb delicadesa les textures i complexitats de la vella fàbrica i malden per encabir-hi un programa expansiu d’habitatge burgès. El traspàs del llindar i la descoberta de les llums i formes de l’antigor són una petita delícia. Al mateix carrer, vegeu el núm. 5, ca l’Esteve Arrufat, renaixentista (1588) i refet (2006-08) per Anna Noguera, i als núm. 14 i 16, les intervencions de Fusés i Viader (1996-2008) per a serveis universitaris. -
Museu d'Història dels Jueus
BCR Arquitectes, Josep Maria Birulés i Bertran, Frederic Cabré i Segarra, Pià Romans de Fonsdeviela
Els edificis arribats a mitjan s. xx són recomposicions renaixentistes de diverses finques medievals i daten de després del 1492. Els trets de la casa Cella Canet —finestres de façana (parcialment desfigurades), portalada i arcs carpanells del pati inferior, dimensió de les sales—, situada al núm. 8, no modificaren gaire alguns espais de les plantes inferiors, en què es conserven elements estructurals i rituals indicatius de la presència de la comunitat jueva a la ciutat (994-1492). L’adquisició pública de l’edifici, forçada per la fallida d’un projecte de centre cultural privat, dugué progressivament a la formulació d’un discurs museístic sobre la trajectòria del món jueu en la societat catalana, amb intel·lectuals gironins de la talla de Moisès ben Nahman. La intervenció contemporània, inacabada el 2008, implanta petits apartaments universitaris a les plantes superiors, clarifica les circulacions per al nou ús i tracta de conservar les seqüències de ple i buit, de llum i penombra, en la relació amb els patis interns, així com les textures originals, amb independència de llur interès arquitectònic específic. Entre altres finques del carrer de la Força que ja es ressenyen, convé destacar la del núm. 19, amb un excepcional conjunt plateresc al jardí; la casa Girbal, al núm. 22, pel seu pati; la casa Manresa o Boschmonar, situada al solar de la segona sinagoga, al núm. 23, per la torre de fortificació que s’hi conserva íntegrament; i al núm. 25, la casa Santamaria, dels s. xviii -xix, amb interiors i mobiliari notables. -
Reforma de la Casa Estor
BCR Arquitectes, Josep Maria Birulés i Bertran, Frederic Cabré i Segarra, Pià Romans de Fonsdeviela
Malgrat l’aparença de to medieval de l’eix arcaic de la ciutat antiga —el cardo romà o carrer de la Força (‘de la fortalesa’)—, el fet és que la cotilla murària i la restricció militar suscitaren densitats importants intramurs i donaren lloc a contínues reformes sobre teixits antics. Les realineacions del s. xix en canviaren molt la fesomia, aquí després d’abatre la presó i el portal sud (1857), amb resultats d’un neoclàssic poc rellevant. El casal, reformat per a una promoció immobiliària, conserva restes d’una llotja gòtica (castell de Cartellà?) al pati posterior.