L’IES Ernest Lluch i Martí és un institut d’educació secundària de 4 línies d’ESO i 3 línies de batxillerat, construït en una parcel·la de 10.000m2, situada en una zona de creixement urbà separat del nucli històric. L’esquema d’organització és una variant assajada, que es basa en la disposició a portell d’uns cossos adossats a un eix longitudinal de comunicació, en el que a la banda nord de l’eix se situen els elements comuns del programa oberts a patis, evitant l’abocament directe a l’exterior, i a la banda sud es disposen la sala d’actes i els cossos de les aules, organitzats d’acord amb els cicles docents. L’accés al conjunt es produeix per un porxo que enllaça amb l’eix longitudinal i que s’obre a un espai exterior, que queda rematat per un pòrtic en z, que actua com a porxo i que defineix l’espai de l’àgora. L’atenció en la seva integració amb l’entorn i amb les condicions climàtiques del lloc aconsegueix una assolellada directa dels espais i una ventilació creuada natural, l’elecció de sistemes industrialitzats en l’estructura i en els tancaments faciliten la posada en obra i l’ajust dels terminis d’execució, i la utilització de sistemes d’estalvi energètic com la recollida d’aigües pluvials per al rec, la disposició de mecanismes d’estalvi d’aigua, la producció d’ACS amb plaques solars, i detectors de control de l’enllumenat en les àrees comunes, suposen una aportació per a la sostenibilitat de l’edifici i de l’entorn.

As has been characteristic of the different implementations of the Pompeu Fabra University throughout the process of creating the urban campus of the UPF, the complex is made up of buildings from the Historical Heritage of the city that are restored and adapted to the new use and buildings of new construction. Ca l’Aranyó is an old textile factory built in 1872 in accordance with a partially completed project from which two pieces of considerable historical and architectural value have been preserved - the factory and the warehouse. It is the first to be implemented on the recently created Cerdà plot with a project that contemplates the total configuration of the island, with buildings on its perimeter and the boilers in the central area. The chimney that characterises the central square has been preserved, which once again functions linked to the nearby energy plant. The layout of the building makes it compatible with the conservation of the old buildings and the construction of new volumes based on the PERI arrangement of the 22@ Audiovisual Campus. The ensemble formed by the remodeled buildings, the new buildings of the UPF, together with the Media Complex sets are developed around a central square, open to Llacuna and Roc Boronat streets, which located at the original level -1.80 with respect of the environment, it is a space of relationship with the intention of articulating the connections between the different parts that make up the complex and at the same time enhances its relationship with the environment, creating an area with the vocation of an urban space. The character of the factory buildings is maintained with the presence of interior streets, the chimney, the façade and the recovery of interior elements such as pillars and cast iron beams, Catalan vaults and trusses. The new buildings are treated with a tense skin and with a material treatment that contrasts plastically and tectonically with the old building. Screen-printed glass is used with different degrees, to achieve an effect of vibration and reflections. The openings are integrated into the general skin.

El complex de l’Escorxador, obra modernista de Pau Monguió inclosa al Catàleg del Patrimoni com a BCIL, va ser erigit entre 1906 i 1908 i va funcionar com a tal fins al 1997. Des de 1998 hi hem dut a terme actuacions de rehabilitació consistents en la recuperació de l’edificació original i de l’espai lliure de relació entre pavellons, l’eliminació d’afegits, i el tractament de la façana primigènia i els seus elements ceràmics, mantenint el caràcter de recinte, els pavellons originaris i els components estructurals i decoratius característics. L’última intervenció, avui seu del Museu de Tortosa, s’ajusta al Pla Director de l’Escorxador i dóna resposta al programa de l’Espai d’Art: administració i direcció, espai de reserva, espai d’exposició permanent, sala d’exposicions temporals Antoni Garcia. S’ubica en els pavellons 1, 11, 12 i 13, i resol les necessitats i les especificitats programàtiques reforçant el valor espacial i constructiu de l’arquitectura fundacional.

El celler cooperatiu va ser construït l’any 1919 per l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet per encàrrec del Sindicat Agrícola de Falset; va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional BCNI l’any 2002. És un edifici composat per dues naus articulades en T; la nau principal destinada a celler és d'estructura basilical amb una nau central major i dues laterals menors; la nau transversal és la destinada a l'elaboració; el sistema constructiu de totes dues és a base de murs de càrrega de fàbrica massissa i estructura de coberta amb elements de fusta; com és habitual en els cellers de Martinell al fons de la sala de tines i transversalment a aquesta trobem la sala d'elaboració i la zona de recepció del raïm, accessible des de la part posterior, a un nivell superior respecte la sala de tines; a la zona de recepció hi trobem el dipòsit d'aigua per el rentat de les màquines, element singular exempt i enlairat per una enginyosa estructura de maons formada per dos arcs parabòlics creuats; la façana principal té composició medievalista, de caràcter singular, flanquejada per dues torres laterals amb acabat emmerletat, i presidida per una portalada amb dovelles de granit i un gran finestral emmarcat amb obra vista de maó. Les actuacions es centren en la façana i la coberta de la nau d’elaboració i el dipòsit elevat d’aigua, i la resolució d’un accés al terrat de la nau de descàrrega; la solució constructiva utilitzada en la coberta permet dotar el celler de ventilació natural per afavorir la regeneració de l'aire interior i l'extracció dels bafs produïts pel procés d'elaboració del vi; es recuperen les llucanes de la nau d'elaboració i es dota l'interior de la llum necessària per tal de reduir substancialment la despesa energètica.