The project is suggested by the peculiar nature of the assignment: two houses with different programs that share the same plot, forest-like and on a slope. Both houses follow the same general guidelines, regardless of the particularity of each program. The zero level is emphasised, which clearly determines the uses below and those above. Below there are the car parks, the workshops and the water tanks, with access from the ends of the lot. Above, each program is developed independently on two levels. The strip of central forest is the common element, shared by both houses through two facing porches. House M1 is for a couple with their young child. House M2 is for a teacher who spends long seasons outside of Barcelona and rents part of the house to other teachers. The materials and arrangement of the windows deliberately evoke the archetypal iconography of the domestic world.

The hydrological machine: During the 19th century, the textile factories of Poblenou used the abundant underground water for their operation. With the disappearance of this industrial regulator, the water table has risen considerably, and water outcrops are found less than 7 m deep. The new headquarters of Barcelona Activa transforms this problem into a project factor: two 30 m deep wells extract a flow of 70,000 liters of water per hour with a constant temperature of 18 degrees - higher than that of the air in the winter and cooler in the summer-, they feed a hydrological machine that supplies the necessary energy for air conditioning, irrigation and sanitary services. This energy model, including the 100 m3 pool for the storage of extracted water, is located on levels -2 and -3 of the building. The complex includes a media library, an auditorium, the corporate headquarters of Barcelona Activa, the existing business incubator and a new office tower. The stage where this programmatic complex is gathered is a semi-open square in the street that we call the campus. A proposal that revises the concept of enclosure that emerges from the Cerdà blocks of houses in which the spaces that belong to the street are differentiated from those inside the block of houses. The 'campus' is separated from the street by a gate-pavilion that functions as a curtain, a threshold that allows you to organize access to the square, the descent to the media library or the classroom and the entrance to the Nursery, according to timetables or requests for different operation. There are more sequences of curtains in the project: intermediate spaces that dilate the passage from the street to the square, from the square to the inside of the building, from the elevators to the floors, from the inside of the offices to the outside of the façades’ balconies. These transition spaces measure from one millimetre to two metres. The arrangement of the entire complex has been a delicate contract between different programs and typologies that create paradoxes of size: entrance pavilions too small to be buildings and too large to be pieces of street furniture; small squares to be understood as squares and very large if read as exterior rooms; towers excessively tall in proportion to the site alongside buildings considerably long for their height... With an overabundance of what is horizontal, during construction, and even today, the complex looks more like a shelf than a building. Things can be placed on this shelf, and their positions can be swapped. The entrance pavilion has its own graffiti-advertisement; the floors are ready to be able to connect wherever you decide, both inside the offices and in the square; the ceilings, to move the lights; the glasses, to accept various protections, labels or transparencies. Sobriety plus flexibility: versatile buildings with a great ability to be combined. Non-representative buildings, buildings neither ostentatious nor pre-figured but adaptive. Like old industrial production buildings: without excessive authorship, without necessarily style, comfortable as a warehouse and for transformation. Architecture ready to accommodate changing uses and identities.

LLOC El Catllar s’ha desenvolupat des d’abans de 1066 sota el castell del mateix nom en el marge dret del riu Gaia. La silueta de la vila queda definida, d’est a oest, per l’Església, el castell y el Turó de les Eres, aquest lleugerament més alt que el castell i separat del poble per una collada on s’acaba actualment el casc antic. PROJECTE L’escola ocupa una posició doblement singular: elevada per sobre del Catllar, i formant un dels seus límits, oberta al camp, al RURA.L’assentament de l’escola és una meseta nova que deixa intacte, a l’est, un marge ja existent on es col·loca el nivell inferior de l’edifici i que permet disposar al nord, l’espai buit del pati com si es tractés d’un balcó. Aquesta peça allotja l’espai de jocs, el claustre sobre el qual orbiten els diferents pavellons com a continuació d’aquesta antiga vil·la, i el lloc des d’on, potser, mirar el pas d’aquest nou riu que és el TGV. Aquesta economia, discreta en les transformacions de l’assentament, permet mantenir les oliveres del primer marge i els pins del segon i, al mateix temps, no ocupar el vesant septentrional, evitant així augmentar l’impacte visual de l’edifici en relació al castell. L’entrada a l’Escola es situa en la cota més alta del carrer de França, zona que presenta un front menys abrupte, amb una pronunciada rampa de pujada de manera que l’accés es realitza ascendint per una petita muntanya artificial de color groc, el color de les espigues als camps de blat. Els tres pavellons es disposen al voltant del gran buit a sud de la pista a la manera d’una era solar, de la mateixa manera com les construccions rurals de la zona ho fan al voltant del que s’anomenava L’Era del Comú. Una vegada traspassat l’umbral, l’accés a l’interior es realitza, en diagonal, per la cantonada del pati-claustre. Els volums de l’escola s’articulen en diferents alçades mitjançant l’estratificació horitzontal del material de la façana. La façana exterior és un mur gairebé sense obertures realitzat amb maóns de color palla i un cos superior de color blanc que es fon amb el color del cel. Quan és necessari il·luminar la planta baixa, es fa mitjançant patis. En l’interior de l’escola, l’àrea de joc està tancada per una façana en forma de pauta vertical de barres metàl·liques pintades en la mateixa carta de colors: grisos, blancs i grocs elèctrics semblants als dels passos de vianants. Aquesta façana-valla és un banc corregut per als nens i, al mateix temps, una partitura de colors per fer endevinalles. Quan plou, la pista de jocs acaba convertida, com si fos un enorme impluvium romà, en un mirall gegant on es reflecteixen els colors de la façana del pati i, al capvespre, les llums que provenen de l’interior de l’escola, dibuixant pintes d’ombra.

High buildings are not necessarily generated by the recognisable overlap of landings, dwellings or windows. We rehearsed the grouping of the openings and the detailing of the façade every three floors, imagining the tower as the result of 5 levels instead of 15. This change of scale draws the tower organisationally as a piece linked to the new profile of the Gran Via (due to its total height) and, at the same time, closer to the consolidated city of the environment (due to its perception as a five-part object). The building's standard maximum gauge allows us to present the façade in two planes, like tribunes inverted towards the interior, which avoids the undifferentiated and cumulative aspect and makes the dwellings appear gathered in small communities.

L’església dels Trinitaris de Vic, d’estil barroc data del 1741, ha arribat als nostres dies amb les senyals i ferides dels temps viscuts: des dels incendis de la guerra civil espanyola, deixant les voltes centrals negres del sutge acumulat, a les actuacions fetes durant la segona meitat del segle XX, on va arribar a allotjar un teatre amb tot el seu equipament tècnic, actualment obsolet.En un marc ple de preexistències històriques i socials importants per la vila ,els nous usos previstos, des de conferències, actes socials, exposicions o concerts per a fins 500 persones, demanen urgents operacions tant de sanejament i rehabilitació de les cobertes, passant per l’actualització dels sistemes elèctrics i de clima, com la recuperació dels valors espaials de l’interior de l’església i la seva adaptació com a dispositiu flexible i comformable. Tot ell acompanyat d’una austeritat pressupostària (724.000 euros) i una limitació temporal important (4 mesos).Tornar a un estat pròxim a l’original; alliberant l’espai de tot el soroll escenogràfic (envans provisionals, estructures afegides, lones, llums, etc) i una cop despullat,treballar exclusivament amb el metall i la llum.Tots els elements nous necessaris o impossibles de recuperar (mobiliari, escenari,portes d’ accés terres,etc), s’ han construït amb acers sense decapar (acceptant la calamina que resta del procés industrial com element de variació de color) i xapes perforades i bicromades tots ells disposades d’una manera respectuosa i sòbria,però clarament agrupades com una capa nova de canvis afegida a les altres acumulades en el recinte.La llum de diferents qualitats i intensitats, agrupades en bandes inferiors, superiors, directes i indirectes, fons i entrada , ens ha permès construir amb un sol espai “deu esglésies dels Trinitaris diferents”. Mencionem a manera de guió les següents actuacions: - Introducció d’un seguit de gàrgoles blanques al llarg de la cornisa, encabint-hi mecanismes de vent il·lació, il·luminació i preinstal·lació de so,al mateix temps fent més esvelta la proporció de l’espai interior quedant aprimada en alçada i perllongada amb el reflex del terra. - Pintat de cornisa fins al sostre de blanc i la resta d’un verd neutre deixant petites reserves del temps (restes de pintures bordeus, negre de cendra en les parets, línees blanques que recordin algun trasdós) així com les pintures religioses de l’àpside i les naus laterals. - Col·locació d’un paviment de xapes de ferro de 1x3m i junta de 1.5 mm al llarg de tota la superfície, transformant-se en banc , amagant el sistema de calefacció, quan arriben als murs laterals. Les peces del terra estan envernissades amb pintura bicomponent i altament reflectant. El tractament dels bancs és setinat. - La instal·lació d’un retaule de més de7m d’alçada a l’àpside, construint una visual final des de l’entrada, folrat de xapa daurada, plegada i perforada recordant els tubs de l’antic orgue, actualment instal·lat a Santa Maria del Mar. En fases successives s’afegirà un doble sistema de cortinatge actualment preinstal·lat. - La transparència de la nova porta del cancell d’entrada, permetent perllongar la perspectiva de la nau fins al carrer de Sant Pere donant una segona font de llum natural i obrint el cor a la ciutat, com els seus nous usos reclamen. .

The El Pinar de Rubí socialcultural centre is based on a 60-metre elongated plot oriented east-west which has a strong transverse slope of 52%. The interior façade close to the intersection of the C-1413-a road is located at +181 elevation. The opposite façade on a plateau at + 189 elevation is the end of a wooded area that is part of the Catalogue of the Archaeological and Natural Heritage of Rubí. The building is 75% semi-buried against a retaining wall that supports the mountainside. The project, which occupies the entire available plot, has the shape of a butterfly in plan and section. In the left wing, which has two floors, there is an auditorium and above it a nursery for the children of the neighbourhood. In the right wing of three floors there is a small gym, a classroom floor for adults, the exhibition area and the social room. The building shows solid, rocky image based on mortars with projected stones of different shades of grey in front of the road, perforated and grooved metal sheets of ash colour. On the other hand, the single-storey façade facing the forest is a transparent and permeable body. The pillars that support the roof, in the generously-height space of the social centre, are painted simulating the trees outside. Visually, between the two wings of the building, in white colours and with the help of a small curtain wall of three floors, there is the point of permeability between the lower and upper levels of the land and which is the link between the lower and upper door. This empty centre is occupied by a double space for stairs and elevators, it functions as a connection between the right and left blocks and reproduces in image and function the small step, like a cliff that existed on the site in the state prior to the construction of the centre.

VERTICAL SQUARE_The College of Economists of Catalonia’s façade is a vertical square. The vertical square is the place to socialise, to look and to be seen. The New Headquarters aim to become a city of its own. COMMUNICABILITY_The foyer, waiting and circulation spaces are placed along the longitudinal façades, facing the square. Movement, waiting for users and transformations of the interior space are the real façade of the urban piece. With this operation, and adding the transparency of the glass façade, we increase the visibility of the institution, establishing a dialogue with the square and the city. SOCIAL CHOIR_The program of 3,000 m2 on 6 floors and 2 basements. The program is organised in rooms. We define these rooms or boxes with 3 materials: glass, aluminum and wood. Wood is used in rooms with natural light and to enhance their social use. This is the case of the corridors in front of the access to the classrooms and the stairs that are the SOCIAL CHOIR of the building.