En una franja d’ocupació no prevista originalment, les conveniències programàtiques dels espais politècnics s’expandeixen en una relació problemàtica amb un vial perimetral
i amb els nivells dels edificis principals (P-1 i P-2). El projecte s’encaixa en aquests condicionants amb modèstia i pulcritud; s’ordena amb un eix ampli i ben dimensionat, d’accessos extrems que el vinculen amb aquells nivells; excava uns patis que qualifiquen la llum i l’ambient serè de l’aulari inferior, i delinea un cos llarg de despatxos que emergeix rítmic i seriat per damunt de la coberta, finalment una cinquena façana del conjunt.

L’edifici es situa en un solar deprimit respecte el vial perimetral del campus per la seva banda nord, situat al darrera de l’edifici politècnic P-1. Podríem definir aquest espai original com un darrere poc qualificat. L’edifici projectat es proposa redefinir i qualificar aquest límit, i convertir aquesta “bossa” deprimida de terreny en un punt d’accés i d’intercomunicació en aquest entorn immediat del campus. L’edifici té bàsicament dues plantes: Una planta baixa que connecta amb l’edifici P1 i que acull tot el programa docent d’aules, i de gestió del centre. Aquesta planta està conformada com un sistema modular d’aules i patis organitzats al llarg d’un corredor central dimensionat per permetre una correcta utilització com a zona de trànsit i també de trobades.

L’organització dels espais docents al voltant d’un seguit de patis permet: un millor control de les visuals internes, una bona il·luminació i ventilació, un aprofitament de les millors orientacions, una bona comunicació amb els diversos elements de l’entorn i un tractament més domèstic de l’edifici. En els dos extrems d’aquest llarg passadís hem situat els nuclis de comunicació vertical que connecten amb la planta superior situada al mateix nivell que la plaça aparcament de l’edifici P-2. D’aquesta manera aquest edifici queda perfectament connectat i articulat amb els dos nivells principals del campus en aquest punt. La planta segona de l’edifici és un cos llarg plegat en forma de L, on es disposen tots els espais departamentals i de recerca, independitzats funcionalment del flux d’alumnes de la planta baixa.

L’adequació del projecte a criteris d’eficiència energètica i mediambientals s’aborda desde diversos aspectes:
Pel que fa a l’Aigua s’afronta des de diversos punts: instal·lant una xarxa de sanejament que separi les aigües pluvials de les residuals, instal·lant sistemes d’economització d’aigua a tots els punts de sortida tipus lavabos, dutxes, cuines. Les cisternes dels vàters disposen de sistemes de doble descàrrega per tal de reduir el consum d’aigua.
Els aspectes d’Energia es tracten buscant la millor orientació de les peces de les aules, tot generant un seguit de patis per tal d’aconseguir il·luminar els espais interns, tot generant una ventilació creuada. Tots els vidres són dobles i compleixen amb el coeficient mitjà de transmissió tèrmica demanat. L’enllumenat disposa de detectors de presència als espais comunitaris d’accés i làmpades de baix consum.
Pel que fa als Materials i Sistemes Constructius, a grans trets l’edifici s’explica com una base massissa formada per mur de formigó que defineixen el teixit d’aules i patis, sobre els que descansen el cos lineal de despatxos. Es tracta d’una construcció simple i seriada. Majoritàriament s’ha utilitzat materials no contaminants, pintures i coles sense components tòxics i cables lliures d’halògens i metalls pesats.