El punt de partida del programa era el projecte d'un grup d'habitatges d'una superfície de l'ordre dels 200 m2., en una zona cèntrica de Barcelona, en un solar formant cantonada i pràcticament orientat al migdia. Segons l'esquema tradicional que correspon al tipus de vida de l'alta burgesia del país: zones de dia, nit i serveis amb la coneguda independència de circulacions. La façana va ser projectada amb dues idees fonamentals, és a dir: l'adequació formal exacta a una determinada tecnologia i l'intent de reduir i minimitzar l'escala excessiva del conjunt. Pel que fa a la primera idea, cal indicar que la façana forma una pantalla independent de tot l'edifici, amb estructura sustentant pròpia. Això es va fer perquè, atesa l'actual baixa qualitat de la mà d'obra a la construcció, va semblar interessant assajar aquesta independència, que permet dedicar a la feina més compromesa de la façana un sol equip especialitzat durant un temps mínim. Del sòl arrenquen una sèrie de pilars encarats amb el mòdul estructural de tot l'edifici. D'aquests pilars arrenca una lleugera estructura metàl·lica que sosté tota la façana. galeries. A aquestes reculades correspon, lògicament, un pilar en planta baixa, sobre el qual se situa una petita estructura en triangle que sosté aquestes reculades. De l'estructura metàl·lica de façana es pengen en sec les peces de pedra que constitueixen la barana i la tapa dels enrotllaments de les persianes que tanquen exteriorment totes les terrasses. Aquestes peces es posen al màxim, excepte als punts on passa l'estructura, on seria pràcticament impossible. Per tapar aquests punts, se superposen unes tapajuntes de pedra artificial blanca. La longitud d'aquests tapajuntes varien segons que tapin només fins al gruix del forjat o fins al gruix de la jàssera en voladís que sosté aquest forjat. A les dues baranes superiors, que no tenen cap protecció contra l'aigua de pluja, es posen altres tapajuntes a la unió de cada peça. Pel que fa a la segona idea, es va considerar que, per un mínim de continuïtat de l'ambient urbà, calia reduir amb detalls una altra escala, l'escala excessiva del bloc. En general, una part molt important de l'arquitectura moderna peca d'oferir al contacte i a la vista immediata de l'home un tipus de superfícies i textures pensades per a una visió no tan propera o segons un procés de disseny massa abstracte, massa compost sobre el dibuix del projecte. La preocupació contra aquest fet ha estat bàsica a l'obra que ens ocupa, encara que no estem gaire segurs dels resultats positius obtinguts, perquè potser encara l'escala general del bloc sembla dominar d'una manera excessiva.
