En un solar estret I allargat, on ja hi ha un habitatge, es proposa construir un petit estudi per a ser usat tant com a taller de pintura com per a habitatge ocasional de cap de setmana per als fills dels propietaris. El punt de partida del projecte venia establert per l´aspecte econòmic; havia de ser un projecte econòmicament viable amb un pressupost mínim (70.000 €). Aquest factor limitava les possibilitats tant estructurals com d´acabats, I per tant es va partir d´una premisa molt clara: calia treballar amb industrials de la zona (a ser possible, del mateix poble), I amb unes solucions tècniques a les que estiguessin acostumats; solucions tradicionals adoptades en les construccions típiques de la zona. Aquesta permisa ens conduïa a treballar amb murs de càrrega, forjats unidireccionals, finestres d´alumini de dimensions raonables I acabats convencionals com l´arrebossat I pintat. A partir d´aquí, l´estudi-habitatge, d´uns 90 m2, es divideix en dos sectors ben diferenciats: un espai obert I diàfan que dóna a l´exterior a través d´un porxo de canya, i un espai més íntim, amb dues habitacions i un petit bany. Tot el programa encaixat en un perímetre de murs de càrrega amb una llum lleugerament superior als 6 metres. L´espai diàfan conté la sala d´estar, menjador i cuina. Aquest espai es projecta maximitzant la seva superfície sobre la total, de manera que el cor de la casa, l éspai on es realitza la majoria de les funcions diàries, sigui el més agradable possible. Les habitacions, en canvi, s´entenen com espais bàsics, amb l´espai mínim suficient per a dormir i tenir una petita taula. El bany i la cuina també es redueixen a allò essencial; el bany contenint també l´espai per la rentadora i la caldera d´aigua calenta, i la cuina com una barra mínima en l´espai de la sala. La normativa del municipi obliga a fer coberta inclinada, de manera que es planteja un joc d´inclinacions recordant el perfil de les muntanyes de l´hortizó. Aquestes inclinacions s´apliquen tant a la construcció principal com al porxo de canya que rodeja les façanes nord-oest i sud-est, donant una continuitat fomral entre l´edifici principal i el porxo. Dopnada la gran insolació que pateix la coberta durant els mesos d´estiu, s´aprofita la inclinació per generar un flux d´aire dins d´una càmara ventilada al mode tradicional de coberta de l´Eixample de Barcelona: per sobre del forjat s´aixeca una segona coberta, en aquest cas d´uralita, que genera una càmara d´aire d´uns 30 cm. Aquesta càmara s´aprofita de la inclinació de l´edifici per, a través d´unes perforacions en la façana , permetre l´entrada d´aire per la part més baixa de la coberta, i la sortida, per la part més alta. D´aquesta manera, l´aire de la càmara s´escalfa amb la insolació, puja i surt per les perforacions altes, absorvint aire més fresc per la part inferior. La inclinació de la coberta s´aprofita, a més, per recollir l´aigua de pluja de la seva superfície, que és conduirda fins al centre de l´edifici i expulsada per una gran gàrgola sobre un dipòsit d´aigua de superfície. Aquest dipòsit està connectat a l´hort contigu, de manera que aquest funciona íntegrament amb aigua de pluja recuperada. Les dues façanes de l´habitatge sota el porxo es pinten amb franges verticals blanques i verdes, de manera que l´ombra de canya produeixi un joc de textures que van canviant amb les diferents orientacions solars durant el dia. Aquest no és tan sols un recurs formal que ajuda a integrar l´edifici en la vegetació que l´envolta, sino que és també una resposta al tipus d´acabat de façana amb el que estàvem, per pressupost, obligats a utilitzar. L´arrebossat de morter sobre mur ceràmic fàcilment s´esquerda i absorbeix molt malament els possibles moviments de la façana, essent pràcticament impossible evitar l´aparició de fissures i petites esquerdes. Quan una façana d´aquest tipus es pinta unformement, les esquerdes són l´únic dibuix sobre la superfície, de manera que queden terriblement exposades. El fet de superposat un motiu molt contrastat, en aquest cas, un codi de barres blanques i verdes, permet, per una qüestió d´intensitat, que les esquerdes no siguin tan aparents, i quedin desdibuixades rera un dibuix principal. Així doncs, les barres verticals blanques i verdes, a més de permetre un aspecte més durable de l´edifici, produeixen un joc canviant de l´aspecte de les façanes segons la incidència solar sobre el porxo de canya i l´ombra d´aquest sobre l´edifici, integrant-lo en el bosc que començan en aquest punt del solar i, al mateix temps, són una alegoria al reduit preu de l´habitatge. En la resta de les façanes, que donen front al bosc que rodeja la casa, aquestes es pinten del mateix color verd de les barres, de manera que, a primera hora del matí i última de la tarda, el sol rasant projecta les ombres dels arbres sobre aquestes, mimetitzant en tons verds el bosc contigu. El porxo de canya de riu que rodeja les façanes principals de l´edifici està format per una lleugera estructura metàl.lica formada per tubs quadrats i perfils en T i en L segons posició. La canya es recolza i lliga a través de cables tensats i brides amb una instal.lació molt senzilla que permet al propietari canviar la canya aproximadament cada 2 anys, ja que aquest material té una vida limitada. El baixíssim preu del material (120 € per a tot l´edifici) permet que la reposició d´aquest no sigui un problema econòmic. El punt singular de l´habitatge és una obertura en la sala d´estar que està situdada en cantonada, amb un sistema de portes correderes d´alumini lacat que no deixen muntant vertical quan estan obertes, donant la sensació, estant dins de l´edifici, que la sala es projecta fins al porxo i jardí exteriors. Per aconseguir aquesta cantonada buida, l´estructura de murs de càrrega queda interrompuda en aquest punt per una IPN en cantonada que es recolza sobre el mur per sobre l´obertura. Per reduir el vol d´aquesta estructura metàl.lica, s´afegeix un pilar circular metàl.lic que coincideix amb l´espessejament de la fusteria i que, al ser del mateix color, casi desapareix donant la sensació que la cantonada està flotant. Aquesta és una operació molt senzilla que permet que la caixa de l´edifici respiri i s´obri per una de les cantonades, permetent gaudir d´unes esplèndides vistes del poble de Gaüses i les muntanyes de l´horitzó.