En un solar estret I allargat, on ja hi ha un habitatge, es proposa construir un petit estudi per a ser usat tant com a taller de pintura com per a habitatge ocasional de cap de setmana per als fills dels propietaris. El punt de partida del projecte venia establert per l´aspecte econòmic; havia de ser un projecte econòmicament viable amb un pressupost mínim (70.000 €). Aquest factor limitava les possibilitats tant estructurals com d´acabats, I per tant es va partir d´una premisa molt clara: calia treballar amb industrials de la zona (a ser possible, del mateix poble), I amb unes solucions tècniques a les que estiguessin acostumats; solucions tradicionals adoptades en les construccions típiques de la zona. Aquesta permisa ens conduïa a treballar amb murs de càrrega, forjats unidireccionals, finestres d´alumini de dimensions raonables I acabats convencionals com l´arrebossat I pintat. A partir d´aquí, l´estudi-habitatge, d´uns 90 m2, es divideix en dos sectors ben diferenciats: un espai obert I diàfan que dóna a l´exterior a través d´un porxo de canya, i un espai més íntim, amb dues habitacions i un petit bany. Tot el programa encaixat en un perímetre de murs de càrrega amb una llum lleugerament superior als 6 metres. L´espai diàfan conté la sala d´estar, menjador i cuina. Aquest espai es projecta maximitzant la seva superfície sobre la total, de manera que el cor de la casa, l éspai on es realitza la majoria de les funcions diàries, sigui el més agradable possible. Les habitacions, en canvi, s´entenen com espais bàsics, amb l´espai mínim suficient per a dormir i tenir una petita taula. El bany i la cuina també es redueixen a allò essencial; el bany contenint també l´espai per la rentadora i la caldera d´aigua calenta, i la cuina com una barra mínima en l´espai de la sala. La normativa del municipi obliga a fer coberta inclinada, de manera que es planteja un joc d´inclinacions recordant el perfil de les muntanyes de l´hortizó. Aquestes inclinacions s´apliquen tant a la construcció principal com al porxo de canya que rodeja les façanes nord-oest i sud-est, donant una continuitat fomral entre l´edifici principal i el porxo. Dopnada la gran insolació que pateix la coberta durant els mesos d´estiu, s´aprofita la inclinació per generar un flux d´aire dins d´una càmara ventilada al mode tradicional de coberta de l´Eixample de Barcelona: per sobre del forjat s´aixeca una segona coberta, en aquest cas d´uralita, que genera una càmara d´aire d´uns 30 cm. Aquesta càmara s´aprofita de la inclinació de l´edifici per, a través d´unes perforacions en la façana , permetre l´entrada d´aire per la part més baixa de la coberta, i la sortida, per la part més alta. D´aquesta manera, l´aire de la càmara s´escalfa amb la insolació, puja i surt per les perforacions altes, absorvint aire més fresc per la part inferior. La inclinació de la coberta s´aprofita, a més, per recollir l´aigua de pluja de la seva superfície, que és conduirda fins al centre de l´edifici i expulsada per una gran gàrgola sobre un dipòsit d´aigua de superfície. Aquest dipòsit està connectat a l´hort contigu, de manera que aquest funciona íntegrament amb aigua de pluja recuperada. Les dues façanes de l´habitatge sota el porxo es pinten amb franges verticals blanques i verdes, de manera que l´ombra de canya produeixi un joc de textures que van canviant amb les diferents orientacions solars durant el dia. Aquest no és tan sols un recurs formal que ajuda a integrar l´edifici en la vegetació que l´envolta, sino que és també una resposta al tipus d´acabat de façana amb el que estàvem, per pressupost, obligats a utilitzar. L´arrebossat de morter sobre mur ceràmic fàcilment s´esquerda i absorbeix molt malament els possibles moviments de la façana, essent pràcticament impossible evitar l´aparició de fissures i petites esquerdes. Quan una façana d´aquest tipus es pinta unformement, les esquerdes són l´únic dibuix sobre la superfície, de manera que queden terriblement exposades. El fet de superposat un motiu molt contrastat, en aquest cas, un codi de barres blanques i verdes, permet, per una qüestió d´intensitat, que les esquerdes no siguin tan aparents, i quedin desdibuixades rera un dibuix principal. Així doncs, les barres verticals blanques i verdes, a més de permetre un aspecte més durable de l´edifici, produeixen un joc canviant de l´aspecte de les façanes segons la incidència solar sobre el porxo de canya i l´ombra d´aquest sobre l´edifici, integrant-lo en el bosc que començan en aquest punt del solar i, al mateix temps, són una alegoria al reduit preu de l´habitatge. En la resta de les façanes, que donen front al bosc que rodeja la casa, aquestes es pinten del mateix color verd de les barres, de manera que, a primera hora del matí i última de la tarda, el sol rasant projecta les ombres dels arbres sobre aquestes, mimetitzant en tons verds el bosc contigu. El porxo de canya de riu que rodeja les façanes principals de l´edifici està format per una lleugera estructura metàl.lica formada per tubs quadrats i perfils en T i en L segons posició. La canya es recolza i lliga a través de cables tensats i brides amb una instal.lació molt senzilla que permet al propietari canviar la canya aproximadament cada 2 anys, ja que aquest material té una vida limitada. El baixíssim preu del material (120 € per a tot l´edifici) permet que la reposició d´aquest no sigui un problema econòmic. El punt singular de l´habitatge és una obertura en la sala d´estar que està situdada en cantonada, amb un sistema de portes correderes d´alumini lacat que no deixen muntant vertical quan estan obertes, donant la sensació, estant dins de l´edifici, que la sala es projecta fins al porxo i jardí exteriors. Per aconseguir aquesta cantonada buida, l´estructura de murs de càrrega queda interrompuda en aquest punt per una IPN en cantonada que es recolza sobre el mur per sobre l´obertura. Per reduir el vol d´aquesta estructura metàl.lica, s´afegeix un pilar circular metàl.lic que coincideix amb l´espessejament de la fusteria i que, al ser del mateix color, casi desapareix donant la sensació que la cantonada està flotant. Aquesta és una operació molt senzilla que permet que la caixa de l´edifici respiri i s´obri per una de les cantonades, permetent gaudir d´unes esplèndides vistes del poble de Gaüses i les muntanyes de l´horitzó.

The program of the building consists of 27 houses distributed in 5 floors and ground floor, and two commercial premises with mezzanine facing Casp Street; 1- and 2-bedroom homes, distributed with 3 homes on Casp Street and 2 in the interior of the square, except on the upper floor where 2 larger homes are projected (3 bedrooms). On the ground floor, 3 duplex homes with their own garden are distributed on the interior façade of the island, while the premises face the street. In the basement, a 2-storey car park can accommodate 34 vehicles. The façade is subject to the Eixample of Barcelona’s strict regulations and is solved through fixed panels formed by special pieces of stoneware in a vertical position framed by a thin frame of stainless steel, just like aluminum sliding shutters that give you the privacy and light control you need. The façade of the square’s courtyard is fixed with a steel lattice that frames the large windows of the houses. Sun protection and privacy are solved here with lacquered aluminum folding shutters that will re-create a changing and moving façade from the outside. Solar collectors for domestic hot water are installed on the roof of the building, connected to the home's air conditioning system to reduce energy consumption. This fact, combined with the cross-ventilation of all the houses through generous interior courtyards and the passive sun protection that makes up the façades, make the building work with a minimal contribution of active air conditioning. The main building elements (shutters, stoneware, carpentry) are recyclable. The roof has a zero slope (with EPDM sheet) finished with lightweight concrete slabs, which according to an ITEC study is the least polluting during its construction process and the one that most allows its recycling and reuse.

The new head office and service centre of Banc de Sabadell is planned as a transformation and extension of the Landscape office complex that we designed and built for the Banc de Sabadell in 2003. The existing building consists of a longitudinal bar of offices that follows the geometry of the plot along the B-30 highway and an industrial building intended for archives at the back, connected to the offices by four bridges elevated from the access floor to the building. The proposal proposes demolishing the existing industrial building to concentrate its buildability in a new volume of offices, so that a large, landscaped area is freed in the centre of the site which becomes the entry point to the different buildings of the new headquarters. Under this central green space is the complex's service floor (auditorium, cafeteria, rest room, gym, training rooms, commercial area, bank office, infirmary, etc.) with direct connection to the office buildings, and below this, two parking floors connected at level with the existing ones. With this strategy we managed to change the character of the place, which goes from being a building in an industrial area, to an office complex around some gardens. The fact that the new volume of offices is concentrated in a small tower allows not only to free up "green" space but to set the standard for how the bank's future building growth should be on the adjacent plot, also owned by Banco Sabadell.

Designing a showroom for a construction company faces a main challenge: ensuring that the resulting space is not a display of unrelated materials. On the other hand, the main objective of the construction company is obviously to show the largest range of products and possible solutions to their future customers. The objective of the Oak Showroom project has therefore been to manage to show all these materials and, even more importantly, to create an atmosphere that allows future customers to understand not so much what the materials could be for the reform of their home, but what atmosphere they could get. The showroom space is divided into areas of interest to the construction company: kitchens, bathrooms, floors, etc. But the space has been unified by means of an envelope of wooden slats and a longitudinal wardrobe that unifies the perimeter and helps with storage, so that the feeling is that of being in a real home, with its kitchen, bathroom, room and an office space. The premises where the project is located is divided into two spaces separated by the volume of vertical communications of the property. This logic of division in two is not maintained in the renovation, but we try to expand the first space towards the back of the premises, by means of an extension of the floor, ceiling and side wall that accompanies the entire space. In this way we achieve that in the same environment, determined by the same materials, we explain the options that can occur in relation to kitchens and bathrooms (the main sector of the construction company), but also in domestic and office spaces, integrating the company's offices in the exhibition space, thus expanding the references and the possible range of business. The deepest part of the room is darkened in black, so that through careful lighting and cubes that frame the different materials, solutions that serve as a basis for understanding the different types of reform can be exposed.

La casa MMMMMS es situa als afores de Camallera, en una urbanització de recent construcció disposada en la vessant amb vistes al poble. El projecte pretén deslligar-se de la imatge de masia catalana a la que porta l’estricta normativa del municipi, per “associar-se” veladament a un altre tipus de construcció típica de la zona, més comú als afores dels nuclis urbans, d´una mida i densitat semblant a la resultant en aquesta zona; el magatzem agrícola. En aquest sentit, el projecte busca un tipus de qualitat espacial també derivat d'aquestes construccions, amb un espai a gran alçada en el que es disposen unes altres peces més petites. Aquestes ofereixen una major intimitat en el seu interior, generen uns espais entre elles en el límit amb l'exterior, i ajuden a il·luminar transversalment la casa i poder veure el paisatge a través. L'espai de circulació interior de l'habitatge adquireix unes proporcions dignes d’un exterior, amb una major alçada i amb varis volums que ofereixen finestres a aquest espai. La voluntat del projecte és la de fer desaparèixer el límit entre interior i exterior o, vist d'una altra manera, aconseguir les qualitats d'un exterior en l'interior de l'habitatge i viceversa, el confort d'un interior en l'exterior.