Domènech i Montaner construeix la casa Gasull uns deu anys més tard que la casa Rull, quan la sensibilitat més radical del modernisme havia deixat pas al gust més auster i refinat de la nova moda noucentista. Domènech havia de combinar un edifici d’habitatges de 882 metres quadrats, amb pisos de 8 metres d’alçària, amb els 1.000 metres quadrats destinats al magatzem d’oli i fruits secs que connecta el carrer de Sant Elies amb el carrer de Sardà i Cailà. La casa Gasull manté algunes reminiscències del modernisme més arrauxat en els esgrafiats i mosaics emprats en la decoració, si bé les línies generals són classicitzants, sense temes florals, vitralls ni decoració pètria.

El comerciant d’olis Fèlix Gasull va encarregar a Domènech la construcció d’un edifici a Reus que allotgés el magatzem i les oficines del seu comerç en planta baixa i l’habitatge a les plantes superiors.
L’edifici està situat en cantonada i té tres façanes. Tota la superfície de planta baixa està reservada al negoci i les oficines, i està construïda a més profunditat que les plantes superiors de manera que es crea una àmplia terrassa.
A la parcel·la del costat hi ha la casa Rull, construïda pel mateix Domènech deu anys abans. Els dos propietaris van tenir un litigi sobre l’alçada a la que havia construït Pere Gasull, perquè treia llum al seu veí.
En aquesta obra Domènech emfatitza la volumetria cúbica, generant unes façanes llises sense grans decoracions escultòriques però amb esgrafiats i mosaic ceràmic, i s’apropa més als models estètics noucentistes. En la direcció d’obra hi va participar el seu fill Pere Domènech i Roura.
El tractament de la planta baixa és amb carreus de pedra, mentre que les dues plantes superiors estan esgrafiades amb ornaments vegetals de branques d’olivera, fent referència al negoci del propietari.
Els emmarcaments i els capitells de pedra no tenen relleu, emfatitzant la planeïtat de les façanes.
Grans plafons de mosaic de ceràmica vidriada decoren l’interior dels timpans de punt rodó de les obertures.
Els balcons tenen els balustres de ceràmica vidriada rematats amb capitells de pedra, també sense relleu.
L’interior de l’edifici conserva part de les fusteries, dels paviments de mosaic hidràulic i dels arrambadors ceràmics.
La planta baixa conserva quasi intacte les oficines i el magatzem d’oli.
El 1991 Dani Freixes va realitzar una intervenció a l’interior de la botiga per ubicar-hi una botiga per vendre l’oli.
Actualment està parcialment sense ús.