L’encàrrec consisteix en la rehabilitació i reforma d’un espai industrial de principis del s.XX per tal d’adaptarla a un centre de producció d’art contemporani per a la ciutat de Reus. Aquest complex ocupa tota una illa de l’antic eixample de Reus, i estava dividit en dues activitats: la destil·leria de Licors Massó i la fusteria Cort.
El projecte vol respectar i intensificar la memòria de l’activitat de la fusteria i la destil.leria, les seves empremptes i la seva atmòsfera, que conformen la qualitat arquitèctonica d’ aquest espai. Alhora, potenciar la diversitat d’usos, treballant en un sistema que enriqueix el programa. La nova intervenció ha de col.laborar
amb el lloc:
(PROPOSTES/QUÈ?)
1. Economia del projecte: estalviar en construcció per poder invertir en programa. Gestió d’ un espai viu.
2. Temporalitat de la proposta. Quan es va començar l’actuació a l’espai de la fusteria, aquest era en règim de lloguer, preparat per mantenir-se tot el temps necessari o desmuntar-se i ser traslladat, com un campament adaptat al seu entorn. Els requeriments del client per a l’espai de la destil.leria porta a construir un nou forjat que permet incloure tot el programa.
3. Neteja i adaptació. L’edifici ja tenia prou qualitats arquitectòniques, només cal afegir noves tecnologies i serveis, per adeqüar-lo a la normativa vigent. Mantenir i respectar l’atmosfera, resultat de la biografia de l’edifici. Ens agradaria que semblés que no hem fet gairebé res.
4. Cal Massó no és un museu, és un espai de treball on s’estimula la capacitat de creació mitjançant la convivència i les interrelacions amb l’entorn. El projecte construeix aquesta idea.
(INTERVENCIONS PRIORITÀRIES/COM?)
1. Intensificar l’atmosfera actual. ‘Treure la pols’. No s’eliminen els sediments, s’acondicionen. Treball amb la pàtina, emprempta del seu ús (arquitecte Pere Caselles, destileria, fusteria...). El sanejament s’estudia amb la mateixa actitud que la resta del projecte.
2. Aprofitar i projectar amb les preexistències. Recuperem el pati abandonat, fent un filtre vertical de parres per protegir-lo de les noves edificacions veïnes i del sol de l’estiu. Convertim botes de vi en fonts i taules, cartells de Licores Massó en sostres, ampolles de vidre en tancaments…
Es desenvolupa un sistema de muntatge senzill, ràpid i no dolorós, que permet fer portes, finestres, tarimes, oficines, lavabos, etc amb un únic tauler tricapa de làrix en la zona de la fusteria i amb pletina i xapa d’acer en la destil.leria. Aquest sistema constructiu és continuació d’una història de l’edifici, no un cos aliè, invasor o que violenta, i s’adapta a les diferents particularitats de l’edifici, empaltant-se’n.