L’encàrrec consisteix en la rehabilitació i reforma d’un espai industrial de principis del s.XX per tal d’adaptarla a un centre de producció d’art contemporani per a la ciutat de Reus. Aquest complex ocupa tota una illa de l’antic eixample de Reus, i estava dividit en dues activitats: la destil·leria de Licors Massó i la fusteria Cort. El projecte vol respectar i intensificar la memòria de l’activitat de la fusteria i la destil.leria, les seves empremptes i la seva atmòsfera, que conformen la qualitat arquitèctonica d’ aquest espai. Alhora, potenciar la diversitat d’usos, treballant en un sistema que enriqueix el programa. La nova intervenció ha de col.laborar amb el lloc: (PROPOSTES/QUÈ?) 1. Economia del projecte: estalviar en construcció per poder invertir en programa. Gestió d’ un espai viu. 2. Temporalitat de la proposta. Quan es va començar l’actuació a l’espai de la fusteria, aquest era en règim de lloguer, preparat per mantenir-se tot el temps necessari o desmuntar-se i ser traslladat, com un campament adaptat al seu entorn. Els requeriments del client per a l’espai de la destil.leria porta a construir un nou forjat que permet incloure tot el programa. 3. Neteja i adaptació. L’edifici ja tenia prou qualitats arquitectòniques, només cal afegir noves tecnologies i serveis, per adeqüar-lo a la normativa vigent. Mantenir i respectar l’atmosfera, resultat de la biografia de l’edifici. Ens agradaria que semblés que no hem fet gairebé res. 4. Cal Massó no és un museu, és un espai de treball on s’estimula la capacitat de creació mitjançant la convivència i les interrelacions amb l’entorn. El projecte construeix aquesta idea. (INTERVENCIONS PRIORITÀRIES/COM?) 1. Intensificar l’atmosfera actual. ‘Treure la pols’. No s’eliminen els sediments, s’acondicionen. Treball amb la pàtina, emprempta del seu ús (arquitecte Pere Caselles, destileria, fusteria...). El sanejament s’estudia amb la mateixa actitud que la resta del projecte. 2. Aprofitar i projectar amb les preexistències. Recuperem el pati abandonat, fent un filtre vertical de parres per protegir-lo de les noves edificacions veïnes i del sol de l’estiu. Convertim botes de vi en fonts i taules, cartells de Licores Massó en sostres, ampolles de vidre en tancaments… Es desenvolupa un sistema de muntatge senzill, ràpid i no dolorós, que permet fer portes, finestres, tarimes, oficines, lavabos, etc amb un únic tauler tricapa de làrix en la zona de la fusteria i amb pletina i xapa d’acer en la destil.leria. Aquest sistema constructiu és continuació d’una història de l’edifici, no un cos aliè, invasor o que violenta, i s’adapta a les diferents particularitats de l’edifici, empaltant-se’n.

Pratdip és un poble molt ventós. El nucli antic és compacte, amb construccions de pedra i carrers estrets. Està envoltat d’un conjunt de granges autoconstruïdes amb obra ceràmica. El solar es troba als afores, entre aquestes granges. Un mur de pedra seca l’organitza en dos terrasses separades tres metres l’una de l’altra. L’estratègia d’implantació és enganxar-nos al mur, reconstruint-lo, per protegir-nos del vent, per fer de l’edifici un gran porxo pels dies de pluja, per protegir-se del sol de l’estiu i per donar continuitat a la terrassa de dalt. Així guanyem un pati a sud i un nou parc a la terrassa superior, a la mateixa cota que la coberta enjardinada. La forma del mur ens ajuda a organitzar el programa en tres cossos: El primer, dues aules orientades a est. El segon, la sala de professors a sud-est. El tercer, el menjador a sud. L’espai entre els tres cossos i el mur és el de relació. El sistema constructiu i material és familia de les granges del voltant.

El mas Figueras està situat a la vora de la riera d’Alforja. Al sud, té un gran til·ler que li dóna ombra a l’estiu, i, a l’est, cinc plàtans configuren el jardí del mas. El projecte va començar com una prova d’alguna cosa que amb el temps podria créixer, però que inicialment només havia de suposar una actuació mínima i una inversió molt petita: uns coberts per fer calçotades o passar el diumenge al camp i uns rentamans i serveis exteriors. Hi ha dos tipus de coberts: un per als dies de fred, vent o pluja, protegit a nord i a oest amb policarbonat ondulat; i l’altre per als dies de calor i d’estiu que és suport de la vegetació que el transformarà en un umbracle. Tot es treballa amb tubs de ferro negre de 50x3mm de diàmetre, amb rodons de 8mm de diàmetre, que també s’utilitzen per a tots els complements, i amb planxa de ferro de 3mm de gruix per les portes, envans, taules de treball i rentamans. El cost final d’aquesta petita intervenció va ser de 23.835 euros.

L'Avinguda Carles Buigas de Salou, un àrea fonamentalment turística, està sotmesa a una gran pressió comercial. La tolerància administrativa i les forces del mercat han tingut com a resultat l’ocupació de l’espai entre les edificacions i voreres. S'ha modificat la secció del carrer i condicionat la qualitat de l’espai resultant. Per encàrrec de l’Ajuntament de Salou, des de l’any 2013, investigadors de la URV i la UPC han treballat en el diagnòstic i elaboració de propostes per la regeneració de l’àrea. Amb la finalitat de testar l’acceptació popular i analitzar in situ algunes de les solucions plantejades sobre l’espai urbà i comercial, durant l’estiu del 2017, es posà en pràctica una proba pilot. Aquesta intervenció temporal inverteix la prioritat habitual. Dóna preferència al vianant front al vehicle i celebra la transformació fent partícips als ciutadans del canvi. Amb pocs recursos i elements de fàcil muntatge i deconstrucció es dilueixen els marges inicials.