Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Project by:

Created by:

Directors:

2019-2025 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2025 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Collaborators:

2019-2025 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

External Collaborators:

2019-2025 Helena Cepeda Inès Martinel

With the support of:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Design & Development:

edittio Nubilum
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Detail:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

Remove * If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

How to get there

In Pictures

View all images
  • Clínica Augusta

  • Clínica Augusta

  • Clínica Augusta

  • Clínica Augusta

  • Clínica Augusta

  • Clínica Augusta

  • Clínica Augusta

  • Clínica Augusta

  • Clínica Augusta

  • Clínica Augusta

  • Clínica Augusta

  • Clínica Augusta

  • Clínica Augusta

  • Clínica Augusta

  • Clínica Augusta

  • Clínica Augusta

  • Clínica Augusta

  • Clínica Augusta

Memory

L'edifici que ressenyem es va projectar l'any 1968 com una primera etapa d'un edifici que havia de doblar pràcticament l'actualment construït, per enderrocament de la vella clínica en servei. Un canvi posterior de propòsit de l'entitat, i com a solució conjuntural, va obligar a estudiar l'annexió parcial d'una nova crugia d'edifici que servís d'unió entre la vella construcció en servei i la nova projectada. El cos que s'hi afegia havia de dotar d'escala d'accés al vell edifici (que s'havia quedat sense) i habilitar un muntacamillas que permetés comunicar els nivells del vell edifici (no coincidents amb el nou) amb la nova planta de quiròfans que havia d'atendre les necessitats dels dos edificis. Es tracta d'una construcció entre mitgeres amb façana al carrer Madrazo en una de les pomes tancades subproducte de l'eixample Cerdà, la que delimiten els c. Madrazo, Saragossa, Sant Eusebi i l'Avda. del Príncep d'Astúries, La solució arquitectònica es redueix a una doble comesa. 1. Donar unitat, coherència i fluïdesa de funcionament a la superposició de tres usos diferents: l'aparcament de l'edifici que ocupa els tres soterranis, un dispensari per als associats a nivell de carrer i la clínica de traumatologia a les sis plantes restants i 2. Dotar la clínica d'una façana urbana al carrer de Madrazo entre edificis destinats a habitatges. L'elecció d'una estructura convencional de peus drets i jàsseres de ferro laminat ha permès deixar les plantes pràcticament lliures. Només apareix com a element fix el nucli de comunicacions verticals inicials: dues muntacamillas, una escala de servei, un ascensor de servei i un parell de muntacàrregues. Aquest conjunt per la seva situació i capacitat havia estat pensat des de l'inici per servir la totalitat de l'edifici, quan es doblegués la primera etapa per enderrocament de la vella clínica en servei del carrer Saragossa. Posteriorment van quedar incorporats com a elements fixos l'escala projectada per al vell edifici i el muntacamillas de connexió entre aquell i els nous quiròfans.
La planta baixa de l'edifici està ocupada pel dispensari i els accessos independents a cadascuna de les zones de diferent ús. accés directe i independent a l'aparcament; l'accés al dispensari, l'accés a la clínica i encara un accés a l'escala del vell edifici situada a la crugia parcial afegida al projecte inicial. El primer soterrani permet, a més, l'entrada d'ambulàncies directament a peu de muntacamillas i així es poden evitar estacionaments incòmodes i desagradables al carrer davant de l'edifici. La planta de dispensaris s'organitza a partir d'un esquema de circumval·lació al qual queden inserides dues zones d'espera. La totalitat de les sales de cura són a linterior del circuit amb portes independents i oposades dentrada i sortida. La secció de radiologia adjacent al circuit també permet un ordenament clar i independent d'entrades i sortides. Aquesta disposició en planta dels diversos elements dels dispensaris -recepció, sales de cura, passos de circumval·lació, zones d'espera, secció de radiologia, control de sortida- aconsegueix una total autonomia de les entrades i sortides de les visites als diferents dispensaris i un perfecte control de totes les accions. Per a casos de necessitat, un dispensari d'urgència comunica directament amb la zona d'entrada i de recepció. En el conjunt de plantes que constitueixen la clínica s'intercala entre la primera, destinada a quiròfans i cures intensives, i la resta una entreplanta de 1,75 d'alçada Iibre que permet la ubicació dels equips de condicionament i serveis especials de la planta inferior, la zona asèptica, independentment de la resta del sistema.
La planta de quiròfans i cures intensives té un petit espai públic a la sortida dels muntacamillas i la resta és totalment de treball clínic. Aquest espai públic comunica amb una estada en façana per als familiars dels accidentats que estiguin a les cures intensives. Aquests ocupen la zona més propera a la façana al carrer. Tenen quatre cabines indilliduals i els serveis d'atenció i control permanent corresponents. Les cabines estan separades de la façana per un passadís des d'on els familiars poden veure i comunicar telefònicament amb el malalt. La zona de quiròfans és a la part interior de l'edifici i ocupa tota la profunditat del solar. Un ampli pas perpendicular a la façana alinea de banda dos quiròfans simètrics separats pels lavabos de cirurgians i la zona d'instrumental i autoclau ia l'altre les sales de preparació i anestèsia de malalts prèvia a l'entrada a quiròfans i una sala especial per a tractament de guixos. Des del fons, un lloc de control domina absolutament tots els moviments de la zona. En comunicació amb l'escala de serveis i al fons, darrere dels quiròfans, hi ha els vestidors del personal especialitzat de la zona i una sala de relax. Les circulacions que permet la distribució de la planta fan possible un perfecte control del grau d'asèpsia que cada element de la planta requereix. Sobre l'entreplanta d'instal·lacions se superposen les plantes destinades a habitacions. El seu esquema és en espina: les habitacions d'un llit amb façana al carrer Madraza i les de dos llits amb façana al pati interior d'illa s'alineen a banda i banda d'un distribuïdor longitudinal, que connecta especialment a través d'uns buits amb els immediats inferior i superior. Cada habitació té una antecambra amb armaris robers i entrada als serveis sanitaris propis. A totes les habitacions està prevista la utilització d'un sofà-llit per a un acompanyant en cas que es requereixi.
El nucli de muntacamilles i ascensor de servei, escala, unitat d'infermeria, office de planta i altres serveis generals s'ubiquen a la xarnera que uneix el nou edifici amb l'espai de la vella clínica, encara en servei, i que pot ocupar a la seva dia la segona etapa de ledifici. Un lloc de infermera de planta situat entre el vestíbul
comú d'habitacions i el nucli de serveis controla tots els moviments de la mateixa. La darrera planta, com a àtic, està destinada als serveis generals de la clínica. Al costat de la façana anterior la cuina i un menjador per a personal clínic o visitants.
Al costat de la posterior els serveis de lavabo, planxat i control de roba. El cos d'edifici afegit posteriorment a la fase inicial i que ubica fonamentalment l'escala de la clínica antiga del carrer de Saragossa i el muntacamillas per a accés a la nova planta de quiròfans, té alguns espais sobrants que s'han utilitzat com a serveis annexos: direcció mèdica, adreça d'infermeres, metges de guàrdia... Com es diu a l'inici d'aquesta breu descripció l'estructura en planta lliure permet utilitzar els paraments de façana únicament com a tancament sense missió estructural alguna i les obertures s'han disposat sense cap condicionament estructural. La composició de les façanes és la síntesi d'unes exigències internes d'ús de l'edifici i de les semàntiques que la presència del mateix immers en el teixit urbà semblava que requerien. El llenç massís del carrer Madrazo amb buits rectangulars disposats com es veu a la documentació gràfica, s'interromp a la planta a nivell de carrer per donar lloc a un porxo amb fons de mur de pavès que s'articula sinuosament en planta per situar el més clarament possible els accessos a les zones de diferent ús de ledifici. L'entrada a l'escala de l'edifici vell enclavada a la composició de l'edifici nou hi introdueix evidentment un element de contradicció i ambigüitat.

Source: Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

Authors

How to get there

On the Map

Awarded
Cataloged
Disappeared
All works

Constellation

Chronology

  1. Clínica Augusta

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Clínica Augusta

    L'edifici que ressenyem es va projectar l'any 1968 com una primera etapa d'un edifici que havia de doblar pràcticament l'actualment construït, per enderrocament de la vella clínica en servei. Un canvi posterior de propòsit de l'entitat, i com a solució conjuntural, va obligar a estudiar l'annexió parcial d'una nova crugia d'edifici que servís d'unió entre la vella construcció en servei i la nova projectada. El cos que s'hi afegia havia de dotar d'escala d'accés al vell edifici (que s'havia quedat sense) i habilitar un muntacamillas que permetés comunicar els nivells del vell edifici (no coincidents amb el nou) amb la nova planta de quiròfans que havia d'atendre les necessitats dels dos edificis. Es tracta d'una construcció entre mitgeres amb façana al carrer Madrazo en una de les pomes tancades subproducte de l'eixample Cerdà, la que delimiten els c. Madrazo, Saragossa, Sant Eusebi i l'Avda. del Príncep d'Astúries, La solució arquitectònica es redueix a una doble comesa. 1. Donar unitat, coherència i fluïdesa de funcionament a la superposició de tres usos diferents: l'aparcament de l'edifici que ocupa els tres soterranis, un dispensari per als associats a nivell de carrer i la clínica de traumatologia a les sis plantes restants i 2. Dotar la clínica d'una façana urbana al carrer de Madrazo entre edificis destinats a habitatges. L'elecció d'una estructura convencional de peus drets i jàsseres de ferro laminat ha permès deixar les plantes pràcticament lliures. Només apareix com a element fix el nucli de comunicacions verticals inicials: dues muntacamillas, una escala de servei, un ascensor de servei i un parell de muntacàrregues. Aquest conjunt per la seva situació i capacitat havia estat pensat des de l'inici per servir la totalitat de l'edifici, quan es doblegués la primera etapa per enderrocament de la vella clínica en servei del carrer Saragossa. Posteriorment van quedar incorporats com a elements fixos l'escala projectada per al vell edifici i el muntacamillas de connexió entre aquell i els nous quiròfans. La planta baixa de l'edifici està ocupada pel dispensari i els accessos independents a cadascuna de les zones de diferent ús. accés directe i independent a l'aparcament; l'accés al dispensari, l'accés a la clínica i encara un accés a l'escala del vell edifici situada a la crugia parcial afegida al projecte inicial. El primer soterrani permet, a més, l'entrada d'ambulàncies directament a peu de muntacamillas i així es poden evitar estacionaments incòmodes i desagradables al carrer davant de l'edifici. La planta de dispensaris s'organitza a partir d'un esquema de circumval·lació al qual queden inserides dues zones d'espera. La totalitat de les sales de cura són a linterior del circuit amb portes independents i oposades dentrada i sortida. La secció de radiologia adjacent al circuit també permet un ordenament clar i independent d'entrades i sortides. Aquesta disposició en planta dels diversos elements dels dispensaris -recepció, sales de cura, passos de circumval·lació, zones d'espera, secció de radiologia, control de sortida- aconsegueix una total autonomia de les entrades i sortides de les visites als diferents dispensaris i un perfecte control de totes les accions. Per a casos de necessitat, un dispensari d'urgència comunica directament amb la zona d'entrada i de recepció. En el conjunt de plantes que constitueixen la clínica s'intercala entre la primera, destinada a quiròfans i cures intensives, i la resta una entreplanta de 1,75 d'alçada Iibre que permet la ubicació dels equips de condicionament i serveis especials de la planta inferior, la zona asèptica, independentment de la resta del sistema. La planta de quiròfans i cures intensives té un petit espai públic a la sortida dels muntacamillas i la resta és totalment de treball clínic. Aquest espai públic comunica amb una estada en façana per als familiars dels accidentats que estiguin a les cures intensives. Aquests ocupen la zona més propera a la façana al carrer. Tenen quatre cabines indilliduals i els serveis d'atenció i control permanent corresponents. Les cabines estan separades de la façana per un passadís des d'on els familiars poden veure i comunicar telefònicament amb el malalt. La zona de quiròfans és a la part interior de l'edifici i ocupa tota la profunditat del solar. Un ampli pas perpendicular a la façana alinea de banda dos quiròfans simètrics separats pels lavabos de cirurgians i la zona d'instrumental i autoclau ia l'altre les sales de preparació i anestèsia de malalts prèvia a l'entrada a quiròfans i una sala especial per a tractament de guixos. Des del fons, un lloc de control domina absolutament tots els moviments de la zona. En comunicació amb l'escala de serveis i al fons, darrere dels quiròfans, hi ha els vestidors del personal especialitzat de la zona i una sala de relax. Les circulacions que permet la distribució de la planta fan possible un perfecte control del grau d'asèpsia que cada element de la planta requereix. Sobre l'entreplanta d'instal·lacions se superposen les plantes destinades a habitacions. El seu esquema és en espina: les habitacions d'un llit amb façana al carrer Madraza i les de dos llits amb façana al pati interior d'illa s'alineen a banda i banda d'un distribuïdor longitudinal, que connecta especialment a través d'uns buits amb els immediats inferior i superior. Cada habitació té una antecambra amb armaris robers i entrada als serveis sanitaris propis. A totes les habitacions està prevista la utilització d'un sofà-llit per a un acompanyant en cas que es requereixi. El nucli de muntacamilles i ascensor de servei, escala, unitat d'infermeria, office de planta i altres serveis generals s'ubiquen a la xarnera que uneix el nou edifici amb l'espai de la vella clínica, encara en servei, i que pot ocupar a la seva dia la segona etapa de ledifici. Un lloc de infermera de planta situat entre el vestíbul comú d'habitacions i el nucli de serveis controla tots els moviments de la mateixa. La darrera planta, com a àtic, està destinada als serveis generals de la clínica. Al costat de la façana anterior la cuina i un menjador per a personal clínic o visitants. Al costat de la posterior els serveis de lavabo, planxat i control de roba. El cos d'edifici afegit posteriorment a la fase inicial i que ubica fonamentalment l'escala de la clínica antiga del carrer de Saragossa i el muntacamillas per a accés a la nova planta de quiròfans, té alguns espais sobrants que s'han utilitzat com a serveis annexos: direcció mèdica, adreça d'infermeres, metges de guàrdia... Com es diu a l'inici d'aquesta breu descripció l'estructura en planta lliure permet utilitzar els paraments de façana únicament com a tancament sense missió estructural alguna i les obertures s'han disposat sense cap condicionament estructural. La composició de les façanes és la síntesi d'unes exigències internes d'ús de l'edifici i de les semàntiques que la presència del mateix immers en el teixit urbà semblava que requerien. El llenç massís del carrer Madrazo amb buits rectangulars disposats com es veu a la documentació gràfica, s'interromp a la planta a nivell de carrer per donar lloc a un porxo amb fons de mur de pavès que s'articula sinuosament en planta per situar el més clarament possible els accessos a les zones de diferent ús de ledifici. L'entrada a l'escala de l'edifici vell enclavada a la composició de l'edifici nou hi introdueix evidentment un element de contradicció i ambigüitat.
  2. FAD Award

    Shortlisted. Category: Architecture

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!