L'edifici que ressenyem es va projectar l'any 1968 com una primera etapa d'un edifici que havia de doblar pràcticament l'actualment construït, per enderrocament de la vella clínica en servei. Un canvi posterior de propòsit de l'entitat, i com a solució conjuntural, va obligar a estudiar l'annexió parcial d'una nova crugia d'edifici que servís d'unió entre la vella construcció en servei i la nova projectada. El cos que s'hi afegia havia de dotar d'escala d'accés al vell edifici (que s'havia quedat sense) i habilitar un muntacamillas que permetés comunicar els nivells del vell edifici (no coincidents amb el nou) amb la nova planta de quiròfans que havia d'atendre les necessitats dels dos edificis. Es tracta d'una construcció entre mitgeres amb façana al carrer Madrazo en una de les pomes tancades subproducte de l'eixample Cerdà, la que delimiten els c. Madrazo, Saragossa, Sant Eusebi i l'Avda. del Príncep d'Astúries, La solució arquitectònica es redueix a una doble comesa. 1. Donar unitat, coherència i fluïdesa de funcionament a la superposició de tres usos diferents: l'aparcament de l'edifici que ocupa els tres soterranis, un dispensari per als associats a nivell de carrer i la clínica de traumatologia a les sis plantes restants i 2. Dotar la clínica d'una façana urbana al carrer de Madrazo entre edificis destinats a habitatges. L'elecció d'una estructura convencional de peus drets i jàsseres de ferro laminat ha permès deixar les plantes pràcticament lliures. Només apareix com a element fix el nucli de comunicacions verticals inicials: dues muntacamillas, una escala de servei, un ascensor de servei i un parell de muntacàrregues. Aquest conjunt per la seva situació i capacitat havia estat pensat des de l'inici per servir la totalitat de l'edifici, quan es doblegués la primera etapa per enderrocament de la vella clínica en servei del carrer Saragossa. Posteriorment van quedar incorporats com a elements fixos l'escala projectada per al vell edifici i el muntacamillas de connexió entre aquell i els nous quiròfans. La planta baixa de l'edifici està ocupada pel dispensari i els accessos independents a cadascuna de les zones de diferent ús. accés directe i independent a l'aparcament; l'accés al dispensari, l'accés a la clínica i encara un accés a l'escala del vell edifici situada a la crugia parcial afegida al projecte inicial. El primer soterrani permet, a més, l'entrada d'ambulàncies directament a peu de muntacamillas i així es poden evitar estacionaments incòmodes i desagradables al carrer davant de l'edifici. La planta de dispensaris s'organitza a partir d'un esquema de circumval·lació al qual queden inserides dues zones d'espera. La totalitat de les sales de cura són a linterior del circuit amb portes independents i oposades dentrada i sortida. La secció de radiologia adjacent al circuit també permet un ordenament clar i independent d'entrades i sortides. Aquesta disposició en planta dels diversos elements dels dispensaris -recepció, sales de cura, passos de circumval·lació, zones d'espera, secció de radiologia, control de sortida- aconsegueix una total autonomia de les entrades i sortides de les visites als diferents dispensaris i un perfecte control de totes les accions. Per a casos de necessitat, un dispensari d'urgència comunica directament amb la zona d'entrada i de recepció. En el conjunt de plantes que constitueixen la clínica s'intercala entre la primera, destinada a quiròfans i cures intensives, i la resta una entreplanta de 1,75 d'alçada Iibre que permet la ubicació dels equips de condicionament i serveis especials de la planta inferior, la zona asèptica, independentment de la resta del sistema. La planta de quiròfans i cures intensives té un petit espai públic a la sortida dels muntacamillas i la resta és totalment de treball clínic. Aquest espai públic comunica amb una estada en façana per als familiars dels accidentats que estiguin a les cures intensives. Aquests ocupen la zona més propera a la façana al carrer. Tenen quatre cabines indilliduals i els serveis d'atenció i control permanent corresponents. Les cabines estan separades de la façana per un passadís des d'on els familiars poden veure i comunicar telefònicament amb el malalt. La zona de quiròfans és a la part interior de l'edifici i ocupa tota la profunditat del solar. Un ampli pas perpendicular a la façana alinea de banda dos quiròfans simètrics separats pels lavabos de cirurgians i la zona d'instrumental i autoclau ia l'altre les sales de preparació i anestèsia de malalts prèvia a l'entrada a quiròfans i una sala especial per a tractament de guixos. Des del fons, un lloc de control domina absolutament tots els moviments de la zona. En comunicació amb l'escala de serveis i al fons, darrere dels quiròfans, hi ha els vestidors del personal especialitzat de la zona i una sala de relax. Les circulacions que permet la distribució de la planta fan possible un perfecte control del grau d'asèpsia que cada element de la planta requereix. Sobre l'entreplanta d'instal·lacions se superposen les plantes destinades a habitacions. El seu esquema és en espina: les habitacions d'un llit amb façana al carrer Madraza i les de dos llits amb façana al pati interior d'illa s'alineen a banda i banda d'un distribuïdor longitudinal, que connecta especialment a través d'uns buits amb els immediats inferior i superior. Cada habitació té una antecambra amb armaris robers i entrada als serveis sanitaris propis. A totes les habitacions està prevista la utilització d'un sofà-llit per a un acompanyant en cas que es requereixi. El nucli de muntacamilles i ascensor de servei, escala, unitat d'infermeria, office de planta i altres serveis generals s'ubiquen a la xarnera que uneix el nou edifici amb l'espai de la vella clínica, encara en servei, i que pot ocupar a la seva dia la segona etapa de ledifici. Un lloc de infermera de planta situat entre el vestíbul comú d'habitacions i el nucli de serveis controla tots els moviments de la mateixa. La darrera planta, com a àtic, està destinada als serveis generals de la clínica. Al costat de la façana anterior la cuina i un menjador per a personal clínic o visitants. Al costat de la posterior els serveis de lavabo, planxat i control de roba. El cos d'edifici afegit posteriorment a la fase inicial i que ubica fonamentalment l'escala de la clínica antiga del carrer de Saragossa i el muntacamillas per a accés a la nova planta de quiròfans, té alguns espais sobrants que s'han utilitzat com a serveis annexos: direcció mèdica, adreça d'infermeres, metges de guàrdia... Com es diu a l'inici d'aquesta breu descripció l'estructura en planta lliure permet utilitzar els paraments de façana únicament com a tancament sense missió estructural alguna i les obertures s'han disposat sense cap condicionament estructural. La composició de les façanes és la síntesi d'unes exigències internes d'ús de l'edifici i de les semàntiques que la presència del mateix immers en el teixit urbà semblava que requerien. El llenç massís del carrer Madrazo amb buits rectangulars disposats com es veu a la documentació gràfica, s'interromp a la planta a nivell de carrer per donar lloc a un porxo amb fons de mur de pavès que s'articula sinuosament en planta per situar el més clarament possible els accessos a les zones de diferent ús de ledifici. L'entrada a l'escala de l'edifici vell enclavada a la composició de l'edifici nou hi introdueix evidentment un element de contradicció i ambigüitat.