El projecte té en compte dos condicionants bàsics: la salut i el pressupost de la Lídia. Com habitar aquest antic cinema estant-hi a gust (poder relaxar-se a casa, no encostipar-se a l’hivern, rebre una bona dosi de llum solar...) i gastant-se els mínims diners, tant en l’obra com en el manteniment?
QUÈ? (NECESSITATS)
1.Curar l’edifici. Reforçar l’estructura on calgui. Sanejar, reparar patologies provocades per l’ humitat.
Noves instal.lacions.
2.Millorar el confort tèrmic. Trobar un mecanisme perquè l’aire de l’edifici sigui habitable. Es descarta l’opció de condicionar tot el volum d’aire de la sala, uns 1480 m3, per la seva ineficàcia energètica o de separar-lo en dues zones (la habitable i la no habitable).
3.Il.luminar la construcció. El canvi d’ ús d’una fonda de poble (al soterrani encara es conserva l’estable i l’abeurador per les mules, que escalfaven el pis de dalt) a un cinema va fer que es tapiéssin les poques finestres que hi havia. Cal reobrir-les per recuperar la llum. S’obre una gran finestra a la façana sud per poder veure les muntanyes i descansar la vista en un dia de treball.
COM? (ESTRATÈGIES)
Fer una casa dins de la casa. Diferenciem dos tipus d’aires. Un de més exterior (el taller) i un de més interior (la casa).
Repartim el programa per tot l’edifici, per tal d’enriquir-ne l’espai, distribuir les fonts de calor i possibilitar un contacte directe de cadascun d’aquests llocs amb l’exterior (ventilació, més llum…).
Construim microclimes. Cada habitacle té la possibilitat d’escalfar-se o ventilar-se independentment, alhora que escalfa o refresca tota la sala.
Aquests habitacles es disposen sempre relacionats amb una finestra, per tal de tenir la màxima llum i ventilació possibles, així com un contacte visual més íntim i directe amb l’exterior. Són entrades de llum habitables, festejadors que donen llum a l’interior (del sol de dia i elèctrica de nit).
Treballem amb un sistema constructiu senzill, barat, net (es construeix dins d’un edifici, cal no destrossar res), que permet el muntatge ràpid a taller i a l’obra, i la autoconstrucció: Tota la casa l’han muntada entre el Josep M. Bertran (fuster), el seu fill i la Lídia.
El cost de tot el projecte (compra de l’edifici inclosa) ha estat inferior al preu d’un pis de 50 m2 a Reus el 2004.
