We use our own and third party cookies to offer you a better experience and service and, if applicable, show advertising related to preferences by analyzing your browsing habits. By clicking "OK", you agree to the use of these cookies. You can see the cookies policy
In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.
The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.
The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.
Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.
The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.
The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
About us
Project by:
Created by:
Directors:
2019-2024Aureli Mora i Omar Ornaque
Documental Commission:
2019-2024 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Collaborators:
2019-2024Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
External Collaborators:
2019-2024Helena CepedaInès Martinel
With the support of:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Collaborating Entities:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data.
Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.
The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture.
By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain.
Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.
close
Perspectiva de l'accés a l'Institut Ramon Berenguer IV.
El projecte original correspon a un Institut Laboral encarregat pel Ministeri d’Educació, dins un programa de desenvolupament endegat després de la postguerra. L’edifici s’articula en forma d’una gran H que dóna lloc a un pati d’entrada i a un pati posterior més petit. Les dues ales laterals que flanquegen el primer recinte es destinen a aules, mentre que la part posterior acull les dependències comunes. La planta s’organitza extensivament, seguint un esquema de corredors axials que donen accés a cada part del programa. Les cobertes de les aules segueixen dos tipus, segons la seva posició: un primer tipus en dents de serra, amb el vessant de directriu circular, i un segon tipus amb una coberta de teula amb dos vessants desiguals, un cos baix adossat i les obertures als tancaments laterals. El conjunt reflecteix un exercici d’aplicació estricta d’alguns principis del moviment modern, abans de la revisió que els mateixos autors durien a terme durant la dècada següent.
Author: Maurici Pla
Source: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007
El proyecto original corresponde a un instituto laboral, dentro de un programa de desarrollo iniciado después de la autarquía franquista. Es importante destacar que en 1951 se fundó el Grupo R (se disolvería en 1961), con la voluntad de entroncar con la actividad desarrollada antes de la Guerra Civil por el GATCPAC. Voluntad que se puede apreciar perfectamente en el carácter fabril y racionalista del Instituto Ramón Berenguer IV.
Este instituto se articula en forma de H, dando lugar a varios espacios diferenciados y patios de recreo. La forma en H permite dividir el programa funcional por zonas, bien iluminadas y ventiladas. El cuerpo central contiene un patio central que hace de distribuidor e ilumina todo el vestíbulo. Los brazos más largos se destinan a aulas y los más cortos acogen las dependencias comunes.
Las cubiertas son las que mejor expresan la estructura funcional del edificio y determinan su imagen fabril. Las que iluminan talleres y laboratorios están formadas por dientes de sierra orientados a norte, con la directriz curva y el plano de vidrio inclinado. Las que cubren las aulas teóricas son a dos aguas, de vertientes desiguales. Y las del resto de dependencias son planas.
Author: Xavier Llobet i Ribeiro
Source: DOCOMOMO Ibérico
La conveniència de donar accés a l'Institut pel carrer de Ciudad Real i el més proper possible al carrer Ample, per ser aquests els actuals accessos viables a l'emplaçament ha motivat una sèrie de problemes de no fàcil solució ja que l'orientació solar exclou una franca disposició de planta que permeti presentar al carrer aquelles façanes que per la seva naturalesa ofereixen més encant estètic. En efecte, l'alineació del terreny al carrer de Ciudad Real té orientació Nord-Oest, totalment inadmissible per a les aules. Naturalment, l'emplaçament d'aquests elements paral·lels a l'esmentat carrer oferia un primer pla de passadís escolar que si bé està perfectament justificat en el paisatge d'un recinte escolar no ens sembla justificable en aquest cas particular. S'estudien diverses solucions que en combinar-les amb la necessitat de preveure un creixement del Centre i el nombre i la superfície dels tallers, condueixen a allunyar les aules de les proximitats del carrer adoptant l'orientació Sud-Est. Els tallers després ocupen el lloc que inicialment es va pensar per als locals d'ensenyament teòric. L'estructura en dent de serra repetint-se paral·lelament al llarg de la calla sembla admissible i fins i tot ofereix un ritme plàstic que pot tenir bellesa. Per altra banda ja no és passadís o corredor el que s'ofereix en primer lloc a la vista de l'espectador una paret lateral que té un caràcter molt diferent. A més de la zona docent, cal considerar el conjunt d'elements representatius i de certa utilització pública. Tots se situen al costat de l'entrada perquè en els dies festius i en certes solemnitats acadèmiques puguin ser utilitzats amb independència total de les tasques docents del Centre. La biblioteca s'estructura a base d'un dipòsit capaç de fer més de tres mil volums comunicat a través d'una finestreta amb la sala de lectura que permet la utilització còmoda a setanta-cinc lectors. L'aula de respecte, la capacitat, les dimensions i les característiques dels quals s'adapten al programa oficial aprovat per la Direcció General d'Ensenyament Laboral s'orienta a S.E. com les aules densenyament teòric. Amb ella s'han col·locat els sanitaris subdividits en dos grups, un per a homes i un altre per a femelles. Completa aquesta zona pública el Museu de Ciències Naturals. Finalment cal indicar la disposició i la situació de la zona directiva i administrativa. És fonamental que el conjunt d'aquestes dependències quedi centrat respecte a les diferents zones d'ensenyament i que, per altra banda, permeti una circulació lògica i còmoda independent dels professors. Seguint aquest criteri s'ha situat la sèrie de despatxos i sales de visites a la façana Sud-Oest amb un pas general il·luminat per un jardí central. Aquest jardí central té importància en el criteri de composició de tot el conjunt. A més de centrar una zona de circulacions i de crear unes transparències i uns punts de vista molt interessants al vestíbul ia la zona administrativa i directiva, és com una versió actual del claustre tradicional que ha constituït sempre la base de composició dels nostres velles escoles i les nostres millors universitats.
El projecte original correspon a un Institut Laboral encarregat pel Ministeri d’Educació, dins un programa de desenvolupament endegat després de la postguerra. L’edifici s’articula en forma d’una gran H que dóna lloc a un pati d’entrada i a un pati posterior més petit. Les dues ales laterals que flanquegen el primer recinte es destinen a aules, mentre que la part posterior acull les dependències comunes. La planta s’organitza extensivament, seguint un esquema de corredors axials que donen accés a cada part del programa. Les cobertes de les aules segueixen dos tipus, segons la seva posició: un primer tipus en dents de serra, amb el vessant de directriu circular, i un segon tipus amb una coberta de teula amb dos vessants desiguals, un cos baix adossat i les obertures als tancaments laterals. El conjunt reflecteix un exercici d’aplicació estricta d’alguns principis del moviment modern, abans de la revisió que els mateixos autors durien a terme durant la dècada següent.
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
