Aquest projecte afecta la reforma d'una botiga situada a la cantonada dels carrers de Barcelona i Quintana de Badalona. A l'exterior no s'efectuaran obres importants, sinó només es netejaran els estucs i els marcs de pedra i es col·locaran tres anuncis lluminosos. A l'interior de la botiga es construirà un petit altell amb bigues de formigó i un entaulat de fusta. A aquest altell s'enfilarà mitjançant una petita escala també de fusta que queda detallada als plànols adjunts. Així mateix, es canviarà el paviment, es construiran els aparadors del vestíbul i els armaris- prestatgeries i es modificaran alguns altres elements.

Aquest projecte fa referència a la construcció d'una casa composta de planta, soterranis, planta baixa i un pis, destinada a oficines. Es procedirà al rebaix general del solar fins a una profunditat de 3,20 metres per sota de la rasant del carrer. Un cop efectuada aquesta excavació i transportades les terres a l'abocador, començaran els treballs de fonamentació pròpiament dits. Els murs perimetrals del soterrani es construiran de formigó en mas de 200 gr. de ciment per metre cúbic, impermeabilitzat, i de gruix constant a tota l'alçada del soterrani, segons s'indiqui als plans. La fonamentació dels pilars es realitzarà mitjançant sabates de formigó armat de 2,35 x 2,35 metres de base, 0,60 m, d'alçada a la perifèria i 1,20 m. d'alçada a la trobada amb el pilar de fonamentació, la part de pilar que va enterrat tindrà una secció quadrada de 0,80 x 0,80 m. A les façanes principal i postarior de planta baixa ia la posterior del soterrani, es col·locaran sengles finestrals formats per peces prefabricades de formigó, en elements tipus "SAS" de 20 x 40 cms., que es col·locaran en obra armant les unions i massitzant-les després amb morter de ciment Portland. Aquests finestrals tindran un 20% de la seva superfície que serà precticable mitjançant l'acoblament d'uns bastidors metàl·lics segons sistema que en el moment oportú indicaran els Arquitectes Directors de l'obra. La coberta de l'edifici serà de plaques de fibrociment tipus "Granada", sobre corretges de fusta, les quals es recolzaran als paredons construïts amb aquesta finalitat. Les plantes baixa i 1ª s'enrajolaran amb mosaic hidràulic 15x30 cms. 3, Per evitar les esquerdes que es produirien a causa de la dilatació, es deixaran juntes de dilatació a cada 4 m. Les escales seran de formigó armat. Els esglaons i farcits es revestiran de marbre.

El projecte original correspon a un Institut Laboral encarregat pel Ministeri d’Educació, dins un programa de desenvolupament endegat després de la postguerra. L’edifici s’articula en forma d’una gran H que dóna lloc a un pati d’entrada i a un pati posterior més petit. Les dues ales laterals que flanquegen el primer recinte es destinen a aules, mentre que la part posterior acull les dependències comunes. La planta s’organitza extensivament, seguint un esquema de corredors axials que donen accés a cada part del programa. Les cobertes de les aules segueixen dos tipus, segons la seva posició: un primer tipus en dents de serra, amb el vessant de directriu circular, i un segon tipus amb una coberta de teula amb dos vessants desiguals, un cos baix adossat i les obertures als tancaments laterals. El conjunt reflecteix un exercici d’aplicació estricta d’alguns principis del moviment modern, abans de la revisió que els mateixos autors durien a terme durant la dècada següent.

In this building, the same problems that the GATCPAC architects had with the ordinances of Barcelona's Eixample reappear, where the buildable depth and the dividing walls forced them to use small ventilation patios. In this case, an important innovation was introduced by projecting the building as if it were two parallel blocks, separated by a large 5 m wide intermediate patio for ventilation. This new distribution ensures that all the houses have two façades and cross ventilation, but a part of the constructed area has had to be given up to make it suitable for building. The load-bearing walls are parallel to the façade, without setbacks of any kind. The façades are exposed brick, and those on the ground floor are glazed exposed brick. The windows to the street are metal carpentry with roller shutters; those of the other façades are made of wood with wide-slat booklet blinds. The balconies have a solid front parapet, which forms an L shape with the cantilever, and is covered in white tile, forming a very abstract composition, Bauhaus style-like: a uniform pattern of white spots on an absolutely flat red canvas. The shutters and railings are blue, and the metalwork has been painted black.

Aquest projecte fa referència a la construcció d'un grup escolar doble capaç per a 6 aules masculines, 6 aules femenines i un parvulari. Com a element comú a tots dos elements se situa una aula gran convertible en gimnàs i sala d'actes. Així mateix, en cadascuna de les seccions es preveu una aula auxiliar destinada a treballs manuals o a tasques i una secció de direcció, secretaria i sala de professors. Atesa l'exigüitat del terreny de què inicialment es disposava, el grup escolar va haver de ser disposat forçosament a diverses plantes. Aquesta disposició, a més de l'avantatge que implica des del punt de vista d'estalvi de terreny, comporta així mateix una reducció de superfícies de circulació i, en cas que es decidís instal·lar-la, un estalvi en la instal·lació i en el manteniment de calefacció i altres serveis. La disposició de pisos sovint té l'inconvenient de la impossibilitat de ventilació i il·luminacions transversals a les aules. Per obviar aquest inconvenient es van disposar només dues aules per planta, aules on es penetra directament des de cada replà de l'escala. D'aquesta manera no només se suprimeixen passadissos, que són els espais morts i inservibles de les escoles, sinó que s'aconsegueix que les aules tinguin sempre de la ventilació i doble il·luminació. Alhora aquesta disposició facilita la construcció d'àmplies terrasses annexes a cada aula i amb una individualització absoluta. Aquest tema semblava important perquè, ja des del principi, es va intentar donar a l'escola una doble possibilitat de classes a l'interior de les aules i classes a l'aire lliure. D'aquesta manera cada terrassa annexa a l'aula queda força tancada, independitzada, tractada més com un pati que com una terrassa, amb la qual cosa es fa molt apta per a la utilització de la classe a l'aire lliure, així com per a la possible ampliació de l'espai escolar , comunicant-ho amb la part annexa d'aula. A la planta baixa se situen exclusivament els serveis directius d'ambdues seccions, les aules especials (treballs manuals i tasques) i l'espai destinat indistintament a gimnàs i sala d'actes, que té un doble accés, des de cadascuna de les seccions, que comunica així mateix a zones al descobert per facilitar la pràctica de la gimnàstica. També a la planta baixa se situa el parvulari, cilindre d'estructura metàl·lica i tancament de vidre, disposat segons una disposició diríem lleugerament informal, per facilitar-hi no una vida de tipus purament escolar, sinó un ambient més aviat d'intimitat familiar. L'estructura és tota ella de formigó armat amb tancaments de maó buida o obertures d'estructura metàl·lica. Tot l'exterior està revestit amb plaqueta de vidre de color blanc, excepte les caixes de l'escala que tenen un lleuger color torrat. Els paviments interiors són de mosaic hidràulic, els de les terrasses de ceràmica i els exteriors de formigó.

Aquest projecte fa referència a la construcció d'una casa-xalet al carrer de Colom cantonada al carrer de Santo Domingo, d'Argentona (Barcelona), per a Esteban Guardiola Ferrer. El pressupost aproximat d'aquestes obres és de 250.000 ptes. S'efectuarà el moviment de terres i l'obertura de trinxeres per a les fonamentacions i els claveguerons que marquen els plànols adjunts. L'estructura general serà de ferro; sostres ceràmics i murs de maó. Les façanes principal i posterior seran revocades i pintades a la calç. La coberta de l'edifici es farà mitjançant plaques de fibrociment ondulades recolzades sobre bigues de forn armat. Els paraments interiors s'enguixaran a bona vista i pintaran al tremp. la fusteria serà de fusta de pi de Sòria de 1a qualitat i excepte als buits exteriors que serà de fusteria metàl·lica. Annex al xalet es construeix un garatge amb cabuda per a dos cotxes i entrada directa des del carrer de Santo Domingo amb una coberta de fibrociment sobre estructura general de murs de maó. A la mateixa construcció del garatge se situen els safareigs i trasters.

Al polígon que constitueix el terme parroquial, l'administració que va estudiar el planejament no va preveure l'espai necessari per instal·lar un temple parròquia. Conseqüència, la construcció d'aquest edifici, que és una solució d'emergència per evitar continuar celebrant la missa dominical al mig del carrer, s'ha fet sobre un terreny públic destinat a espai verd situat fora dels límits urbans del barri. Es tractava de proporcionar de la manera més ràpida possible, un espai cobert on celebrar els actes litúrgics que la vida parroquial exigeix ​​i uns locals per a despatxos parroquials. Pel Temple: Nau de planta rectangular de 9 x 29,5 m. Estructura de fusta (peus drets i encavallades). Coberta d'Uralita. Murs de tancament de plaques de Durisol de 10 cm. gruix. Paviment de rajola mecànica. Celorras de llistons de fusta deixats de serra i separats els uns dels altres. Presbiteri sobre tarima de fusta aixecada 15 cm. sobre el nivell general. Altar de formigó vist. Parament corb en fons altar d'envà de panderete vist. Il·luminació general per finestres altes de fusta. Il·luminació del presbiteri per dues grans vidrieres amb vidres de colors. Portes d´entrada de fusta solapada. Pila d'aigua beneïda de formigó. Per als despatxos parroquials i sagristia: Construcció de dues crugies i planta rectangular. Estructura de parets de càrrega de fàbrica de maó i sostre de biguetes de formigó i revoltons. Coberta de terrat a la catalana. Acabat exterior amb arrebossat i blancat. Paviment de rajola mecànica. Interiors arrebossats en guix i pintats al tremp. Pas d'unió entre la nau i la sagristia amb coberta plana de formigó i tancaments laterals de finestrals de formigó. El conjunt es completa amb un espai exterior limitat per un poig de formigó de 40 cm. d'alçada dins del qual estan pavimentats amb pedregalet els passos a les entrades al temple i als despatxos. La resta se subdivideix en diversos parterres amb arbres i un espai engravat. Al costat de l'entrada, una creu de quatre braços exempta de formigó armat.

Aquest projecte té per objecte la modificació i ampliació dels consultoris mèdics que la Mútua Metal·lúrgica d'Assegurances té emplaçats al carrer d'Anselmo Clavé 2. Es tracta de construir un pis intermedi a l'alçada útil de la planta baixa i distribuir la concurrència de pacients en dos miccles d'assistència mèdica, un a cada pis. Per això caldrà enderrocar diversos elements, substituir un envà actualment existent per un mur de 0,15, la qual cosa exigirà construcció de fonaments, obrir obertures en diversos murs, segons queda degudament assenyalat als plànols que s'acompanyen, suprimir un petit grup de sanitaris que està situat en allò que haurà de ser arrencada d'escala i un altell al qual s'arriba per l'accelerada metàl·lica de cargol, la qual es conserva amb lleugeres modificacions. Així mateix, les finestres de les façanes s'hauran de modificar i dividir horitzontalment en dos elements independents que es puguin practicar cadascun des del seu pis corresponent. També es modificarà radicalment la vidriera que comunica amb el vestíbul d'entrada a l'edifici per permetre l'accés al vestíbul del personal i s'hi col·locaran vidres gravats de la millor qualitat perquè puguin prendre il·luminació natural un grup de sanitaris i el vestíbul superior. L'entrada del públic i la sala d'espera de planta baixa tindran totes les parets revestides de rajoles fins a una alçada de 2m. per això caldrà conservar i restaurar el revestiment existent, també de rajoles. No es preveu cap modificació ni adaptació dels actuals bancs de fusta. Les portes que condueixen al consultori i al vestíbul de personal es conservaran degudament pintades i restaurades i amb lleugeres modificacions els detalls de les quals proporcionarà el director de l'obra. L'envà que separa la sala d'espera del consultori està actualment ocupat per uns armaris de fusta subjectats a ell. Els consultoris i dependències mèdiques de planta baixa es repararan en allò que afecti de paleta, guixeria, pintura i revestiments, deixant-los en perfecte estat. Els esglaons de l'escala del públic tindran la petjada de granit artificial (color Figueres) i la contrapetja de rajoles de color. El gruix de la petjada serà de 7cm. i en ella no es disposarà cap motllura terminal. La pavimentació del replà s'ha projectat amb peces de 40x40cm. del mateix granit artificial. L'arrambador de l'escala serà de rajoles de color d'1,30m. d'alçada. Es col·locarà un passamà de fusta al parament de la dreta. L'escala de servei serà la mateixa que actualment s'utilitza per pujar a l'altell actual, però adaptant-la a la nova alçada. La sala d'espera de l'altell i el vestíbul corresponent es pavimentaran amb peces de mosaic hidràulic de primera qualitat, del color i les característiques que indiqui la direcció de l'obra. Els bancs i el quiosc del conserge d'aquesta sala tampoc no es construiran. Totes les parets seran revestides de rajoles de color, fins a una alçada d'1,80m. Les portes seran llises i construïdes amb un doble tauler contraxapat. La barana del vestíbul i la del final de l'escala seran de tub de ferro d'1,1/2” com a passamà, soldat a barilles de ferro verticals de 12cm. material d'igueles o millors característiques. Les parets es revestiran de rajoles, fins a una alçada de 1.80m. també de doble tauler contraxapejat. A cada consultori s'instal·larà uns pila de porcellana amb aixetes especials de palanca. m. L'envà de separació dels dos serveis sanitaris de planta baixa serà de pagès de vidre a partir de 1.80m. que separen els WC i els urinaris dels lavabos tindran una alçada de 1.80m, Totes les portes d'aquests grups de sanitaris seran llises i construïdes a base d'un doble tauler de fusta contraxapejada. Per a la perfecta ventilació dels sanitaris de planta baixa es construirà encastat al mur del vestíbul central de l'edifici un tub de ventilació que comunicarà amb tots dos sanitaris i que acabarà al terrat de l'edifici. Al llarg de tot el recorregut, es deixarà el mur afectat en perfecte estat i pintat com la resta de les habitacions corresponents. Els sanitaris de l'altell es ventilaran mitjançant una petita finestra circular oberta a la façana i en comunicació amb el buit de la primera finestra de la sala d'espera. Es construirà el perfecte desguàs d'aquests grups fins a la claveguera, aprofitant, si és possible, els trams de claveguerons existents. La instal·lació elèctrica constarà de 20 punts lluminosos, la situació dels quals s'indica als plànols. A més s'instal·laran dos endolls a cada consultori de l'altell. Aquests i els interruptors se situaran als punts que indiqui la direcció de l'obra.

The building responds to the purpose of rationalising social housing based on the Cerdà square. The standard block contains four houses, with a small open space in the middle that serves the bedrooms. Each block is clearly separated from the neighbouring block by a cut that contains the staircase and the laundry. The apartment’s main model consists of two corridors, one for the bedrooms and the other one for the kitchen and the lavatories. The complex, containing a ground floor and 5 additional floors, creates a rhythmic façade thanks to the difference in the bodies’ volumes. The project takes care of all the work scales at the same time: from the minimum housing standards to the control of the urban shape.

Group of dwellings between Carrer de Loreto and Carrer de Burdeus in Barcelona.

An industrial complex, intended for the manufacturers of electronic parts, was made up of two buildings: The large workshop area and a smaller complementary service building. The first was formed by a series of steeply sloping metal roofs, providing an even source of light from the North and ample space for the installations. The end walls are angular like the saw-shape of the roof with openings to the South. Offices are incorporated within the same volume of the workshop building, along the nave to the North. The canteen and changing-rooms are accommodated in the smaller service building. Some years later this building was dismantled and transported to another city, Tudela, and re-erected there for the same company.

Aquest projecte fa referència a la construcció de 100 habitatges en dos blocs, situat un al carrer Maragall, i l'altre al carrer Luis de Sagnier. S'obriran les rases necessàries per a la fonamentació dels murs de càrrega. Aquestes rases tindran 60 cm. d'amplada i la seva profunditat, aproximadament, serà d'uns 2,00 metres, i aquestes dimensions poden variar segons el parer de l'arquitecte director, segons sigui la resistència del terreny. Es realitzarà el moviment de terres necessari per efectuar la xarxa de claveguerons que assenyalen els plànols i que es descriu al lloc corresponent d'aquesta memòria. S'efectuaran els rebaixos i terraplenats que necessitin fins a aconseguir les rasants indicades als plànols respectius. Un cop determinada la resistència del terreny i les dimensions exactes de les rases, s'han d'emplenar amb formigó ciclopi de 200 Kgs. de ciment Portland per metre cúbic, amb un 30% de paredats. Les parets interiors de càrrega, de façanes a patis i mitgeres es construiran de fàbrica de maó ceràmic massís rebut amb morter mixt de calç greix i ciment Portland. Les parets de façanes al carrer i jardí, seran de maó ceràmic corrent vist, fins i tot els paraments interiors de vestíbuls de la planta baixa, excepte els murs de tancament de l'Agència, que seran de maó ordinari revestit de "Vitraico" i els ampits de l'entresòl del Passeig de Maragall que es revestiran de gres de 2 x 2 cm. Els pilars de la planta baixa seran de formigó armat buixardat. Els envans de distribució interior es faran mitjançant maó maó buit amb guix comú. Les divisòries dels habitatges es construiran amb paredó de maó doble buit de 10 cms. de gruix, excepte la central de cada bloc, que seran de maó massís de 15 cms. de gruix, sent el morter igual a l'utilitzat per als murs de càrrega.

In Terrassa there had long been a need to educate a large number of boys and girls who belonged to immigrant families. To solve this problem, the city council acquired three plots of land located on the outskirts of the city, precisely in the areas where the school-age population was most neglected. Analysing this situation, certain political and social parallels could be found with the Catalan national schooling programme proposed by the Republican Generalitat and the GATCPAC in the 1930s. For the three school groups, a common programme was drawn up and the need to standardise as many construction elements as possible was raised to reduce construction costs as much as possible. Based on these premises and to achieve maximum simplicity and clarity of distribution, the architects proposed differentiating the different blocks and playgrounds, connecting the blocks through the gym-function room, orienting and ventilating the classrooms as best as possible, and standardising the constructions and simplifying the structure as much as possible. Taking these guidelines into account, the projects ended up being the result of adapting the school programme to the terrain. The structural system has been standardised for the three school groups and a uniform orthogonal reinforced concrete framework has been used that is evident on the exterior to give an air of constructive sincerity to the complex. This decision responds to economic reasons, but also cultural ones, since it follows the postulates of Grup R to “rescue” the modern movement that had developed during the Republic. Furthermore, the use of load-bearing walls would have made the construction of large windows difficult. The specific function of each building, however, is expressed through the enclosures, which can be opaque or transparent depending on the spatial and lighting needs of the interior (blind walls in the assembly rooms and heavily glazed in the classrooms).

Aquest projecte fa referència a la construcció d'un grup escolar a dues seccions de cinc aules cadascuna, per a nois i noies independentment. A més d'aquestes deu aules, es va projectar una sala d'actes per utilitzar així mateix com a gimnàs en una zona intermèdia, que pogués ser usada indistintament per les dues seccions. Així mateix, hi ha un parvulari al costat de la secció de noies. Cada secció es compon d'un vestíbul, una secció directiva (director, secretari, sala de professors, vestidors i lavabos), i cinc aules, les quals tenen totes una prolongació a l'exterior amb un porxo de "bruch", que permet fàcilment la ampliació de la zona d'aules, així com fer còmodament classe a l'exterior. D'aquesta manera l'escola permet una organització d'ensenyament a l'aire lliure. El parvulari està format per una sala única, on s'annexen un petit vestíbul d'espera, un sanitari i un office per a preparació. de menjars i farinetes i per a la cura higiènica dels nens. Atès que l'extensió de solar de què es disposava era prou àmplia, es va pensar des del principi a disposar el projecte en una sola planta. Aquesta disposició té els avantatges enormes de l'eliminació d'escales i de la possibilitat d'un contacte immediat i directe des de les aules al jardí. Però, en canvi, té l'inconvenient de l'abundància d'espai destinat a circulacions horitzontals que, si bé en part hagués pogut salvar-se amb la supressió de passadissos i la utilització de vestíbuls intermedis de major utilització pedagògica, és de solució difícil i complicada en el cas de disposar de tantes aules i estar com en aquest cas forçat a una determinada orientació. Tota l'estructura de l'edifici és a base d'una retícula de peus drets i jàsseres de formigó armat amb parets de maó vist. La coberta és una successió de terrats a la catalana. En general el formigó s'ha deixat vist en la mateixa qualitat, tal com surt del cofre. A banda del formigó i del totxo, només s'ha utilitzat la ceràmica vidriada per a revestiment d'ampits. El paviment és de mosaic hidràulic blanc amb motes negres, els paviments exteriors són de formigó ("pedregalet"). Els esglaons també són de formigó. Al tancament exterior s'alternen els elements prefabricats de formigó i la paret de maó. Sobre les zones exteriors de les aules se situa un porxo amb estructura metàl·lica i coberta de "bruch". Per a la circulació exterior des de cada vestíbul a la sortida d'actes i des de les entrades a cadascun dels vestíbuls, es fa sota un porxo així mateix d'estructura metàl·lica amb coberta de plaques de fibrociment ondulades. La jardineria a excepció de dos petits parterres verds, es reserva exclusivament a masses d'arbres situats estratègicament per assolir zones importants d'ombra. La separació visual entre la zona de nois i la de noies s'ha aconseguit amb una escultura de Moisès Villelia sobre un parterre verd darrere la vidriera del vestíbul de la secció de noies. Es tracta d'una escultura extraordinàriament interessant a base d'elements de tubs de fibrociment verticals.

The block has established the typical arrangement of buildings lined up along the surrounding streets with large building depths around a central courtyard, which is also buildable in part. The urban planning proposal consisted of breaking this closed scheme and opening up the interior as a public space related to the streets, trying, however, not to contradict the morphological reality of these streets. It was a question of combining three fundamental premises: to improve the hygienic conditions of dwellings in depth that occurred in traditional urbanisation; to integrate the public use of the inner spaces of the building, breaking the formal recidivism of the streets; to maintain, however, the urban character of the adjacent streets that belong to an urban network very characteristic of a Barcelona neighbourhood. That is why two linear buildings were organised following the alignment of two streets and the interior space was opened towards Escorial Street, which has a less local nature. The tall building that accumulates in height a large part of the buildability of the building was in the middle of this space. The housing types are adapted to the obvious general morphological requirement: the linear buildings group paired homes with access by stairs for each of them (of 80 and 90 m2), and the tall building corresponds to homes in two floors with access through longitudinal corridors, (100 m2). The exterior finish of the tall building is concrete and white tile and that of the low buildings is solid brick and ceramic lattices.

L'objecte del present projecte és la construcció d'un petit habitatge unifamiliar al terme municipal de Palau de Plegamans. Aprofitant el desnivell del terreny respecte a la carretera, es construeix un local cobert i petita cambra destinats a garatge i traster en semisoterrani i sobre aquests s'aixeca l'habitatge compost de dos nuclis formats per estada-menjador i cuina un i dormitoris, vestidor i lavabo l'altre, tots dos units pel vestíbul d'accés. Els murs de càrrega són íntegrament de maó vist i la coberta està formada per volta paredada i terrat a la catalana. El paviment interior serà de mosaic hidràulic i el de les terrasses de rajola mecànica. Els paraments interiors seran enguixats i pintats íntegrament. La fusteria serà de 1ª qualitat. Els materials de construcció necessaris per a l'obra són: 3,Tm. de ciment; 1,Tm- de calç; 2,50 Tm. de guix; 20 m3. de grava i sorra; 25 m3. de maons; 0,8 m3. de fusta; 0,5 Tm. de ferro en estructura; 0,2 Tm. de ferro en altres elements i 2kg. de conductors elèctrics.

This holiday home is situated on a very high plot of land in El Figaró, with extraordinary views over the entire Congost valley. The slope, the sunlight and the views recommended building a linear house following the contour lines. The earthworks required to place the house and the garage were used to the maximum by covering both buildings with a "Catalan-style" roof terrace, which practically creates the only two flat spaces in the entire garden. These roof terraces seamlessly join the terrain and only the rocks and the natural vegetation serve as a boundary between them. Most of the walls are made using the traditional technique of the region: masonry with ordinary stone and pieces of brick, with the corners also made of brick. Outside, in addition to the masonry, concrete has been used in the railings, in the protection of the guides of the sliding shutters and in the stops of these shutters. Where the concrete had to be subsequently drilled to secure the metal railing, a caramel-coloured glazed ceramic piece was superimposed at a 45º angle to cover the hole and the damage to the concrete. All the carpentry in the building, both inside and outside, is made of pine varnished in its natural colour. The flooring is made of hydraulic mosaic pieces alternating between black and white. All the furniture is from the normal series manufactured by "Best-form", "Aresta" and "H-muebles", or belongs to the popular crafts of Catalonia. The interior walls are either made of masonry or plastered and painted in white tempera, except for the central volume of the fireplace, which is Pompeian red. The electrical installations on the masonry walls are not embedded in iron pipes. All the landscaping has been done with the attempt to leave the mountain almost in its natural state.

En formular l'encàrrec de distribuir, acabar i moblar una planta de l'edifici del Col·legi d'Arquitectes, aquesta estava pràcticament acabada d'estructura, finestres i tancaments exteriors, revestiment d'ampits, paviment, cel-ras i instal·lacions d'aire condicionat i electricitat. Les dependències a situar-hi eren les corresponents a la secció del visat de plànols i administració, secció bàsica i fonamental en el funcionament del Col·legi, perquè s'hi realitza la tasca d'inspecció i conformació de projectes, que constitueix pròpiament l'activitat de la institució. Als Concursos d'Avantprojectes de l'edifici el programa establert per a aquestes seccions era el següent: Visat: Sala d'espera i presentació de treballs, despatx de Vocal de Torn, despatx de l'arquitecte Cap del Visat, oficina, arxiu i fitxers. Administració: Despatxos del Tresorer i del Contador, Caixa, oficina de comptabilitat, entrega de treballs. Des de les dates de convocatòria del Concurs fins al de l'encàrrec que comentem, les necessitats d'aquestes seccions ja es van veure extraordinàriament multiplicades, sobretot pel que fa a la capacitat de les oficines i al nombre d'arquitectes encarregats del visat. A partir dels primers croquis es va comprovar que l'espai que es disposava era molt insuficient i que per desenvolupar-ho eficaçment -com corresponia a la importància de la secció- calia ocupar una altra planta. Es van realitzar diverses consultes amb la Junta d'Obres i es va acordar limitar-se a la planta disponible i, en canvi, suprimir de la secció la Sala d'espera, el despatx del Vocal de Torn i el del Comptador i ampliar tant com sigui possible el vestíbul general amb l'eventual utilització del replà de l'escala. Es va suggerir així mateix la possibilitat d'utilitzar el Club com a ampliació de la zona d'espera de la secció de visat, encara que ja es va veure l'inconvenient de la seva manca de proximitat, inconvenient que, per altra banda, en aquell estat avançat de la construcció, no ja es podia afrontar vàlidament. D'acord amb el programa, es van establir dues unitats en certa manera independents: visat i administració. La primera es va estructurar seguint l'ordre rigorós de la marxa dels papers: taulell de presentació de documents-registre d'entrada-personal auxiliar de visat-arxiu i fitxers metàl·lics-arquitectes que realitzen el visat de plànols-caixa-mostrador de lliurament de documents . Enmig d'aquesta unitat hi ha el despatx aïllat de l'arquitecte en cap, que és l'únic que té accés directe des del vestítol per facilitar-ne les consultes personals. En aquest sentit, i d‟acord amb un criteri general d‟organització del treball d‟aquesta secció, es va procurar evitar el contacte directe del públic amb els arquitectes que realitzen personalment el visat. L'altra unitat la constitueix l'oficina general d'administració, comunicada amb el despatx del tresorer, una altra de les dues úniques peces que tenen accés directe des del vestíbul. Totes dues unitats se separen amb el passadís d'entrada del personal, que és, així mateix, la zona per on el vestíbul es comunica amb l'exterior, és a dir, amb les vistes cap a les torres romanes i la façana neogòtica de la Catedral. Donada l'exigüitat de l'espai disponible es va pensar, com hem dit, ampliar el vestíbul amb el replà d'escala. Aquesta solució que permetia adaptar un espai per a zona de revisió i preparació de documents per part dels col·legiats, implicava, en canvi, la impossibilitat d'aïllar totalment el conjunt d'oficines -durant les hores que no fossin d'atenció al públic- de les circulacions verticals per desembocar en aquell replà, l'escala i els ascensors. la Junta d'Obres va indicar els inconvenients que això comportava i la necessitat destablir un tancament efectiu. Amb aquest criteri, es va arribar a una solució intermèdia, consistent a envair el replà només amb aquells elements que fossin massissos i que comportessin, per tant, un tancament fix i separar la zona lliure amb una simple mampara de vidre sense muntants ni travessers i una porta "Securit” que almenys unís visualment els dos espais ja que no podien ser-ho materialment. El moblament es va disposar de manera que facilités aquesta sensació i que, alhora, permetés en la mesura del possible alguna utilització efectiva del replà. Per això es van situar dos bancs iguals, un a cada costat de l'esmentada mampara de vidre.