We use our own and third party cookies to offer you a better experience and service and, if applicable, show advertising related to preferences by analyzing your browsing habits. By clicking "OK", you agree to the use of these cookies. You can see the cookies policy
In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.
The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.
The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.
Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.
The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.
The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
About us
Project by:
Created by:
Directors:
2019-2024Aureli Mora i Omar Ornaque
Documental Commission:
2019-2024 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Collaborators:
2019-2024Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
External Collaborators:
2019-2024Helena CepedaInès Martinel
With the support of:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Collaborating Entities:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data.
Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.
The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture.
By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain.
Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.
L’edifici dels jutjats ha d’assumir els condicionants d’un lloc situat en el límit del paisatge urbà de Girona, a prop del riu Onyar, a la riba oposada a la zona antiga de la ciutat i davant el conjunt monumental de la Catedral i el pinacle de l’església de Sant Feliu.
Un edifici de gran complexitat programàtica, amb varietat d’espais, on la consideració d’allò públic i d’allò privat o restringit, fa necessària una claredat de circulacions i una lògica d’agrupació d’àrees segons les activitats i la seva situació respecte l’exterior. En l’ala principal s’ubiquen els serveis comuns, les magistratures i les zones representatives. A l’altra, els jutjats amb les sales de vista en planta baixa.
Author: Bonell i Gil Arquitectes
El nou edifici dels jutjats de Girona es troba en un solar proper al riu Onyar, a l’altra banda del nucli antic, amb el conjunt monumental format per la catedral i l’església de Sant Feliu com a referència. A l’altra banda, el parc de la Devesa i la via fèrria marquen el paisatge natural de les vores de la ciutat. L’edifici resol la complexa atomització del programa per mitjà de dues ales en forma de L. L’ala que dóna a l’avinguda Ramon Folch conté les magistratures i els despatxos representatius, i s’organitza per mitjà d’un atri interior des d’on es puja a les plantes superiors per una escala de trams continus. El segon braç conté les sales de vistes, totes en planta baixa. A l’articulació entre tots dos braços es troba el vestíbul, connectat amb l’atri per una escalinata. La façana principal adopta una alineació còncava que li atorga caràcter representatiu, com a prolongació de la façana classicista de l’edifici de Correus.
Author: Maurici Pla
Source: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007
La ubicació d’aquest equipament fou debatuda i prevalgué la voluntat municipal de reforçar la vida del centre històric, per la qual cosa s’hi va destinar una de les millors finques de l’Ajuntament (l’antic escorxador). El projecte tracta un programa administratiu i institucional complex —que demana segregacions circulatòries— i afronta la relació amb l’avinguda, la conformació d’una nova plaça oberta i un volum sense interferències sobre la massa monumental del barri vell. La planta permet llegir dos grans braços (magistratures versus jutjats) articulats per un espai d’accés, però la juxtaposició és més complexa. Cada cos ofereix un front contingut, d’obertures regulars, i una altra façana més expressiva i capaç de conjugar-se amb els espais complexos. La façana més treballada, que dóna a la plaça, estén una seqüència d’obertures amb ràfec sobre un volum escalonat, una «manera» coneguda i sempre reelaborada en el moviment modern. La cara de l’avinguda, més significativa, aporta un recurs menys tòpic, el lliscament d’una segona pell sobre les obertures reals a tall d’ordenació general i de protecció solar. A més, cada cara es contraposa a una testa o torre que flanqueja el gran espai interior. Més enllà del llenguatge i de les seves variants, potser nombroses, el tractament calcari i els sistemes lleugers del detall aporten unitat compositiva. Però són la manipulació volumètrica gens lineal del conjunt i la creació d’inflexions als espais interiors i exteriors allò que confereix una qualitat profunda a aquesta obra. El projecte s’ha vist acompanyat, més tard, de la seu del Col·legi d’Advocats. A l’altre extrem del parc de la Devesa s’hi construeix el 2008 l’Audiència, que abandona el centre històric.
Author: Josep Maria Birulés i Bertran
Source: Guia d'arquitectura de Girona, àrea urbana : Girona, Salt, Sarrià de Ter, Vilablareix / Josep Maria Birulés ; fotografies de Joan del Pozo.
L’edifici dels jutjats ha d’assumir els condicionants d’un lloc situat en el límit del paisatge urbà de Girona, a prop del riu Onyar, a la riba oposada a la zona antiga de la ciutat i davant el conjunt monumental de la Catedral i el pinacle de l’església de Sant Feliu.
Un edifici de gran complexitat programàtica, amb varietat d’espais, on la consideració d’allò públic i d’allò privat o restringit, fa necessària una claredat de circulacions i una lògica d’agrupació d’àrees segons les activitats i la seva situació respecte l’exterior. En l’ala principal s’ubiquen els serveis comuns, les magistratures i les zones representatives. A l’altra, els jutjats amb les sales de vista en planta baixa.
FAD Award
Finalist. Category: Buildings of new plant for public use
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!