El projecte afronta el repte de construir un petit pavelló poliesportiu a la falda del Montgrí, en un terreny en lleuger pendent. La solució és alhora funcional, constructiva i paisatgística: la caixa de la pista esportiva és l’únic volum visible des de la llunyania, i és recoberta amb vidre translúcid armat. El contacte directe amb el terreny té lloc a través d’un pòrtic perimetral que envolta la pista i que estableix una continuïtat amb la graderia mitjançant una escalinata en cascada. El cos longitudinal de serveis, en contacte amb el terreny, permet un recorregut exterior que condueix, a l’extrem est de l’edifici, a un mirador.
El Pla General de Torroella situa la zona destinada a equipaments esportius a la vessant del Montgrí. Aquesta muntanya, anomenada també el Bisbe per la seva peculiar forma, és una petita muntanya que domina tot l’Empordà i és un dels punts referencials.
El paisatge que s’hi domina està format per camps de cultiu que va descendint vers el mar, i per files de xipresos que els protegeixen de la tramuntana. Aquests camps de blat i vinyes i oliveres esquitxades al paisatge van descendint entre marges de cultiu que generen una horitzontalitat en el paisatge del qual emergeix la roca gris del Montgrí rematada pel castell amb el mateix nom.
L’edifici que es projecta intenta per un costat col·locar al paisatge respectant la seva component horitzontal i al·ludint la forma tradicional de caixonera que cobreix un programa format per estàncies de molt diferent característiques i dimensió.
El projecte es basa en la combinació de tres cossos, un d’aquests lineal i compacte que assenta l’edifici al terreny i que absorbeix la part programàtica del projecte; accessos, grades, magatzems i sota d’ells els vestuaris, banys, infermeria... Un segon volum més contundent que alberga la pista de jocs múltiples que defineix des d’una tecnologia més sofisticada la seva radicalitat i puresa de cos simple i cristal·lí. Finalment, l’atri o galeria porticada que envolta la pista en forma de sòcol de la nau principal. El semi desnivell entre la pista i les grades permet per un costat un còmode accés a aquests des de el vestíbul, produint-se la intersecció de la escalinata i les grades en forma de cascada, accentuada per la galeria exterior que es remata al seu final amb un cos cilíndric com a mirador sobre el paisatge. Per altra banda, el desnivell permet la visió des del corredor de vestuaris de la pista de joc.
La idea que ha dominat en tot moment la construcció ha estat el que precisament sigui aquesta la protagonista formal, eliminant els acabats, guixos, estucats, aplicats... que poguessin emmascarar el procés constructiu i la contundència dels pocs material emprats.
Algunes precisions sobre materials i tècniques emprades:
Estructura de l’edifici lineal, de murs de fàbrica de maó de ciment gris vist a dos cares sobre els que es formen les grades amb semi bigues i cassetons de formigó vist.
L’estructura de la nau és de encavallada sobre pilars metàl·lics doble U de perfil laminat sobre les que s’hi col·loca un sostre de planxa metàl·lica perforada (aïllament acústic) sobre el que s’hi situa les corresponents capes d’aïllant Isover (35mm), tres capes asfàltiques soldades en calent i una capa superior de grava.
Els desguassos s’han realitzat a l’interior dels pilars, així mateix se situen quatre gàrgoles de seguretat a les cantonades.
Els paviments interiors i exteriors són del mateix material que els murs, excepte en la pista de joc, que es soluciona amb paviment elàstic tipus Tarquet.
El tancat de la nau, continu de U-Glass armat, es col·loca a l’exterior cobrint l’estructura.
La producció d’aigua calenta mitjançant bomba de calor es situa sota la grada i sobre l’entrada d’esportistes, a la part central de l’edifici.
