How to get there
About
In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.
The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.
The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.
Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.
The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.
The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.
About us
Project by: 
Created by: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueDocumental Commission:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCollaborators:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuExternal Collaborators:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelWith the support of:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaCollaborating Entities:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Suggestion box
Request the image
We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.
The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.
close
close
Memory
Un jardí escenifica amb lleis pròpies fragments de la naturalesa. Els tests són jardins a les cases. La Plaça de la Constitució és un test a la ciutat.
A la plaça es recrea una arbreda semblant a unes altres que són familiars als gironins en els paisatges dels camps de cultius de plàtans i pollancres. L'arbreda creix sobre un pla horitzontal de grava i sorra suau per als passejos, emmarcada per llargs volums de formigó polièdric. Aquesta envolupant tectònica la separa i protegeix dels carrers, i defineix l'àmbit d'aquest test a escala urbana.
En els projectes de jardins sempre han estat una constant les cites i les picades d'ullet, que accentuen el seu caràcter lúdic i surrealista. D'aquí la presència davant del Banc d'Espanya de gegants monedes antigues encunyades a Girona; de caps de carpa del riu Onyar, escopidors de pluja; de mosques narcisistes (Sant Narcís és el patró de Girona) en els escocells dels arbres; de bancs amb crestes, o de megàfon amb potes; i de font de lletres traspuant en els quatre rius de la ciutat (quan de la font no brolla aigua, almenys es pot llegir el nom de la plaça).
La nena que simbolitza la Constitució va néixer a Girona el dia de la seva promulgació. Cada dècada que commemorés aquesta data, Francisco López anava a modelar una nova figura de la mateixa nena que s'anava a col·locar al costat de l'anterior.
La plaça s'estén sobre la coberta d'un aparcament amb un paviment de formigó de rombes verds i grisos. Elevacions en forma de graderies són al seu torn xemeneies de ventilació.
El Pla Mercadal (1962, rev. 1974) va delimitar aquí una àrea pública —per enderrocament (1978-85) de les indústries Grober i d’altres— de traçat informe i entorn descontrolat. Les legislacions merament quantitatives del planejament i la seva transposició literal a l’urbanisme produïren a Espanya avenços en les ràtios espai lliure - habitant i nyaps en la forma de la ciutat. La desoladora envoltant resultant constituïa el rerefons del concurs de projectes del 1980. El projecte guanyador, modificat després per una concessió d’aparcaments, estableix un volum arbori cridat a omplir el buit urbà i un ampli corredor pavimentat per a l’activitat cívica. Abans que res, però, es dota d’un conjunt de recursos projectu-als autònoms per definir una vora, un límit físic i formal davant de l’entorn, sense cap ànsia de redimir-lo. Fixades amb precisió les diferències amb avingudes, vehicles i edificis, es lliura a un joc de folies escultòriques que explicitarien l’existència i el caràcter d’un jardí interior.
L’obra es realitza lentament, amb un suport municipal tenaç davant d’una marcada hostilitat popular; el pressupost i l’esgotament en redueixen l’última fase, la situada davant de l’església, a una plantació.
A més de l’actitud global d’una arquitectura sense altre atribut que la geometria i la intuïció, cal ressenyar l’eficàcia urbana de l’arbreda, l’astúcia compositiva de la plantació de palmeres, el fracàs evident d’algunes arbitrarietats i els brillants jocs de papiroflèxia del formigó. Anys després, diverses subtileses de l’obra malviuen enmig d’un manteniment indiferent als detalls. En canvi, l’entorn i la forma urbana han millorat amb el Banc d’Espanya i el tractament més acurat d’alguns edificis de l’entorn.
Authors
On the Map
Awarded
Cataloged
Disappeared
All works
