Grans camions arribaven periòdicament des de la central al garatge subterrani connectat amb la caixa forta i d'allí els diners es traslladaven amb muntacàrregues a uns petits garatges a la planta superior des d'on es distribuïa amb furgonetes als diferents bancs locals. Unes petites oficines completaven un programa que generava molt poca activitat urbana i unes estrictes mesures de seguretat exigien que l'edifici estigués totalment aïllat de les edificacions veïnes. El seu emplaçament més adequat hagués estat en un descampat i al costat d'un accés d'autopista.

Paradoxalment el solar escollit es trobava en una de les zones de més activitat de l'eixample gironí, formava part d'una illa en edificació tancada i just en un punt singular on el gir de la Gran Via feia que es convertís inevitablement en un important final de perspectiva en el qual destacaven una enorme mitgera i unes descuidats darreres a l'espera que l'illa completés el seu volum previst i les amagués.

D'altra banda, davant el solar i a l'altre costat de la Gran Via, estava prevista l'obertura de la gran Plaça de la Constitució i conseqüentment el nou edifici tornava a ser protagonista des d'un altre punt de vista. Un parell de delicades i petites edificacions contigües acabaven de completar un paisatge heterogeni i desordenat, al qual no semblava que un edifici baix i discret li pogués donar resposta adequada.

El projecte va proposar augmentar artificialment el volum estrictament necessari que el programa demandava per tal de disposar de material suficient com per manipular-lo i fer front a tots els temes urbans. Un semicilindre amb el seu eix centrat en la prolongació visual de la Gran Via acollia un sobredimensionat pati d'operacions i s'adossava pel seu pla axial a un cos prismàtic de menor altura que seguia les directrius dels carrers secundaris i contenia garatges, oficines i arxius . Una part del semicilindre continuava per sobre del prisma mentre es podia veure des de la Gran Via i una planta d'instal·lacions a la coberta ajudava a augmentar encara més el volum final.

Tant la tanca desmesuradament alta i massissa que va envoltar el banc, com el petit local que casava amb els elegants edificis veïns, volien camuflar la seva condició d'edifici aïllat i mantenir les alineacions de l'illa en un intent de no interrompre la definició volumètrica dels carrers .

Tota la construcció estava plantejada amb murs portants d'obra de fàbrica per les mateixes raons de durabilitat i economia en el manteniment esgrimides en altres obres construïdes en aquells anys i l'opció escollida es va posar clarament de manifest tant en la configuració dels alçats com en les traces de les plantes.

Al solar que acollia una obra industrial de Rafael Masó (garatge Callicó, del 1919- 24, enderrocat el 1980), s’hi emprengué la construcció d’una delegació del banc central espanyol (1874), fruit d’un encàrrec a Clotet propiciat per Rafael Moneo. La gènesi d’aquest projecte n’explica el volum, de cap manera derivat directament
d’un programa interior, sinó de la voluntat de presidir la nova plaça de la Constitució, d’arbitrar el desordre urbà imperant i d’erigir-se en ròtula de la Gran Via. De fet, el programa s’allotja sobretot al volum prismàtic posterior, i el gran cilindre maclat constitueix el tancament d’un segon espai «exterior» concebut a manera de pati d’operacions de les dependències de treball. L’accés rodat i la qüestió de la seguretat donen argument a una tanca de dimensió suficient que restitueix l’alineació
i la petita escala, i a una rampa fossat que aporta complexitat, distància i monumentalitat.
Els usos interiors, amb uns accessos i unes compartimentacions de menor envergadura, es disposen amb una certa aleatorietat, gairebé com si es tractés d’una
intervenció en un monument ja existent.
Els autors treballen aquesta obra elaboradíssima impregnant-la de llur interès, en el moment de la realització, per la fàbrica de rajol com a sistema més complet d’edificació i per les complexitats internes dels organismes romans i medievals. El declivi del paper dels bancs centrals estatals, subsumits en la Unió Europea, ha reduït la necessitat de delegacions, i l’edifici, desvestit d’una bona part de l’equipament i els acabats originals, es disposa ara a acollir les oficines de la Subdelegació del Govern.