El lloc on s’emplaça el tanatori es troba fortament determinat per les construccions industrials i la presència del cementiri. El tanatori és format per una zona enjardinada de 2.200 metres quadrats i un edifici de 600 metres quadrats construïts. La façana del solar cap a la via pública és una tanca verda de 125 metres lineals que contrasta amb el paisatge de les fàbriques. A la zona de llevant s’ha projectat un jardí travessat per un recorregut sinuós i irregular que no es pot trepitjar, símbol del camí que encara mereixeríem recórrer. Es tracta d’una plantació de petites mates i matolls que acompanyen el passeig d’entrada, amb un pendent ascendent. Aquest passeig culmina en un gran portal de formigó format per dues eles invertides, que suggereixen les ales d’un àngel en posició d’acollida. El projecte combina el simbolisme i la realitat de les vivències espacials per esdevenir una representació molt espiritualitzada de la mort.

La complexitat del lloc, un entorn industrial i la imponent presència del cementiri amb els seus tancaments i els xiprers centenaris posa de manifest la necessitat de projectar un edifici que mantingui una relació especial amb el seu entorn, un entorn al servei de la finalitat de l’edifici.

El resultat és una zona enjardinada de 2.200 m2 que envolta els 600 m2 construïts. La façana del solar cap a la via pública, dins del polígon industrial, és una tanca verda de 125 metres lineals que contrasta amb el color plomís de les fàbriques.

A la zona de llevant, es projecta el jardí de les ginestes, travessat per un recorregut sinuós i irregular, el camí del comiat. El sentit primigeni d’aquest camí va ser que no es caminaria per sobre d’ell, atés que representa aquella part de camí que tots, en el moment de la mort, encara mereixeríem recórrer. Es resol amb una plantació geomètrica de petits arbustos que acompanyen, com en un relat dual, el passeig d’entrada: una ascensió que culmina amb l’element més simbòlic del projecte: el gran accés de formigó.

Aquesta construcció de formigó armat desafia la llei de la gravetat amb els seus dos grans voladissos. Representa tot allò inexplicable de la vida i de la mort, del cel, de la pau, de les pors, dels àngels, de les tenebres i del traspàs. El traspàs d’aquest gran portal ens situa sobre una plataforma que descobreix una vista elevada sobre el pati de les oliveres; un espai construït al voltant de l’antic camí del cementiri. Des d’aquesta plataforma s’inicia el recorregut descendent fins a la entrada de l’edifici, on un voladís, quasi com una abraçada, ens acull i condueix a l’atmosfera d’intimitat que es pretén s’experimenti a l’interior.