L’edifici del nou crematori forma part d’un pla més global de transformació del cementiri de Reus en un parc urbà, amb una reordenació del sistema de vials, la incorporació de zones d’aparcament, espais arbrats i les noves àrees de serveis funeraris: el tanatori, els crematoris i les sales polifuncionals. La construcció conté una sala i un forn crematori i és feta a base de pantalles de formigó que abasten tota l’alçària de l’edifici. Aquestes pantalles incorporen uns perfils metàl·lics destinats al recolzament dels forjats intermedis, fets a base de plaques alveolars. Els tancaments exteriors i interiors, els paviments i les parets divisòries són de fusta. L’element més significatiu és la capella, dotada d’una alçària important, amb la il·luminació artificial a mitja alçada i el parament posterior completament vidrat, amb la llum natural filtrada per unes lamel·les de fusta.

El lloc on s’emplaça el tanatori es troba fortament determinat per les construccions industrials i la presència del cementiri. El tanatori és format per una zona enjardinada de 2.200 metres quadrats i un edifici de 600 metres quadrats construïts. La façana del solar cap a la via pública és una tanca verda de 125 metres lineals que contrasta amb el paisatge de les fàbriques. A la zona de llevant s’ha projectat un jardí travessat per un recorregut sinuós i irregular que no es pot trepitjar, símbol del camí que encara mereixeríem recórrer. Es tracta d’una plantació de petites mates i matolls que acompanyen el passeig d’entrada, amb un pendent ascendent. Aquest passeig culmina en un gran portal de formigó format per dues eles invertides, que suggereixen les ales d’un àngel en posició d’acollida. El projecte combina el simbolisme i la realitat de les vivències espacials per esdevenir una representació molt espiritualitzada de la mort.

L’increment dels canvis socials que allunyen el ritual dels temples i els domicilis desplaça el petit equipament urbà existent a una posició intermèdia entre cementiris i enfaixada entre vial i riu, en terrenys de l’empresa funerària. Amb poc marge, el projecte hi encabeix un prisma principal de dues plantes, a tall de contenidor per al sistema de sales de vetlla i una capella, adaptat a la topografia i obert al paisatge i separat del vial per una administració que li fa de coixí amb un seguit gradual de murs. Part protagonista del prisma principal és la capella, que es caracteritza amb les obertures d’iluminació i la visió del paisatge. Les testes assumeixen papers contraposats: a llevant, el moviment del dol, i a ponent, els moviments de servei, que es desplegaran per la planta inferior.

The project for this new funeral parlour, located in the Sants district of Barcelona, is located inside an existing building - the former Climent brothers' factory. The building was constructed by the architect Modest Feu i Estrada in 1925. With a marked Noucentista style, it is an example of industrial architecture built entirely of solid brick and with a unique roof of metal trusses and wooden joists. The volume is rectangular in shape and is 64 metres long and 15.50 metres wide. It is a protected historical building and belongs to the catalogue of Cultural Assets of Local Interest of the Barcelona City Council. The proposal stems from the premise of changing the use of the building in order to build a funeral parlour inside it. The aim of the proposal is to respect the original architecture of the building as much as possible and to enhance its value by restoring the existing building to its original state, while at the same time proposing a new use that is as respectful as possible with the past. The strategy of the proposal is to construct a building within a building. The industrial building becomes a container for the new funeral parlour building, where the wooden roof with the trusses acts as a protective sky and becomes the true main character of the architectural proposal. The new building is placed longitudinally along the length of the building, with a corridor in the manner of a boulevard parallel to the south façade of the building, through which natural light enters. This layout allows the entire length and size of the building to be perceived. The avenue gives access to the four wake rooms which are located in the central part of the nave. At the back, on the north façade of Carrer de Puiggarí, is the technical corridor that gives access to the tumulus of the rooms and communicates with the technical rooms located at the back of the nave. At the end of the avenue there is the ceremonial hall, which takes advantage of the space between trusses to create a double-height space that receives light from above. At the entrance to the building, located on Carrer Comtes de Bell-lloc, we can find the rounded communications core which gives access to the first floor, where the offices and administration are located. All the new volumes have been treated with a uniform light colour which is used to define all the elements, walls, floor and ceiling and which gives an image of unity to the whole intervention. This contrasts with the warmth of the wood of the roof. The construction of the new elements is made entirely of wood – both the structure and the main finishes – so that the intervention can be dismantled in the future and at the same time be as sustainable as possible. The walls of the wake rooms are traced in a sinuous and organic way to become a sculpture that seems almost temporary with organic forms that welcome the users. In contrast, the volume of the offices and the dome or skylight of the ceremony room are two geometric volumes representing purer forms linked to spirituality. These decisions ensure that the new building contrasts with the original nave without detracting from the prominence it deserves.