Sobre les runes de l’antic Mas Geli, del qual només es conservaven dues façanes amb contraforts i un parell d’espais amb voltes de pedra, s’aixeca aquesta nova casa, que reinterpreta valors de l’arquitectura vernacular sense renunciar a la contemporaneïtat de la proposta. L’estructura del mas original determina tant la tipologia estructural (murs i sostres massius) com l'organització espacial (seqüència de sales estructurals) de la nova casa. Adoptant una retícula ortogonal, les sales es configuren amb murs de pedra existents, murs de formigó ciclopi (aprofitant runa del mas antic) i cobertes amb voltes. La coberta, de fusta i teula, manté l'altura original i restitueix el perfil de dues aigües. Un gran porxo en L s'incorpora a la nau principal creant un espai intermedi ombrejat, propi de l'arquitectura mediterrània. La cuina emergeix com l'espai interior més representatiu, el cor de la casa. Situada al sud-oest, té doble alçària i vista cap a ponent, cap a les vinyes i la bassa.