-
Biblioteca Popular Serra i Moret
Biblioteca Popular, construïda sota els auspicis de la Mancomunitat de Catalunya. Com d'altres biblioteques de l'època s'inspirà en l'arquitectura del Renaixement, representant una tendència classicitzant del Noucentisme. Es tracta d'un edifici aïllat d'una sola planta rodejat d'un petit jardí. Inicialment constava d'un vestíbul, sala de lectura, un despatx i un lavabo. La façana principal és del tot simètrica; està composta de tres llenços verticals emmarcats per quatre pilastres encoixinades coronades amb capitells jònics. A l'entrada principal destaca un porxo format per un gran arc de punt rodó que descansa sobre unes impostes motllurades, les quals reposen sobre sengles pilastres i dues columnes exemptes, amb base i capitell jònic. El llenç central és coronat, així mateix, per un frontó triangular de timpà llis. Els llenços situats a cada banda del porxo són gairebé cecs, amb un petit ull de bou vertical de forma el·líptica. Les façanes són coronades per baranes de balustres i pilars amb boles ornamentals, que ressegueixen el perímetre de tot l'immoble.1917 - 1922
-
1929
-
Sant Jordi Primary School
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
El projecte s'ha elaborat tenint en compte l'especial condició de tractar-se no d'un establiment únic, sinó del primer d'una sèrie en què a cada edifici només resultaran diferents els elements que estiguin condicionats per les característiques particulars del lloc on siguin construïts i per les necessitats bàsiques que es plantegin en cada cas. Tipificació i estandardització han estat criteris que han estat presents en la concepció del projecte: en la selecció de sistemes constructius i materials en funció del particular ús que es donarà l'establiment i en el dimensionament d'àmbits en relació amb la funció específica que s'hi desenvoluparà. Com a actitud pedagògica generadora s'ha intentat crear un àmbit educatiu que convidi l'alumne a expressar al màxim les capacitats potencials sense inhibicions. Un factor important ha estat l'escala de l'edifici adequada a les dimensions d'aquest petit usuari, elements de referència que penetren inconscientment a la seva ment i posen l'espai al seu abast: altures de sostres i baranes, dimensió d'escalons, mòduls d'obertures, etc. S'ha destruït la freda imatge dels tradicionals passadissos convertint l'espai destinat a circulacions en un àmbit vital, prolongació de l'aula al seu lloc exterior d'exposicions, realització de treballs en equips, etc. Aquest espai més flenible serà, a les diferents parts, el recinte comú de diverses aules. La idea de plurifuncionalitat també regeix a un espai més ampli: la sala d'ús comú les dimensions generoses del qual permeten fer aquestes activitats a grups més nombrosos oa l'escola sencera. En alguns casos l'ús molt definit del recinte en determina invariablement la dimensió i la forma. Tal succeeix amb l'aula la mida i les proporcions de les quals són resposta a la necessitat de permetre un ensenyament col·lectiu i una bona visibilitat des de qualsevol punt de la sala. S'ha ampliat la superfície d'espais lliures mitjançant la incorporació de la terrassa que es podrà destinar per fer classes de gimnàstica, jocs organitzats, etc. Les terrasses adjacents a les aules seran la prolongació d'aquestes a l'exterior per fer classes a l'aire lliure en contacte directe amb la natura. Al pati general s'ha indicat una zona d'ús exclusiu dels petits, aïllada d'on estaran els grans. L'esquema generador de la composició de l'edifici és el següent: Una zona exclusivament escolar (essencialment aules en planta 1a i escola bressol en planta baixa) i uns serveis que puguin oferir-se a la població (biblioteca i aula d'activitats especials i sala comuna). Dues bateries d'aules orientades al sud i oest, respectivament, amb nuclis sanitaris de guarda-robes i espai d'ús múltiple exterior per a cada dos donen la vertebració a l'edifici. Inicieu alhora, des de la planta alta, la definició d'una forma tancada, en què tots els àmbits es bolquen en centre comú, que es completa amb el grup biblioteca-aula d'activitats especials de la planta baixa. Aquest centre comú és la sala comuna que es comunica directament amb laccés públic des del carrer i amb el pati de jocs, accés normal dels nens, a través dun porxo. La sala comuna permet, mitjançant el doble volum, la integració espacial de tota l'escola, i per un dels costats dóna solució a l'autonomia i la independència que exigeix l'escola bressol. El conjunt biblioteca-aula d'activitats especials, annexes a la sala comuna, s'obre pel costat oposat a una zona de jardí, aïllat del pati de jocs, com a element íntim d'activitats pedagògiques a l'aire lliure. El gimnàs també té una possibilitat d'empalmament amb l'exterior, però aquesta vegada amb possible integració al pati de joc. Finalment, altres elements fonamentals en la composició de lesquema són les escales que amb diferents característiques permeten la comunicació dispersat les plantes entre si i del pati amb les terrasses. Entre aquestes cal assenyalar l'escala exterior com a ràpida comunicació vertical exterior.1967 - 1969
-
Apartments for Teachers at Sant Jordi Infant and Primary School (Phase 1)
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Building of 12 homes (110 m2) for the teachers of the "Sant Jordi" school, in the town of Pineda. You enter through a porticoed space that connects the street with a rear semi-public courtyard. From this space you can access the two homes located on this floor. Through a staircase with continuous sections, which divides the building transversally, you go up to the second floor, where a street open to the mountain allows you to enter the 5 duplex houses that occupy this floor and the one below. From this open corridor, and via two metal stairs superimposed on the façade as an independent object, you enter the 5 duplex homes that occupy the two upper floors. Thanks to this circulation scheme, it has been possible to eliminate the stairwell, which is too appropriate for an urban typology at odds with the character of the area. This makes the access to each home unique, offering a richer and more diverse and more integrated itinerary to a rural landscape that is not yet fully urbanised and to a different type of life than that proposed in dense urban centres.1968 - 1969