Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuColaboradores Externos:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
close
close
Obras (6)
Sobre el Mapa
Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
Constelación
Cronología (7)
-
Bloc d'Habitatges Eurohàbitat
En la problemàtica transició que el carrer ofereix entre el mercat i l’eixample, l’edifici intenta establir una geometria contínua i potent, sense renunciar a les volades que tot promotor vol esgotar. El pla de façana de carrer s’expandeix des d’un disciplinat marc general, coronat per un pòrtic, cap a uns amplis gestos curvilinis i inclusius, i es presenta unitari per damunt de les vicissituds comercials dels baixos. La planta acull cinc habitatges, regularment disposats a l’entorn d’un esquema axial de nucli d’escala amb dos celoberts, i els reduïts espais comuns es tracten amb una qualitat robusta. -
Habitatges Sant Antoni Maria Claret
Properes a una cruïlla molt transformada (1988-94) en el procés de desplaçament del centre de gravetat comercial des de la Rambla antiga, dues obres veïnes reben tractaments radicalment diferents d’un mateix autor. Al núm. 22, una obra eclèctica d’Isidre Bosch, de rígida estructura de voltes bufades, acull despatxos amb una rehabilitació pulcra; al núm. 24 s’enderroca un magatzem per dreçar un comerç de dos nivells i quatre habitatges luxosos, amb un àtic en dúplex al superior. La nova planta s’exhibeix, del porxo en amunt, llisa i hermètica, en una seqüència d’acer, vidre laminar i pany de pedra ventilada, coronada per un pal·li que volia ser un vel vegetal sobre el carrer; a dins, desplaça el nucli vertical al límit posterior, amagant una mitgera, i motllura la façana interna amb un vigorós i profund joc de terrasses de formigó. Al mateix carrer, el núm. 26, de Ramon Bosch (1987), i el núm. 35, de Carles Balló (1993). -
Casa a la Barrufa
La colonització de Montjuïc, un planejament intensiu revisat els anys vuitanta, edifica parcel·les vertiginoses, amb reptes per a la funció i la volumetria. El programa s’esglaona en tres nivells, bo i estenent-hi una coberta regular i comuna que caracteritza una planta d’alçades interiors variades i desplegada envers l’orientació. El garatge, inicialment diferenciat amb una coberta metàl·lica, es juxtaposa amb el programa principal amb un interstici de transició, els espais d’entrada. Els mecanismes múltiples d’organització de la planta s’acompanyen, però, d’una volumetria contundent i homogènia que recorda algunes versions ticineses de la tradició. -
Apartaments per a Joves Prat de la Riba
A finals dels noranta, l’Institut Català del Sòl engega múltiples concursos, en operacions àdhuc petites, a la recerca de l’habitatge econòmic, ni que sigui transitori, i d’un mode de construcció semiindustrialitzable. El projecte disposa 6 unitats (40 m2) per planta sobre un eix tècnic ben lineal, servides per una passera coberta i acotada pel volum que evoca un pati. Alça el basament per desar-hi cotxes al dessota i no malbarata sostre per a un improbable comerç. Construcció en sec dels paraments opacs i façana ventilada de plaques econòmiques. -
Nou Tanatori de Girona
L’increment dels canvis socials que allunyen el ritual dels temples i els domicilis desplaça el petit equipament urbà existent a una posició intermèdia entre cementiris i enfaixada entre vial i riu, en terrenys de l’empresa funerària. Amb poc marge, el projecte hi encabeix un prisma principal de dues plantes, a tall de contenidor per al sistema de sales de vetlla i una capella, adaptat a la topografia i obert al paisatge i separat del vial per una administració que li fa de coixí amb un seguit gradual de murs. Part protagonista del prisma principal és la capella, que es caracteritza amb les obertures d’iluminació i la visió del paisatge. Les testes assumeixen papers contraposats: a llevant, el moviment del dol, i a ponent, els moviments de servei, que es desplegaran per la planta inferior.
