Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuColaboradores Externos:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
close
close
Memoria
Guillem Moliner (Barcelona, 1979) és arquitecte per la UPC, professor d’interiorisme a l'EASD d’Olot i a l'ESDAP Catalunya i soci fundador de l’estudi unparelld’arquitectes.
Obras (10)
Sobre el Mapa
Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
Constelación
Cronología (20)
-
Premi AJAC (Associació de Joves Arquitectes de Catalunya)
Galardonado / Premiado. Categoría: UrbanismePlaça de CampdenmàsArrels
Escola d’Art i Superior de Disseny d’Olot, Guillem Moliner Milhau
En el context de la 59 edició de temps de flors, es realitza una intervenció a la casa Motjer. El muntatge consisteix a crear un prat de petites flors que mostren les arrels. Es representen les flors mitjançant 62.500 brides blanques, translúcides, pintades de diversos colors creant un camp floral de primavera. Es reprodueix el terra amb una tela mosquitera negre que realça el color de les brides, i permet mostrar la part oculta de les flors, les seves arrels. Dos miralls multipliquen l’espai i uns punts de llum ens acompanyen durant el passeig per aquests prat de primavera.Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona
Galardonado / Premiado. Categoría: Espacios EfímerosArrelsCasa Marunys
unparelld'arquitectes, Eduard Callís Freixas, Guillem Moliner Milhau
L’edifici, d’aparença massiva, corona un promontori a la vora del teixit urbà, completant la fisiografia del lloc. L’entrada, presidida per una placeta i un pedrís reconeix el punt més alt, just on convergeixen dos camins. Partint d’una hipotètica casa rectangular, amb coberta a dues aigües i d’estructura de voltes paral·leles, el volum s’aixamfrana per resseguir el camí i abraçar el jardí. Manté una posició de bis a bis amb el mas Marunys. Les respectives cares estretes es miren franquejant el camí. La nova construcció també estén vincles amb la tradició constructiva local, recordant l’estratègia d’implantació, el sistema estructural i la volumetria de la masia. El conjunt està concebut amb estructures laminars que adopten inèrcia per la forma, a partir d’operacions de plegat i corbat. La concavitat de sostres i parets acompanya l’activitat interior, diferenciant àmbits i racons en una planta baixa concebuda com a un espai fluid. El sostre i els envans son responsables de vestir un estoig refinat per a l’interior, en contrast amb el caràcter auster del formigó encofrat amb llata de pi. El patró de la volta i l’enllistonat de les parets remeten al tèxtil, als estampats, en definitiva a l’escena domèstica. Acullen, donen confort i son sensibles a la variació lumínica i cromàtica, reverberant en funció de les condicions de l’entorn.Lluna Plena
unparelld'arquitectes, Eduard Callís Freixas, Guillem Moliner Milhau
El sol Una habitació exterior estén el programa domèstic d’una casa ombrívola asseguda a la cara nord d’un volcà. La nova estança excavada té una planta rectangular de la mateixa mida que la sala. Una parra l’acabarà cobrint i, com qualsevol habitació, té portes i finestres. La principal dóna a un pati semicircular amb una bassa; és una obertura al cel, al sol i a la lluna; és un pati del pati. Aquesta formalització eixampla l’espai entre la casa i la muntanya i triplica les hores que el sol banya les peces principals. La lluna Un braç corbat sosté un llum esfèric de 40 cm que pivota sobre l’estança exterior. Dins la finestra, posa en tensió el límit entre els dos espais i fa que el pati semicircular actuï de gran làmpada per reflexió. A mig recorregut, al centre de la peça, acompanya l’activitat al voltant de la taula. Situada contra la paret, la semiesfera sortint dóna una il·luminació general i ressalta la textura de l'esquerdejat, característic de les cases del barri de cases barates dels anys cinquanta.Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona
Galardonado / Premiado. Categoría: Espacios ExterioresLluna PlenaEquipamientos Deportivos Àgora
unparelld'arquitectes, Eduard Callís Freixas, Guillem Moliner Milhau
Una plaça quadrada, definida per dues porxades i oberta als camps de futbol. Aquest és el centre de la "ciutat esportiva" del Morrot a Olot. És també la resposta a les contrarietats entre l’ús i l’emplaçament: un polígon industrial i amb un carrer d’accés gairebé sense voreres. La plaça connecta visualment amb els fets geogràfics naturals, el perfil de l'Alta Garrotxa i Santa Magdalena. Al mateix temps, s’aparta de les fàbriques i del carrer transitat per camions. El conjunt s’assenta sobre una plataforma horitzontal. Una interrupció en aquest basament dóna inici a un recorregut d’entrada complex i gradual: cancell, escales i rampa, porxo a tres alçades, per desembocar de forma tangencial a l’espai central. Els pavellons són bessons però no són iguals. Comparteixen perfil i porxades, i mantenen diferències derivades de la posició i l’ús: un es destina a vestidors i l’altre a recepció, cafeteria i serveis. El volum escalonat respon a les proporcions de la plaça, del basament i a la organització interna. Tot és estructura. Atenent a l’ajustat pressupost s’inverteix en allò més transcendent: l’activació d'un lloc comú, el volum generós dels espais interiors i l'entrada de llum natural. En aquest sentit, la construcció amb murs portants de bloc de morter és senzilla i fàcil execució. La seva lògica interna defineix la cal·ligrafia de l'obra i pauta la mida de les estances. La parella de pavellons que es miren vesteix un escenari per a cultivar un dels valors més preuats de l’esport de base: la sociabilització.Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona
Galardonado / Premiado. Categoría: InteriorsOficina AgriEnergiaDos Casas en Una
unparelld'arquitectes, Eduard Callís Freixas, Guillem Moliner Milhau
El programa domèstic d’aquesta casa entre mitgeres es desenvolupa en una sola planta de 12 x 15 m, situada mitja planta per sobre la cota del terreny. La terrassa d’accés i el jardí medien entre la casa i l’espai públic. Aquesta peça queda suspesa sobre un espai semisoterrat de les mateixes dimensions. És una gran sala rectangular d’ús polivalent, de caràcter infraestructural i definida per murs de formigó armat. S’obre pels extrems a l’exterior, enllaçant amb plans inclinats el carrer amb el jardí. Els portals envidrats proveeixen llum natural i permeten convertir-la en un gran porxo a l’estiu. A sobre s’hi basteix la casa amb peces de formigó prefabricat, que a mode de grans jàsseres salven la llum del basament. Per optimitzar els costos de construcció, els panells es presenten a l’interior sense revestiment, amb un acabat polit tipus terratzo. Un sistema de sòcols, cantoneres i frisos de fusta son la resposta a resoldre la junta correctament, atorgant al conjunt un caràcter domèstic. La planta pot llegir-se com un conjunt de quatre files d’habitacions iguals dislocades. El gran espai buit central, a cavall de dues crugies, n’és l’excepció; subverteix la lògica de les peces entre jàsseres, emfasitzant la presència dels diafragmes estructurals. Aquesta sala interior està connectada a quatre espais menors que la rodegen. Li aporten llum natural de diferents orientacions, acomoden activitats complementàries i articulen les estances restants.Premio FAD
Seleccionado. Categoría: ArquitecturaEquipamientos Deportivos ÀgoraEscenografia d'Urgència
unparelld'arquitectes, Eduard Callís Freixas, Guillem Moliner Milhau
Els enderrocs es repeteixen al barri vell d’Olot. Davant diferents motius, les mateixes conseqüències: solars abandonats, pèrdua d’urbanitat, desfiguració del carrer, destrucció del paisatge ordinari. La meitat de can Sau, tangent al santuari del Tura, estava afectada per alineació de vial. El solar restant, presidit per una mitgera i quatre contraforts escalonats, queda buit. Davant la sol·licitud d’un projecte de paviment, i un contracte en curs per a un envà pluvial de planxa metàl·lica, es replanteja l’encàrrec. És urgent destinar els recursos en el pla vertical per dotar d’urbanitat l’espai, apart de garantir l’estanqueïtat de la mitgera. A la ciutat compacta, les façanes assumeixen la responsabilitat de donar forma i caràcter al carrer. Amb maó calat es construeix una escenografia d’urgència que completa el que insinuen els contraforts, deixant veure al fons les empremtes de l’activitat domèstica marcades a la mitgera. Una construcció de tres voltes i quatre nínxols s’ofereix a l’espai públic com una façana porosa, acompanyada d’una mínima graderia. És una estructura inacabada i apropiable. L’artista visual Quim Domene intervé als nínxols, amb elements al·legòrics al ric passat comercial i artesanal del barri. La intervenció reconeix que la ciutat és fruit d’una transformació continuada sobre el seus propis estrats i posa en relleu el conglomerat de capes anteriors, sumant-hi una més. Aquesta escenografia relata una història irreal, simbòlica. Dona un nou rumb a aquest solar i per extensió a la part més degradada del centre. L’església del Tura, confinada entre carrers estrets, guanya ara un espai públic lateral, on presideix la porta tapiada de l’antic temple romànic.Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona
Galardonado / Premiado. Categoría: ArquitecturaDos Casas en UnaFontada
unparelld'arquitectes, Eduard Callís Freixas, Guillem Moliner Milhau
Tres terrasses de pedra volcànica amb fileres de plàtans configuren el millor espai públic d’Olot: les fonts de Sant Roc. Cent cinquanta bombetes i els seus cables dibuixen un llum de saló, de 8 metres d’alçària i 8 metres de diàmetre. Corona un eixamplament semicircular presidit per la font principal i una fila d’arbres esvelts. Tots els components són reutilitzables i els difusors, cons per a maquinària tèxtil, són reciclats. La làmpada reconeix el doble caràcter del paratge: l’engalana celebrant el seu paper com a estança comunitària de la ciutat, al mateix temps que construeix una atmosfera propícia per al passeig introspectiu. Durant les llargues nits d’hivern i pandèmia del 2020, la llum, com un imant, va convidar els ciutadans a redescobrir aquest lloc públic únic. I no únicament redescobrir; a l’aixopluc de la làmpada, les fonts van tornar a esdevenir l’escenari de moltes activitats espontànies. Per petició popular, la instal·lació del festival Lluèrnia va seguir en funcionament tres mesos més.Terrasses
unparelld'arquitectes, Eduard Callís Freixas, Guillem Moliner Milhau
Dos forjats cusen les cases de can Man i can Central a Sant Esteve d’en Bas. La residència de vacances de dues famílies, amb una planta per a cadascuna, té ara l’oportunitat d’ampliar l’espai domèstic amb estances més connectades a l’aire lliure. Les dues crugies de can Central corresponen a la casa originària i a un pati progressivament edificat. El buidat d’aquesta segona recupera les condicions d’habitabilitat. L’espai alliberat es forja parcialment amb tres nivells de terrasses, obertes a migdia escalonadament i deixant un pati al darrera. El conjunt de terrasses-pati garanteix il·luminació i ventilació a les dues cases. Són peces polivalents que constitueixen ara el centre de gravetat de cadascun dels habitatges, amb tancaments plegables que permeten transformar-les. L'interior de la casa reformada s’organitza en tres bandes. L’estança principal, un retaule que acull mobles i serveis, i l’escala longitudinal que estén l’habitatge inferior a l'última planta i la terrassa compartida.Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona
Menció. Categoría: ArquitecturaTerrassesPremio FAD
Galardonado / Premiado (opinión). Categoría: Ciudad y PaisajeEscenografia d'UrgènciaOficina AgriEnergia
unparelld'arquitectes, Jesús Bassols Geli, Eduard Callís Freixas, Guillem Moliner Milhau
a companyia elèctrica AgriEnergia obre una oficina datenció en un local en cantonada a Banyoles. Una mampara-làmpada i el canvi de lloc de laccés articulen la intervenció. Sobre la diagonal del local sinstal·la un radiador lluminós, de geometria ondulada, que reconeix la cantonada i separa loficina en dos àmbits: un datenció al públic i un altre de despatxos privats. Vidres plans, disposats seguint la traça de la mampara i en perpendicular, configuren aquest radiador lluminós. Les làmines empresonen i multipliquen la llum i la converteixen en latmosfera del local. La repetició i la curvatura li donen una visió vibrant, que contribueix a desmaterialitzar el vidre. La mampara és una gran làmpada que actua com a reclam del local, coronada per uns motius daurats que la fixen al sostre. El conjunt celebra lepisodi clau de la integració de lelectricitat en larquitectura dels anys vint i, alhora, fa explícita una de les formes que pren el producte que aquí es despatxa: la llum.Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona
Galardonado / Premiado. Categoría: Intervencions EfímeresFontadaRutas y Apuntes (1)
Sociedades
