Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuColaboradores Externos:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
close
close
Obras (7)
Sobre el Mapa
Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
Constelación
Cronología (7)
-
Casino Berguedà
Ignasi M. Colomer i Oms, Roc Cot i Cot
Edifici situat en una cantonada d'un carrer en desnivell que inclou una sala de cinema en una ala, i una sala de cafè i un restaurant a l'altre. La façana té un sòcol de pedres de tipus maçoneria i la part superior, arrebossada amb alguns motius decoratius a les zones altes i els ampits de les obertures amb rajola, alguns elements amb maó. La coberta és de teula àrab. Està estructurada en una sola planta i l'element més característic és poster la forma de les obertures, falsos arcs apuntats fets per aproximació de filades. Roc Cot va iniciar el projecte i Ignasi Colomer el va continuar. És una obra de l'any 1913 en el qual hi varen participar diferents arquitectes. El primer projecte fou del mestre d'obres Francesc Joan Canal (1902) remodelat després per l'arquitecte Roc Cot i Cot i acabat definitivament per l'arquitecte Ignasi M. Colomer el 1913. L'edifici fou reformat el 1940 i definitivament el 1955 al adaptar-se a cinema; d'aquests reformes són l'actual escalinata, l'entrada d'accés que funciona com a sala d'exposicions i les remodelacions de la sala que anul·laren els balcons i la decoració interior. -
Cal de Martín
Habitatge estructurat en planta baixa i tres pisos superiors amb façanes a la ronda de Queralt i al passeig de les Estaselles. La casa correspon a una construcció de principis del s. XX, paral·lel a l'obra del casino veí. Combina la pedra a la part baixa, el maó vermell de les finestres i l'arrebossat de les diferents parts. Destaca una estructura turriforme d'un pis a un dels costats amb merlets. La part més interessant de la façana és la distribució de les obertures i la seva modulació així com la tribuna envidriada. Aquesta façana contrasta molt amb la del darrera, on es veuen perfectament la distribució dels pisos, amb balcons a cada pis. La casa és obra de l'arquitecte Ignasi M. Colomer i fou executada el 1913. És propietat de la família e Martín que des de finals del s. XVIII ostenten el títol de senyors i escut nobiliari com a descendents directes dels barons de Balsereny. -
Cal Capell
L'entrada d'aquest edifici té un espai d'accés directe al carrer, on podem veure-hi un sostre pintat de tipus floral, amb una cromía on predominen els tons ocres, i uns esgrafiats a les parets de tipus geomètrics. Aquesta part comunica amb el pati cobert per una cúpula de vidre on hi ha l'escala que dóna accés al primer pis. El put d'unió d'aquests dos espais ve formant per uns arcs assalmerats, suportats per una parella de columnes amb uns capitells pseudo-jònics. En les parets hi trobem unes obertures allargassades amb llinda esglaonada on, en els brancals veiem uns esgrafiats geomètrics. Aquests, degut a les formes estructurals, i a les decoracions, són semblants als que empra Puig i Cadafalch a l'interior de la casa Macaya. També són remarcables els ferros forjats que formen les reixes i baranes, de tipus geomètric, que recorden les dissenyades per Gaudí. Tribuna: Estructura de ferro i decoració de vidrieres emplomades de colors suaus amb esquemes geomètrics presidits per uns arcs d'inflexió arrodonits com els de l'interior de l'entrada. Aquesta tribuna, junt amb els vidres de l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera. Són els més importants i quasi bé els únics en la decoració modernista a Igualada. Reforma promoguda per Antoni Capell i Balañà. Tribuna: La recuperació del vidre emplomat, molt pròpia dels vitralls de catedrals medievals, és recuperada pel moviment modernista, igual que altres arts aplicades (ferro forjat, ceràmica, etc.) que, degut a la tendència nascuda a Anglaterra "Arts and Crafts" s'estengué per tota Europa. -
Casa Poncell
Compositivament l'edifici és dividit en tres parts: una central, més ampla, que està flanquejada per dues que sobresurten, tant en profunditat com en alçada. L'edifici és coronat per uns merlets esglaonats, molt propis d'aquest autor, i que ens recorden la influència que l'edifici té de la casa Macaya de Puig i Cadafalch. També hi trobarem utilitzat el totxo en la barbacana, modalitat constructiva molt característica d'aquest arquitecte. També cal destacar la barbacana en el finestral de la sala d'estar i a la porta d'entrada. Promotor de l'obra: Nicolau Poncell i Sitges, tipògraf. -
Cal Senyor Magí
Edifici de tres plantes construït amb carreus de pedra, on destaca la decoració de la façana feta a base dels propis elements estructurals de l'edifici, com són les dues portes d'entrada a la planta baixa, sustentades sobre dos pilars amb capitells decorats amb motius heràldics i florals, i les finestres, així com la sanefa que cobreix la part més alta de l'edifici. Obra promoguda per el Sr. Magí Castellfort i Llambés, comerciant. -
Casa Balcells
La composició ve limitada pels eixos paral·lels d'obertures. El sistema decoratiu es basa en els formes emprades en les obertures i en els materials utilitzats en elles. Així veiem com l'arquitecte emprat l'arc agut i el carreu en la planta baixa, mentre que en el primer pis i en els restants, el totxo vist i la ceràmica verda. L¡element més important d'aquest edifici és la barbacana elaborada també amb totxo que remata l'edifici. Promotor de l'obra: Joan Balcells i Gubern, adober