Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuColaboradores Externos:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
close
close
Memoria
Nascut a Barcelona el 1953, llicenciat en arquitectura el 1977 per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i Doctor el 2000, també per l’ETSAB. Ha exercit com a professional lliberal principalment a la ciutat de Lleida amb treballs d’edificació i urbanisme. Ha estat arquitecte als Serveis Territorials de Cultura de Lleida des del 1983 i del 2005 al 2007 Cap de l’Àrea de Planificació i Acció Territorial de la Direcció General del Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Del 2007 al 208 fou Cap del Servei d’Urbanisme de l’Ajuntament de Fraga. Ha portat a terme més d’una quarantena d’intervencions en Patrimoni Arquitectònic, entre les quals la seu dels Servei Territorials de Cultura de Lleida, el Pla Director de la Seu Vella, la rehabilitació integral de la Canònica de la Seu Vella, el Pilar d’Almenara, l’església de Santa Maria de Covet de la Conca, l’església de Sant Martí de Lleida.
Constelación
Cronología
-
Mostres d'Arquitectura (Lleida)
Menció Honorífica. Categoría: Restauració, Rehabilitació, ReformaRestauració de la capella Requesens a la Seu VellaRestauració de la capella Requesens a la Seu Vella
Restauració de la Capella Recasens en el marc de la darrera intervenció a la Porta dels Fillols. La primera actuació afecta, essencialment, les façanes exteriors de la capella, mentre que en la segona, que ve motivada per l’interès en restaurar ulteriorment les pintures, s’actua en la coberta i en la formalització d’un nou paviment que incorpora la il·luminació específica de l’àmbit. En la direcció de les últimes obres es va modificar notablement el projecte del 2003 per tal de donar resposta a les evidències de les excavacions realitzades en la primera fase i als requeriments específics de la restauració pictòrica. Els documents de la modificació d’aquest projecte, que foren necessaris per l’execució i control de l’obra, no consten a l’arxiu del Departament. La restauració abasta: ‒ Restauració de la façana exterior amb incorporació d’elements petris i aplicant criteris analògics en les substitucions i les incorporacions de morters i rejuntats de calç. L’objectiu era incorporar una lectura unitària de l’element tipològic evidenciant, a la vegada, les successives refraccions i restauracions de mitjan segle XX. ‒ Restauració dels paraments interiors amb un projecte específic de restauració pictòrica i escultòrica, sota la direcció dels serveis tècnics del MNAC, amb la metodologia i les analítiques d’aquests tipus d’intervenció per tal d’estabilitzar el procés de degradació. ‒ Nou paviment amb les infraestructures tècniques necessàries. Prèviament es va efectuar una excavació arqueològica, acotada per l’aparició, de la volta de la cripta. El nou paviment es separa dels elements murals per tal de reforçar el seu diferent context temporal i mostrar els diferents nivells constructius d’ús. Al costat nord-est una separació més gran del mur constitueix un recurs formal que evidencia els basaments d’una petita porta i mostra un dels nivells d’ús anterior, oferint, a la vegada, un espai d’exposició per elements descontextualitzats. ‒ Il·luminació general incorporada al paviment que procura no contaminar excessivament l’espai, amb un parell de bàculs per reforçar la il·luminació dels elements singulars.