Joan Roca Pinet, fill d'Enric Roca Nogués i Dolors Pinet Escarpenter, neix a Girona el 19 d'agost de 1885. Obté el títol d'arquitecte a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona el 31 de gener de 1910. L'any 1913 ocupa la vacant d'arquitecte municipal d'Olot, càrrec que deixa el 1918 per exercir com a arquitecte d'Hisenda de la Província de Girona.

Les seves primeres obres, projectades sota la influència de Domènech i Montaner, s'inscriuen dins del modernisme. D'aquesta època són: la reforma de la Casa Norat a la Rambla de Girona (1912-1913), la reforma de la façana de la Casa d'Assistència de la Diputació de Girona, coneguda com La Sopa (1913), i la Casa Dalmau al Portal Nou, també de Girona (1917). Aviat, però, el seu estil evoluciona cap al noucentisme de Rafael Masó, amb obres com la Casa Masllorens a Olot (1927) i la Casa Barceló a Girona (1929). Més tard, en els anys 30, l'evolució contínua que caracteritza la seva trajectòria, el porta cap a un racionalisme formal, més explícit a nivell de façanes. És el moment de la Casa Puig a les Escales de la Llebre (1934), la Casa Carbó a la cantonada de la Rambla amb la Pujada del Pont de Pedra (1935-1936), i de les Tres cases barates que projecta amb Josep Esteve Corredor i Josep Claret, a la Travessia de la Creu cantonada Emili Grahit de Girona (1936-1937).

En la trajectòria professional de Roca Pinet cal remarcar la seva vessant com a arquitecte d'equipaments, ja siguin escolars o industrials, que desenvolupa fins a la Guerra Civil. De grups escolars en projecta cinc, i d'aquests cal destacar els de Les Planes d'Hostoles (1911-1912) i de Ripoll (s/d), en els que apareix la influència de Ricard Giralt Casadesús. Pel que fa als equipaments industrials, mereixen un lloc destacat les centrals elèctriques del Ter a Bescanó (1908 i 1916), la Fàbrica Descals a Olot (1917), la Central Elèctrica Berenguer al carrer Migdia de Girona (1922-1924), l'Editorial Dalmau Carles Pla a Girona (1927, 1930 i 1934) i la Fàbrica Subiràs - Can Joanetes a Olot (1927-1929), entre d'altres.

En l'obra de Joan Roca Pinet mereix un lloc destacat el projecte de l'Eixampla Malagrida a Olot. Ell és l'arquitecte que dóna forma al somni olotí de Manel Malagrida, ric indiano que havia fet fortuna a l'Argentina, i que planteja un model d'eixampla-ciutat-jardí amb zones verdes i xalets aïllats. Seguint el ideals del promotor, entre el passeig Barcelona i el riu Fluvià es dibuixen dos grans cercles radiocèntrics que simbolitzen Espanya i Amèrica, amb un nexe d'unió dels dos cercles: el Pont de Colom. Del projecte, iniciat el 1916 per Joan Roca Pinet, se'n construirà la primera fase dedicada a l'hemisferi espanyol; mentre que la segona, l'hemisferi americà, projectada el 1926 per Josep Esteve Corredor, no s'arribarà a construir. El que sí es construirà serà el Pont de Colom, però, serà enderrocat després de la Guerra Civil.

Com en tants d'altres casos, aquesta brillant carrera es veurà de sobte estroncada acabada la Guerra Civil. L'octubre de 1941 la Junta Superior de Depuració, per ordre ministerial de febrer de 1940, suspèn d'arquitecte a Joan Roca Pinet i el condemna a cinc anys d'inhabilitació per a càrrecs públics, directius i de confiança. Com a conseqüència de la depuració, Roca Pinet es veu obligat a exercir lluny de la seva ciutat. El 7 d'abril de 1942 l'arquitecte demana la baixa al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, i marxa a Sanlúcar de Barrameda (Cadis), s'inscriu al Col·legi d'Arquitectes d'Andalusia i comença a treballar en diverses obres. D'aquesta època són els dos projectes d'Escoles Nacionals (1942), la Llotja per la Confradía de Pescadores (1944) i l'ampliació i reforma de l'Hotel Llover per convertir-lo en hotel municipal (1944).

L'exili de Roca Pinet s'acaba el 24 de maig de 1946, quan és acceptat per tornar a exercir a la província de Girona. Tres anys després, sol·licita ser admès a la llista de Pèrits Arquitectes del COAC. En els anys 50 i 60, ja a les nostres comarques, projecta moltes cases de les anomenades a l'època "de tipo modesto", tant a Girona, Com a Anglès, Cassà, La Cellera, Caldes de Malavella, etc. Paral·lelament construeix també algun xalet d'estiueig a la zona de Platja d'Aro i alguns equipaments industrials en diversos pobles de la demarcació de Girona.

La carrera professional de Roca Pinet va més enllà del despatx d'arquitecte, i es desenvolupa també en el Col·legi d'Arquitectes, del qual l'any 1932 va ser Delegat a Girona i on va exercir de visador durant molts anys. El seu tarannà polifacètic el va portar a treballar també d'interiorista i de dissenyador de mobles.

Joan Roca Pinet va morir a Girona el 16 de gener de 1973 a l'edat de 87 anys. La seva trajectòria professional va abraçar des del modernisme a l'arquitectura contemporània, passant pel noucentisme i el racionalisme, amb bons exemples de cadascun d'aquests períodes.