Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuColaboradores Externos:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
close
-
Perspectiva de l'exterior de l'Institut Gerbert d'Aurillac.
-
- Fecha:
- 1997 - 2000
-
- Tipo:
- Dibujo
-
- Fondo / Ente dipositario:
- Arxiu Històric del COAC
-
Perspectiva de l'exterior de l'Institut Gerbert d'Aurillac.
-
- Fecha:
- 1997 - 2000
-
- Tipo:
- Dibujo
-
- Fondo / Ente dipositario:
- Arxiu Històric del COAC
-
Perspectiva de l'exterior de Institut Gerbert d'Aurillac.
-
- Fecha:
- 1997 - 2000
-
- Tipo:
- Dibujo
-
- Fondo / Ente dipositario:
- Arxiu Històric del COAC
-
Perspectiva de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.
-
- Fecha:
- 1995 - 1998
-
- Tipo:
- Dibujo
-
- Fondo / Ente dipositario:
- Arxiu Històric del COAC
-
Esbós del conjunt de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.
-
- Autor:
- Jordi Bosch Genover
-
- Fecha:
- 1995 - 1998
-
- Tipo:
- Dibujo
-
- Fondo / Ente dipositario:
- Arxiu Històric del COAC
-
-
Perspectiva de l'exterior de l'Escola La Farigola del Clot.
-
- Fecha:
- 1980
-
- Tipo:
- Dibujo
-
- Fondo / Ente dipositario:
- Arxiu Històric del COAC
-
Perspectiva de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.
-
- Fecha:
- 1995 - 1998
-
- Tipo:
- Dibujo
-
- Fondo / Ente dipositario:
- Arxiu Històric del COAC
-
Axonometria de l'exterior de l'Escola La Farigola del Clot.
-
- Fecha:
- 1980
-
- Tipo:
- Dibujo
-
- Fondo / Ente dipositario:
- Arxiu Històric del COAC
-
Perspectiva de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.
-
- Fecha:
- 1995 - 1998
-
- Tipo:
- Dibujo
-
- Fondo / Ente dipositario:
- Arxiu Històric del COAC
-
Perspectiva de l'accés de l'Escola La Farigola del Clot.
-
- Fecha:
- 1980
-
- Tipo:
- Dibujo
-
- Fondo / Ente dipositario:
- Arxiu Històric del COAC
-
Perspectiva de l'interior de l'Escola La Farigola del Clot.
-
- Fecha:
- 1980
-
- Tipo:
- Dibujo
-
- Fondo / Ente dipositario:
- Arxiu Històric del COAC
close
Obras (19)
Sobre el Mapa
Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
Constelación
Cronología (24)
-
Casa Tarrús
Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter
Entre els anys 1968 i 1980, les anomenades neoavantguardes qüestionen tant el llenguatge del funcionalisme com la «manera» de projectar i els tipus arquitectònics resultants. En aquesta obra, ordre, entitat i comprensibilitat s’ancoren en conceptes neoclàssics fins a assolir un control ferri del terreny projectat. -
Escuela La Farigola del Clot
Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu
La escuela está situada en una zona delimitada por la avenida Meridiana y la autopista de Mataró, en un extremo del antiguo barrio del Clot, entre el mercado y La Farinera, construidos a finales del siglo XIX. Con la implantación de la escuela dentro de los restos de esta estructura urbana se quiere potenciar la creación de un eje peatonal entre las dos grandes vías de circulación que relacione sus dos edificios más representativos. La construcción se plantea en torno a un pasaje cubierto que atraviesa toda la escuela y que une el acceso desde la calle Hernaz Cortés hasta los patios de juego. La organización de la escuela responde a un esquema tipológico claro, queridamente sencillo y su mundo formal recoge sugerencias de la arquitectura industrial anterior al modernismo, dentro de un proceso de esencialización de los elementos más arcaicos de la construcción: El muro y el arquitrabe enfatizados por la sillería del bloque de hormigón y por las jácenas de canto directamente apoyadas sobre muros y pilastras. -
Premio FAD
Galardonado / Premiado. Categoría: ArquitecturaEscuela La Farigola del ClotPremio FAD
Galardonado / Premiado. Categoría: InteriorismoRestaurante CristinaReforma y Restauración de la Casa Teixidor para la Sede del COAATC
Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu
L’adquisició del malmès edifici pel Col·legi d’Aparelladors, el 1979, a fi d’instal·larhi la seu de l’entitat va comportar-ne la restauració i una reinterpretació ajustada al nou programa; façanes i escales van ser recreades d’una manera literal i minuciosa, però l’organització estructural es modificà radicalment i es planejà un nou front al sud. L’actitud estudiosa del projecte no impedeix una plasmació precisa i de qualitat de les noves funcions. Escultura de Torres Monsó (1956).Habitatges Protegits Parc Central
Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu
La cara oest del parc Central adquiriria un límit regular i acurat, just al sud de la casa Teixidor de Masó, mitjançant un mecanisme regulador sui generis i extemporàniament «segle xix»: la imposició municipal d’un projecte de façana a un promotor distant de la qualitat urbana. Sense perdre balconades i terrasses, estimats pel món comercial, la composició acusa una sobrietat tectònica i uns materials i línies compositives propis dels coautors.Premio FAD
Finalista. Categoría: Edificios de nueva planta de uso privadoViviendas Llevant-SudRestauración de la Muralla de Girona
Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu
L’objectiu del projecte és la recuperació de la muralla medieval i la seva reutilització com a passeig públic, l’interès bàsic del qual són les vistes excepcionals sobre el Barri Vell i el pla de Girona, que el converteixen en un itinerari turístic. El projecte i les obres s’han fet en dues fases: La primera, del 1983 al 1985, correspon al tram que va des del Jardí de la Infància fins a la torre del General Peralta, i la segona, del 1988 al 1998, correspon al tram que va des d’aquesta torre fins al portal de Sant Cristòfol. Aquests dos trams quedaven interromputs, a la zona del convent de Sant Domènec, per un esvoranc que es va haver de resoldre mitjançant un pont. En general, el criteri de l’actuació ha estat superposar les diverses intervencions que calia fer, tant les de consolidació o recrescut de les restes existents com les de nova planta, a la fàbrica de la muralla, d’una manera força directa i despreocupada: assumint-la tal i com l’hem trobat i evitant restauracions “arqueològiques”, les quals, en l’intent de recuperar l’estat original, desvirtuen el caràcter històric de la construcció. El punt de partida de la nostra intervenció no és, per tant, retornar les restes existents de la muralla a un hipotètic estat original, sinó consolidar-la i adaptar-la al nou ús previst, partint del seu estat actual, del que ens ha arribat: resultat d’intervencions i èpoques molt diverses. Per això volem que la nostra actuació, que respecta el caràcter i els valors formals, històrics i arqueològics de la muralla, s’entengui com una nova intervenció amb una identitat pròpia, de moment l’última, que s’afegeix a les anteriors.Alberg de Joventut de Girona
Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu
Des de la plaça del Vi fins a la plaça de Sant Feliu, una llarga actuació municipal eixampla l’espai per a vianants, implanta serveis urbans, paviments i llums de qualitat i dota l’antic camí reial d’una textura estudiada. El carrer dels Ciutadans fou l’eix de moda entre cavallers i burgesos ja al s. xiv , com un eixample —d’antuvi extramurs, 1160— que abastà els alous privats i les concessions del rei a l’areny fluvial. Aquesta ciutat nova, baixa i plena d’activitat mercantil i artesana, contrapesa la Força Vella, curial i jueva, i acull la casa dels jurats (1391-1430), un poder ja efectiu al marge del Bisbat. Originalment era de trama molt menor que les illes actuals i intensament porticada. Enumerem-hi els casals més destacables: Margarit, restes (núm. 22); Desbac Cartellà (núm. 16), avui aparcament; Delàs (núm. 14), ref. s. xix; Manresa (núm. 12), ref. J.M. de Ribot, 1975- 77; i Berenguer (núm. 11), avui oficines. Al carrer de la Cort Reial, que hi dóna continuïtat i molt reedificat al llarg dels segles, hi trobem les voltes d’en Rosés, d’encuny medieval, amb la casa del veguer (núm. 11), potser del 1342, i una altra del s. xv (núm. 5); la casa Lagrifa (núm. 15), gòtica, que absorbeix (1658) un antic carrer; i la casa del núm. 14, en la qual es llegeix un antic pati. L’alberg de joves fou inserit volgudament al cor de la ciutat vella per la nova Administració, amb una endreçada reforma de tres casals dels s. xv-xvi que —amb autonomia de les ordenances rutinàries— hi buida una lluerna central i dota les façanes d’un nou significat, robust i vagament noucentista.Viviendas Villa Olímpica
Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu
Ambos edificios definen un mismo frente urbano en la avenida Nova Icària de Barcelona. La fachada recorre las alineaciones de las calles y se proyecta como una suma de unidades formalmente iguales y unidas entre sí por los cuerpos de las escaleras, subrayando de este modo el ritmo vertical de la composición. A ambos lados de la calle de Ávila – y para reforzar la idea de frente unitario – los edificios se acercan al máximo dejando unos porches en planta baja que permiten el paso hacia el interior de la isla. En este interior, las fachadas están definidas por unas grandes galerías que filtran y relacionan las viviendas con los jardines. Dadas las particulares condiciones urbanas de la confluencia entre la avenida Icària y la avenida del Bogatell, el edificio recibe en este punto un tratamiento singular. La adaptabilidad de la planta a las diversas necesidades de los usuarios viene dada por la disposición ordenada y regular de pilares y aberturas; la utilización del cartón yeso en las divisiones interiores; y la existencia de una circulación alternativa a través de la galería exterior. El hecho de que los servicios y cocinas estén concentrados y que los dormitorios se encuentren alineados da una clara flexibilidad a los usos de la vivienda.Centre Cultural de la Mercè
Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu
L’orde mercedari, de fundació catalana (Jaume I, 1218), es va implantar al Mercadal (1222) i el 1326 es traslladà a aquest nou emplaçament. De l’època fundacional en subsisteix només la nau gòtica, a causa de l’enderroc de mitjan s. xvii , quan es va fortificar el baluard de la Mercè. El cenobi així reedificat s’inscriu al recinte murari i defineix sòbriament un nou claustre. L’exclaustració del 1835 transferí els espais a l’exèrcit, primer com a caserna i després com a hospital: el temple fou segmentat i s’afegí una planta al claustre. L’adquisició municipal del 1970 va permetre posteriorment una dilatada i inconclusa restauració de nau, claustre i escala principal, i una intervenció destinada a allotjar usos de centre cultural i petit auditori. No fou un retorn a un presumpte i desconegut estat original del s. xvii , sinó una accentuació de les arquitectures existents i dels espais principals. Així passa amb el pati, amb l’opció de galeria lleugera disposada a la segona planta, amb la coberta a manera d’impluvi o amb el sobri tractament de la nau. La relativa modèstia de la intervenció queda compensada pel brillant sostre de la nau i pel seu èxit acústic.Facultad de Letras UdG
Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu
Rehabilitació i remodelació de l’antic convent de Sant Domènec, construït els segles XIII i XIV reformat i ampliat el segle XVIII i adaptat com a caserna el segle XIX. Amb la intervenció duta a terme es pretenia clarificar l’estructura física de l’edificació existent, i per tant havia de ser una intervenció valenta i radical, però alhora respectuosa amb el caràcter de l’edifici i fidel al seu esperit originari d’austeritat, simplificat i racionalitat, propi dels convents de les ordes mendicants. També es volia relligar d’una manera lògica natural la construcció existent amb la nova d’acord amb una proposta global: calia repensar tot el conjunt de Sant Domènec a partir de les seves virtuts més genuïnes. Aquesta voluntat d’integrar “el vell i el nou” ens va portar a acceptar, en la concepció del projecte, les limitacions d’uns sistemes constructius i d’uns materials tradicionals cosa que ens permetia superposar l’obra nova a l’existent sobre la base d’una certa homogeneïtat constructiva i de materials de les fàbriques antigues i modernes. I també perquè això ens permetria fer-ho sense necessitat d’aïllar els elements preexistents o d’integrar-nos-hi d’una manera mimètica. Volíem que les noves estructures construïdes amb rajol ceràmic fossin homogènies amb les estructures de pedra preexistents, però que mantinguessin una identitat molt precisa de la contemporaneïtat de la intervenció. La construcció es va dur a terme en fases successives a partir de la proposta i els criteris inicials. L’edifici de despatxos, fet del 1992 al 1995, de nova planta, va ser construït sobre les restes de l’antiga sagristia i segueix la seva traça. I la Biblioteca del Campus del Barri Vell, construïda del 1992 al 1997, es va fer remodelant la planta baixa de l’antic convent.Viviendas Llevant-Sud
Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu
Este conjunto de viviendas, construido en varias fases, ocupa el frente de dos manzanas del Eixample y se estructura como una gran pieza, alargada y paralela a la autopista de Mataró, formada por dos elementos: una cabeza y un cuerpo. La voluntad de configurar una arquitectura en la escalera del entorno y de un claro carácter urbano se expresa como una secuencia seriada y casi ininterrumpida del elemento esencial de la composición: la tribuna que organiza los espacios interiores en torno a la sala de estar y se manifiesta en el exterior con una curva suave que recuerda a los miradores de la arquitectura burguesa noucentista pero llevados a otra escalera que transforma su significado. La monumentalidad del conjunto quiere contabilizarse con el tratamiento doméstico de la unidad básica: la vivienda. El conjunto adopta una tipología del bloque lineal doble, con patios cubiertos con lucernarios. Este espacio interior se manifiesta en los testeros, donde el doble bloque se ha resuelto como una fachada unitaria. Las fachadas se estructuran en tres niveles que corresponden al zócalo, fuste y arquitrabe de las proporciones clásicas, pero traducidos a un lenguaje industrial de obra vista que adopta diversas combinaciones y juegos cromáticos y que, de alguna manera, todavía sale de la arquitectura fabril del modernismo o de la arquitectura urbana americana del siglo XIX. La distribución de las viviendas se organiza a partir de la zona de estar ligada a la tribuna, que está directamente conectada a la cocina y al dormitorio principal, con lo que se crea una circulación complementaria que gira en torno a la sala de estar y la convierte en el espacio central de la vivienda.Edifici de Despatxos de la Facultat de Lletres UdG
Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu
Per al programa de nova facultat, i seguint el procés disciplinari de reagregació de cossos desapareguts o enrunats de la tipologia conventual, la nova peça es disposa tangent al claustre major i al lloc de l’antiga sagristia. Ja aïllat de la muralla, el conjunt adquireix així una confirmació de l’envoltant, amb una arquitectura funcional que fa dels seus contraforts explícits l’argument principal de projecte i el mecanisme de relació amb les fàbriques antigues.Facultad de Traducción e Interpretación de la UAB
Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu
El edificio se hace eco de las escasas referencias que ofrece un lugar poco configurado del campus de Humanidades: una plaza en el lado norte, una fuerte pendiente en el lado sur, y el paso de la vía férrea, que da acceso a todo el campus. El programa queda claramente separado en dos cuerpos que se configuran de acuerdo con estas referencias: el cuerpo de los despachos termina en proa en dirección al barranco y la vía del tren, mientras que el cuerpo de las aulas adopta una sección escalonada que también le confiere un carácter orientado. Así, el conjunto parece que arranque de la plaza y quede colgado sobre el barranco. La fachada norte unifica ambos cuerpos por medio de unos celos de malla desplegado que da respuesta al carácter consolidado de la plaza. Entre ambos cuerpos, un patio ajardinado acoge el acceso y organiza las circulaciones que unifican a todo el conjunto. El programa se desarrolla independientemente de las consideraciones morfológicas.Instituto Gerbert d'Aurillac
Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter
L’institut ocupa una parcel·la situada al límit del terreny urbanitzable, darrere d’un vial de circumval·lació i al peu d’un turó destinat a parc urbà. L’edifici fa façana al vial d’una manera decidida, ajustant la fàbrica a la corba del vial amb la intenció de completar el caràcter urbà de l’altra banda del carrer. Aquest braç, molt llarg i estret, es compon de tres cossos diferenciats segons els usos, i connectats per la planta primera d’extrem a extrem. El cos de les aules forma un segon braç ajustat a la topografia del terreny, que separa l’àmbit de l’entrada del pati de jocs i les pistes esportives. S’accedeix a tot el recinte per un porxo a tres alçàries situat en un extrem. La implantació sobre el terreny aconsegueix que, des dels espais interiors de l’escola, es gaudeixi de les vistes sobre el turó, de manera que l’edifici construeix el límit entre el sòl urbà i el parc previst a la part posterior.Reforma i Ampliació de l'Escola Joan Bruguera
Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter
Obra municipal executada al solar d’un baluard (Santa Creu) i coetània de l’abatiment de les muralles. El model educatiu i tipològic és el de l’escola graduada, seguit per la Mancomunitat catalana, i el llenguatge, modernista, s’acosta al de Domènech. L’edifici està format amb obra vista treballada, ritmada i decorada amb pedra, amb un repertori medievalista abstret, delicat i de bona factura. La darrera actuació ha reestudiat la funcionalitat del conjunt, tot renunciant a l’escala central preexistent, ha retornat als porxos el seu paper original i ha retallat l’alçada a la inicial, abatent una planta aixecada el 1968. Alhora, destina una part de l’antic menjador a erigir un nou aulari vertical, autònom de l’edifici original, que redimeix en la mesura del possible el desordre de les alçades urbanes, i dreça un gimnàs que recompon la dubitativa envoltant del conjunt; el llenguatge, abstracte i atent al cromatisme, juga a acompanyar la geometria de l’edifici principal.Auditori Palau de Congressos de Girona
Jordi Bosch Genover, Manel Bosch i Aragó, Joan Tarrús Galter
Equipament que culmina vint anys d’intensa implantació o reforma de dotacions teatrals, musicals i culturals a la ciutat i que, alhora, tanca el conjunt indecís amb el veí palau firal (Llistosella i Montsalvatge, 1987-89), a més de bandejar una eventual instal·lació a la ciutat antiga. Amb una ocupació de vora una hectàrea, allotja una sala simfònica per a 1.200 espectadors, una de cambra i una sala petita per a 400 i 180 espectadors, respectivament, així com espais d’assaig i 9 sales d’activitat de treball o congressual, i es dol d’un entorn immediat encara inacabat. Com altres auditoris de nombroses ciutats, fa, ensems, el paper d’ampliar les possibilitats de l’activitat congressual i firal, que, en total, suma 9.300 m2 d’espai d’exposició. Resolt en concurs, el projecte abandona el lligam directe amb l’espai firal, girants’hi d’esquena i obrint-se al nord-est a les relacions amb el paisatge fluvial, més abellidores. A l’interstici entre ambdós edificis, protegit per una gran marquesina, s’hi concentren la relació funcional i el flux d’usos mercantils i firals, encara incipient. La geometria de l’edifici adopta, amb una linealitat molt cara a les tendències recents, una coronació homogènia i traduïda defora en grans pòrtics volats de formigó blanc, que es transgredeix en la visió llunyana amb les emergències més voluptuoses de la sala simfònica i de les lluernes, en acer inoxidable sorrejat. Enquadrats en els grans gestos del formigó, uns panys de vidre, protegits del sol per una rica textura d’escates de malla d’acer, permeten la comunió dels espais comuns amb un parc i un paisatge suggestius. Als espais interiors, ultra la fluïdesa i les qualitats espacials del vestíbul, en què el buit i les balconades enriqueixen una vivència oberta, són les sales d’audició que s’hi allotgen com a grans capses explícites allò que concentra la delicadesa i l’eficàcia acústica del lloc.Ampliació de la Biblioteca de la Facultat de Lletres UdG
Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter
Un seguit de passos dubitatius, previs a la seva gestació, no entelen l’interès d’aquesta construcció, que intenta no semblar un edifici. En efecte, la biblioteca s’havia d’instal·lar, d’antuvi, a Les Àligues; després, semblà que n’hi hauria prou ocupant curosament una part del convent. Finalment, i bandejant estudis anteriors que preveien un petit edifici de serveis a peu de muralla, pren el seu lloc aquesta ampliació, concebuda com una feixa de terreny, com un sòcol abstracte que no vol entorpir la llarga potència del front conventual, tot i que, de fet, sí que l’entorpeix, ja que el programa resulta excessiu per al lloc. Tanmateix, la seva arquitectura se sobreposa, finalment autònoma de tanta circumstància, amb unes virtuts específicament projectuals: la seqüència d’espais en pinta, diferenciats però llegibles com un tot; la inserció sota terra, prolongant-hi llum i ambient; l’orientació i el control lumínic, dins i fora; l’abstracció i la textura, críptiques i, alhora, amables; el tractament de cobertes, i l’alçada resultant. El 2008 segueixen pendents de tractament la zona de contacte directe amb la muralla i l’ordenament de la plaça.Premio FAD
Finalista. Categoría: ArquitecturaAmpliació de la Biblioteca de la Facultat de Lletres UdGCentre d'Empreses GiroEmprèn de la UdG
Antoni Blázquez i Boya, Jordi Bosch Genover, Lluís Guanter i Feixas, Joan Tarrús Galter
El centre d’empreses, d’11.500 m2 i amb dues plantes visibles, es disposa amb una aparent levitació sobre una feixa del terreny que amaga la planta baixa, de mòduls de laboratori i prototips. La geometria es desitja clara i precisa, racional, modulada pels pilars estructurals i oberta a la manipulació —amb mampares— dels espais segons les necessitats plantejades.Archivo (11)
-
Dibujo
Perspectiva de l'exterior de l'Institut Gerbert d'Aurillac.
Arxiu Històric del COAC
-
Dibujo
Perspectiva de l'exterior de l'Institut Gerbert d'Aurillac.
Arxiu Històric del COAC
-
Dibujo
Perspectiva de l'exterior de Institut Gerbert d'Aurillac.
Arxiu Històric del COAC
-
Dibujo
Perspectiva de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.
Arxiu Històric del COAC
-
Dibujo
Esbós del conjunt de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.
Arxiu Històric del COAC
-
Dibujo
Perspectiva de l'exterior de l'Escola La Farigola del Clot.
Arxiu Històric del COAC
-
Dibujo
Perspectiva de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.
Arxiu Històric del COAC
-
Dibujo
Axonometria de l'exterior de l'Escola La Farigola del Clot.
Arxiu Històric del COAC
-
Dibujo
Perspectiva de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.
Arxiu Històric del COAC
-
Dibujo
Perspectiva de l'accés de l'Escola La Farigola del Clot.
Arxiu Històric del COAC
-
Dibujo
Perspectiva de l'interior de l'Escola La Farigola del Clot.
Arxiu Històric del COAC
Bibliografía (10)
Rutas y Apuntes (2)
