Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuColaboradores Externos:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
close
close
Obras
Sobre el Mapa
Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
Constelación
Cronología (5)
-
Reforma de les Sales Municipals
Josep Maria Birulés i Bertran, Frederic Cabré i Segarra, Pià Romans de Fonsdeviela
-
Casa Diví-Baena
BCR Arquitectes, Josep Maria Birulés i Bertran, Frederic Cabré i Segarra, Pià Romans de Fonsdeviela
En una parcel·la de grans dimensions i orientada al nord s’havia de desenvolupar un programa domèstic igualment ampli. La posició de la casa ve determinada per l’orientació i el pendent, que fan col·locar la casa al fons del jardí, contenint les terres. La casa es fa ressò de les bones vistes cap al nord a través d’un porxo de doble orientació, connectat alhora amb el jardí i la sala d’estar. La distribució de la planta baixa reflecteix la voluntat de definir uns cossos diàfans acuradament articulats per mitjà de la geometria. La sala d’estar queda definida amb independència, com un espai quadrat maclat diagonalment a la traça ortogonal de la resta de la casa. Si bé la implantació general forma una L en una cantonada de la parcel·la, el plantejament es desdiu del llegat tipològic de l’habitatge domèstic i proposa un encaix de les diverses estances que parteix d’una lectura genuïna de les condicions específiques del lloc. -
Edifici Ginesta
Josep Maria Birulés i Bertran, Frederic Cabré i Segarra, Pià Romans de Fonsdeviela
Inicialment concebut a tall de rehabilitació de tres edificis dels s. xvi i xix, aquest projecte de nova planta amb programa de comerç i apartaments els substituí per una interpretació ortodoxa del nucli antic. També juga, però, amb recursos contemporanis al ràfec, a la galeria de persianes i en el joc dislèctic de la cantonada. -
Museu d'Història dels Jueus
BCR Arquitectes, Josep Maria Birulés i Bertran, Frederic Cabré i Segarra, Pià Romans de Fonsdeviela
Els edificis arribats a mitjan s. xx són recomposicions renaixentistes de diverses finques medievals i daten de després del 1492. Els trets de la casa Cella Canet —finestres de façana (parcialment desfigurades), portalada i arcs carpanells del pati inferior, dimensió de les sales—, situada al núm. 8, no modificaren gaire alguns espais de les plantes inferiors, en què es conserven elements estructurals i rituals indicatius de la presència de la comunitat jueva a la ciutat (994-1492). L’adquisició pública de l’edifici, forçada per la fallida d’un projecte de centre cultural privat, dugué progressivament a la formulació d’un discurs museístic sobre la trajectòria del món jueu en la societat catalana, amb intel·lectuals gironins de la talla de Moisès ben Nahman. La intervenció contemporània, inacabada el 2008, implanta petits apartaments universitaris a les plantes superiors, clarifica les circulacions per al nou ús i tracta de conservar les seqüències de ple i buit, de llum i penombra, en la relació amb els patis interns, així com les textures originals, amb independència de llur interès arquitectònic específic. Entre altres finques del carrer de la Força que ja es ressenyen, convé destacar la del núm. 19, amb un excepcional conjunt plateresc al jardí; la casa Girbal, al núm. 22, pel seu pati; la casa Manresa o Boschmonar, situada al solar de la segona sinagoga, al núm. 23, per la torre de fortificació que s’hi conserva íntegrament; i al núm. 25, la casa Santamaria, dels s. xviii -xix, amb interiors i mobiliari notables. -
Reforma de la Casa Estor
BCR Arquitectes, Josep Maria Birulés i Bertran, Frederic Cabré i Segarra, Pià Romans de Fonsdeviela
Malgrat l’aparença de to medieval de l’eix arcaic de la ciutat antiga —el cardo romà o carrer de la Força (‘de la fortalesa’)—, el fet és que la cotilla murària i la restricció militar suscitaren densitats importants intramurs i donaren lloc a contínues reformes sobre teixits antics. Les realineacions del s. xix en canviaren molt la fesomia, aquí després d’abatre la presó i el portal sud (1857), amb resultats d’un neoclàssic poc rellevant. El casal, reformat per a una promoció immobiliària, conserva restes d’una llotja gòtica (castell de Cartellà?) al pati posterior.