Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Colaboradores Externos:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Información básica de protección de datos

Responsable del tratamiento: Colegio de Arquitectos de Cataluña 'COAC'.
Finalidad del tratamiento: Tramitar la sol·licitud de copias digitales de los documentos de los cuales el Archivo Histórico del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público.
Legitimación del tratamiento: Su consentimiento para tratar sus datos personales.
Destinatario de cesiones o transferencias: El COAC no realiza cesiones o transferencias internacionales de datos personales.
Derechos de las personas interesadas: Acceder, rectificar y suprimir sus datos, así como, el ejercicio otros derechos conforme al establecido a la información adicional.
Información adicional: Puede consultar la información adicional y detallada sobre protección de datos en este enlace

Memoria

Arquitecte per l´escola d´arquitectura de Barcelona (2001). Doctor en arquitectura (2013) obté una beca predoctoral a l'escola d'arquitectura de Reus. Tesi doctoral: Antonio Bonet. Poblat HIFRENSA, 1967-75, dirigida per Gillermo Zuaznabar. Professor de composició, ETSA URV (2009-11/2022-23). Professor d'urbanisme i de projectes, ETSA URV (2012-21). També és investigador de PATRIARQ-CAIT. Acreditació de professor agregat (AQU 2018). Estudiós de l'obra de l'arquitecte Antonio Bonet, autor de publicacions, contribucions a congressos, conferències, transferència tecnològica i comissari de diverses exposicions. Autor de la reparació de la casa Rubio i de la rehabilitació i conversió de dues aules de l'escola àster a petit museu dedicat a Antonio Bonet. Actualment desenvolupa la seva investigació en temes de reciclatge industrial. Exerceix la docència com a professor de composició i projecte fi de grau. També exerceix la professió d'arquitecte duent a terme projectes d'arquitectura i urbanisme tant per a l'administració pública com per a promotors privats i les seves obres han estat publicades a revistes especialitzades.

Obras

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología (10)

  1. Rehabilitació de Dues Places Hexagonals al Poblat Hifrensa

    José Ramón Domingo Magaña, Juan Fernando Ródenas García

    Rehabilitació de Dues Places Hexagonals al Poblat Hifrensa

    La intervenció consisteix en anul·lar les intervencions realitzades en els anys 80, reparar patologies diverses i retornar les places a l'estat original plantejat per Bonet. Per reproduir amb fidelitat les condicions originals, d'una banda, s'ha investigat la documentació del projecte, s'ha consultat a col·laboradors de Bonet: Nicolau Rabasseda, aparellador del poblat i col·laborador de Bonet (1966-1972) i Lluís Caula, enginyer de l'empresa Texsa de Impermeabilització. D'altra banda, s'han realitzat cates in situ per conèixer amb precisió la realitat física dels materials i els seus detalls constructius, i finalment, s'han analitzat i visitat altres obres contemporànies de Bonet amb solucions constructives similars, com és el cas del club nàutic 'dos mares', La Manga del mar menor, Múrcia (1965). Finalment, per conformar una consciència del paisatge urbà entre els ciutadans i satisfer les seves demandes, es plantegen nous usos per activar les places, amb la definició de petites àrees, per conversar, incorporant mobiliari urbà, i agrupacions vegetals que recreen les transicions entre espai públic i privat que va proposar Bonet.
  2. Rehabilitació del Pas per a Vianants i Bicicletes del Poblat Hifrensa

    José Ramón Domingo Magaña, Juan Fernando Ródenas García

    Rehabilitació del Pas per a Vianants i Bicicletes del Poblat Hifrensa

    El poblat Hifrensa (Antonio Bonet, 1967-75) és un conjunt residencial per allotjar els treballadors de la central nuclear de Vandellòs-I. Es vertebra mitjançant un pas per a vianants i bicicletes segregat de la circulació vehicular. En els anys 90 es realitzen intervencions que mutilen el pas de vianants i alteren la funció dels espais. En aquest sentit, qualsevol excés d’urbanització en la nova proposta pot dificultar la comprensió de l’obra. En conseqüència, la intervenció és mínima: es recuperen formes, colors i textures originals en reixes de pluvials, paviments i vegetació. Es restableix l'ordre alterat per les noves infraestructures de serveis: enllumenat, telèfon, aigua, gas i electricitat. Els criteris d'intervenció es basen en una diagnosi urbana i de valors patrimonials del poblat Hifrensa, un projecte universitari de transferència tecnològica redactat pels mateixos autors, finançat per l'Ajuntament de Vandellòs i promogut per la ETSA-URV.
  3. Mostres d'Arquitectura (Camp de Tarragona)

    Finalista. Categoría: Rehabilitació: Obres de Restauració, Rehabilitació o Reforma
    Rehabilitació de Dues Places Hexagonals al Poblat Hifrensa

  4. Mostres d'Arquitectura (Camp de Tarragona)

    Seleccionado. Categoría: Espacios Exteriores
    Rehabilitació del Pas per a Vianants i Bicicletes del Poblat Hifrensa

  5. Replicació d'un Mòdul de 4 Habitatges d'Antonio Bonet al Poblat Hifrensa

    José Ramón Domingo Magaña, Juan Fernando Ródenas García

    Replicació d'un Mòdul de 4 Habitatges d'Antonio Bonet al Poblat Hifrensa

    En resposta a la necessitat actual de creixement del poblat, s'ha plantejat replicar el mòdul d'habitatges proposat per Bonet per a pèrits a Hifrensa, adaptant-lo a la normativa vigent. El nou mòdul, format per quatre habitatges, permet contemplar novament elements perduts del projecte original: formes, proporcions, materials i acabats, atès el precari estat de conservació dels habitatges originals. Entre d'altres millores, la nova solució amb mur caputxí té una transmitància tèrmica d'una tercera part respecte de la transmitància dels mòduls originals. La rèplica es justifica per una raó pràctica, com a estratègia compositiva eficaç si es vol dotar el conjunt d'un sentit unitari. El principal argument per legitimar la rèplica millorada es basa que el nou mòdul s'implanta al mateix lloc respectant la previsió de creixement modular per repetició que Antonio Bonet va desenvolupar a Hifrensa. Transcorreguts 50 anys, la rèplica s'ha esforçat per tornar la dignitat a una obra alterada que va perdre els elements que constitueixen la seva arquitectura.
  6. Mostres d'Arquitectura (Camp de Tarragona)

    Galardonado / Premiado (ex aequo). Categoría: Edificios de nueva planta de uso privado
    Replicació d'un Mòdul de 4 Habitatges d'Antonio Bonet al Poblat Hifrensa

  7. Rehabilitació de Dues Aules de l'Escola del Poblat Hifrensa

    Carlos Gonzalvo Salas, Juan Fernando Ródenas García, Gillermo Zuaznabar Uzkudun

    Rehabilitació de Dues Aules de l'Escola del Poblat Hifrensa

    Reivindicar la figura d'Antonio Bonet Castellana (Barcelona, 1913-1989) i fer pedagogia de les seves obres són raons que han impulsat la creació del petit museu. Es rehabiliten dos mòduls de l'escola del poblat de la central nuclear de Vandellòs. Es destina un aula a espai expositiu dedicat a Bonet i l'altra aula es restaura tornar al seu estat original. La restauració s'ha esforçat a tornar la dignitat a una obra que havia estat primer abandonada i després destinada a usos que havien desfigurat els elements que constitueixen la seva arquitectura. L'escola compta amb reconeixement patrimonial, Docomomo ibérico, BCIL i BCIN (en procés). El projecte busca l'harmonia amb el paisatge circumdant. La restauració ha recuperat, materials, superfícies, fusteries, mobiliari i els colors del projecte original. S'ha portat un rigorós estudi de la carta de colors emprada per Bonet, així com de les ferramentes originals i seccions de les fusteries.
  8. Mostres d'Arquitectura (Camp de Tarragona)

    Finalista. Categoría: Rehabilitació: Obres de Restauració, Rehabilitació o Reforma
    Rehabilitació de Dues Aules de l'Escola del Poblat Hifrensa

  9. Mostres d'Arquitectura (Lleida)

    Galardonado / Premiado. Categoría: Restauració, Rehabilitació, Reforma
    Reconversió de Magatzem Agrícola en Habitatge i Estudi

  10. Reconversió de Magatzem Agrícola en Habitatge i Estudi

    Carlos Gonzalvo Salas, Juan Fernando Ródenas García, Gillermo Zuaznabar Uzkudun

    Reconversió de Magatzem Agrícola en Habitatge i Estudi

    Vallbona de les Monges és un poble d’uns 200 habitants, situat al vessant de la Serra del Tallat, a la vall del Maldanell, afluent del riu Corb. L’expressió de la pedra seca és present al llarg de la vall, tant a pous, aljubs, murs, cabanes i marges, com a les cases del poble i, sobretot, al monestir cistercenc fundat al s. XII, situat al bell mig del teixit urbà de la població. Plantegem la reconversió d’un magatzem agrícola situat a escassos 100 m de la casa familiar, emplaçada al mateix carrer, a dalt del poble. Aprofitant el desnivell, projectem un nou habitatge, d’ús estacional, amb accés des del mateix carrer i un estudi amb accés independent des de la placeta del nivell inferior. Obrim un pati a dues alçades amb una escala que connecta les dues peces. Amb aquesta operació, preservem l'ambient i es manté la impressió que l’entorn urbà gairebé no ha canviat després de la intervenció i alhora es millora la privadesa de les estades i les condicions d’habitabilitat. Mantenim els murs de pedra, incorporem fusteries i persianes de fusta, paviments ceràmics i reixes metàl·liques. Els nous buits es resolen amb llindes de formigó buixardat. Desmuntem teules velles per incorporar l’aïllament de la teulada i el posterior reaprofitament. A la planta inferior, es deixa vist un forjat de grans troncs de fusta units entre si, que es va pensar així per resistir el pes d’un tractor. Alterem els buits a conveniència segons la nova distribució. El pati, sense pavimentar, és el protagonista de la casa, es pensa com una estada més. Les peces interiors: cuina, menjador, dormitori i sala d'estar s’encadenen sense necessitat de passadissos. La peça del lavabo, de forma corba, separa i ordena el programa domèstic. Els nous buits procuren ventilació creuada i formen una seqüència de plànols que emmarquen a ponent el paisatge de vinyes a través de les teulades del poble. Pel costat oposat, a llevant, dues finestres en guillotina emmarquen el fons visual de la Serra de L’Escoda. L’estudi s’obre al pati i compta amb un dormitori annex amb lavabo

Bibliografía

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!