Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuColaboradores Externos:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
close
close
Memoria
1939-2000
Arquitecte per l’ETSAB
Va tenir despatx a Barcelona des del 1967 i també a Alp des de 1972, fins a l’any 2000
Bona part de les seves obres es troben al Pirineu. També a les comarques Barcelona, Girona i Lleida.
Obres seleccionades a Premis Fad: Farmàcia Arderiu a Barcelona, Restauració de l’Absis de l’església de Santa Maria a Castelló de Farfanya.
Entre 1983-1992. és arquitecte Municipal del Poble de Das, a la Cerdanya.
1990-1993 Membre de la Comissió del Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Autor: Vidal i Solanes Arquitectes
Obras (5)
Sobre el Mapa
Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
Constelación
Cronología (7)
-
Premio FAD
Seleccionado. Categoría: InteriorismoFarmàcia ArderiuNuevo Pueblo del Pont de Bar
Les inundacions que van tenir lloc a Catalunya l’any 1982 es van endur una bona part de l’antic poble i van provocar esllavissades de terres que van revelar lesions serioses en el subsòl de la muntanya propera, fins al punt de posar en perill qualsevol intervenció de reconstrucció del poble. El nou assentament es troba en uns terrenys situats a 1.000 metres de l’antic poble, al vessant nord, amb orientació a migdia. El nou nucli satisfà el mateix programa que el vell: onze habitatges, l’ajuntament, la capella i una fonda. El nou poble adopta una estructura urbana rígida per motius geotècnics, de costos i d’ús de prefabricats. El resultat manté, però, un ritme i una cadència que permeten d’integrar-lo en l’entorn i la zona. El projecte manté o té en compte alguns elements preexistents que recorden el pas de l’home per aquest lloc i que han estat utilitzats com a pautes d’algunes de les noves construccions.Intervencions a la Cripta de la Catedral de Santa Maria d'Urgell
La cripta dels bisbes, situada a la nau lateral nord i amb difícil accés, disposava de molt poc espai aprofitable i estava situada en un nivell intermig entre el paviment de la catedral i el de l'antiga cripta. Es construeix una escala nova i còmoda, adossada a l'antiga, que es conserva amb poselles per posar-hi flors i ciris. Les caixes amb les restes s'instal·en damunt de suports de vidre entre la llum i l'observador. El vidre de protecció sintetitza una trencadissa en memòria de les tragèdies. L'ampit metàl·lic de protecció que fa de barana al nivell de la nau és reversible, tancant la cripta i esdevenint un paviment d'entramat metàl·lic.Intervencions al Monestir de Santa Maria de Lillet
Partint d'un context de runes històriques amb poques possibilitats de reutilització pel seu estat, la proposta del projecte és de no reconstruir, si no de consolidar les runes existents i construir una estuctura metàl·lica desmuntable i transparent. L'estratègia de situar-la inclinada respecte els murs escairats permet visitar les runes amb detall i anar observant en planta les diferents etapes de construcció , i finalment generar dos miradors sobre les valls del riu Arija que permeten valorar la importància de l'emplaçament.Residencia de Ancianos en la Casa dels Ducs d'Alba
La nova intervenció sobre el vell edifici té en compte l’estructura urbana del poble, formada per una trama de carrers estrets que s’eixamplen en alguns punts, formant petites places. El nou edifici es disposa de manera que, darrere de la casa dels ducs d’Alba, es crea una nova plaça que esdevé l’accés independent a la sala d’actes de la nova llar d’avis. El nou edifici en si mateix es configura de manera semblant a com ho fa l’absis de l’església de Sant Miquel. La part posterior del vell edifici queda a la vista i se’n conserva l’estat actual. La nova construcció queda separada de les antigues parets en alguns casos, mentre que en d’altres s’insereix en les velles estructures amb un material diferent i lleuger. La nova edificació estableix d’aquesta manera una continuïtat amb l’estructura urbana existent i utilitza la diferenciació del llenguatge emprat per distingir les parts velles i les parts de nova creació.
