Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuColaboradores Externos:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
close
close
Memoria
Pàmpols Arquitectura és un estudi format pels arquitectes Romà Pàmpols (Lleida, 1941), Susanna Simó (Palamós, 1971) i David Pàmpols (Lleida, 1972) enfocat al desenvolupament de projectes d'arquitectura, urbanisme i disseny, format per un sòlid equip que es complementa amb una extensa xarxa de consultors especialitzats i amb +40 anys d'experiència.
Entenem l’arquitectura com una cerca contínua de l’ideal i, al mateix temps, un rastre, un inventari de la realitat. Per això la nostra missió ha estat la cerca d’una manera d’expressar aquestes condicions que alhora resolgui les contradiccions latents de l’ambició, el programa i el lloc, mirant de trobar estratègies que no s’adhereixin a una única visió de cohesió, sinó que integrin les discrepàncies i els extrems amb la lògica organitzativa i la claredat, projectant edificis i entorns energèticament eficients, socialment sostenibles i ambientalment saludables, des d’un esforç plural que contribueixi al debat i a la presa de decisions i a generar el coneixement i la creativitat que permetin aconseguir una cultura diferent; una arquitectura conscient, pròpia d’una societat compromesa.
Entre els seus reconeixements, destaca ser finalistes del Premi FAD en intervencions efímeres 2008; Menció Honorífica a la 1a Mostra d’Arquitectura Terres de Lleida 1999-2003 pel Pavelló poliesportiu a Corbins (2002); doble Accèssit a la 3a Mostra d’Arquitectura de les Terres de Lleida 2006-2008 pels Habitatges de Lloguer per a Joves al Centre Històric de Lleida (2007) i l’Escola Infantil ‘La Mercè’ (2008), Menció Honorífica Premi Ignasi Miquel per a Joves Arquitectes 2002, Obra seleccionades a la 2a Mostra d’Arquitectura Terres de Lleida 2007, Premi AJAC Millors Arquitectes Emprenedors de Catalunya (2014) i Premi Empresa Solidària 2018 de l’Ajuntament de Lleida, entre d´altres.
El seu treball ha estat exposat a la Cité de l’Architecture de París (Vers des Nouveaux Lôgements Sociaux EU, 2012), a l’Institut d’Estudis Ilerdencs (Formes de l’Habitar, 2013), s’ha publicat la seva obra en diverses publicacions especialitzades (A+T, ON Diseño, Plataforma Arquitectura, ArchDaily, Dezeen, etc.) i presentada com a ponències en el 2on Congrès d’Arquitectura i Salut (Barcelona, 2013) i al World Sustainable Congress (Barcelona, 2014) així com divulgada en diverses conferències.
Obras
Sobre el Mapa
Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
Constelación
Cronología
-
Pavelló Poliesportiu de Corbins
Pàmpols Arquitectes, David Pàmpols Camats, Romà Pàmpols Sales, Susanna Simó Bañeras
L' edifici , donada la seva dimensió, només pot col·locar-se seguint la orientació longitudinal a Nord-Sud, que proporcionarà assolellament suficient tot el recorregut del cicle solar, i d’aquesta orientació inconvenient per a la pràctica esportiva sorgeix la creació de dos grans lluernaris correguts en sentit longitudinal, que proporcionaran una il·luminació continua i difusa, sense enlluernaments per a la pràctica esportiva i permetrà treure rendiment del sol esvaït i baix de Llevant per la tarda en aquelles zones que requereixen un confort visual més ampli. La preocupació afegida per un emplaçament el menys agressiu i subtil possible, donada la dimensió del programa exigit ,pensat des de la manera d'accedir-hi i des de les visuals fragmentàries que d'ell es tenen en la seva aproximació condueixen cap a una solució de dues unitats més o menys fragmentades, idea que es duu al extrem en la concepció de la coberta, entesa com una gran pla que corona dues caixes que es van maclant en un joc de llums i ombres que configuren la textura i qualitat dels espais, i només esquinçada per dos lluernaris que emergeixen de la coberta alhora que se’n retira, permetent el seu aprofitament generant un pla i un corredor de llum sobre la pista. Finalment, conscients de la importància en el seu enclau s'opta per dotar la coberta de l'accés d'un tractament propi de façana, alhora que es recupera en la secció interior la secció de la galeria, que permet qualificar la disposició en secció i matisar al façana, però alhora explora el mecanisme tradicional de veure-hi sense ésser vist i filtrar – qualificant-la- la llum de les zones de joc, alhora que les dota d’una relaxant projecció a l’espai exterior ajudant, notablement, a reduir l'impacte visual p erspectiu de la façana principal. -
Mostres d'Arquitectura (Lleida)
Menció Honorífica. Categoría: Edificis de Nova Planta, d´Us PúblicPavelló Poliesportiu de Corbins
