Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuColaboradores Externos:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
close
close
Obras (5)
Sobre el Mapa
Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
Constelación
Cronología (6)
-
Ateneu Igualadí de la Classe Obrera
Pau Riera i Galtés, Pau Salvat i Espasa
Edifici de planta i un pis. La façana és dividida en tres cossos, un de central amb tres portalades i tres finestres i dos de laterals amb quatre obertures cadascun. Un cop pujades les escales de l'entrada, ens trobem davant un gran atri, en altres temps teatre, i que avui fa de distribuïdor de es diferents dependències: biblioteca, teatre, cafè i secretaria. Vidrieres emplomades de tipus modernista sobre a porta en els que s'alternen les representacions florals amb les al·legories de l'entitat. El teatre, atribuït a l'arquitecte Pau Salvat i Espasa, és la dependència més important. Estructuralment té forma de ferradura i consta i consta d'una platea i dos pisos. A nivell decoratiu destaca la sanefa que rodeja el sostre i les baranes de ferro, decoració realitzada per l'escenògraf igualadí Pere Valls i Bofarull. A l'exterior hi ha l'escola Municipal de Música a l'esquerra de l'edifici i el jardí a la dreta amb una font -peixera de trencadís. L'ateneu nasqué a l'escalf de l'ambient de progressisme romàntic que estava en voga a Catalunya durant la segona meitat del segle passat, i ne la seva conjunció d'activitats culturals, docents i recreatives jugà un paper fonamental en la difusió de l'ideari progressista i de culturització popular. Després de l'incendi de 1873 de l'antiga seu social es construí durant l'any 1877 l'actual edifici. En l'etapa vuitcentista mantingué una escola primària, un teatre i una biblioteca. Durant els anys 1919- 1935 l'entitat prengué una gran embranzida amb l'erecció d'un grup escolar inserit en el moviment pedagògic català, d'un conservatori de música, d'una escola de teixits i d'un camp d'esports. Amb posterioritat a l 1939 les forces nacionals embargaren l'edifici i passà a anomenar-se "Centro Nacional". -
Antic Escorxador de Igualada
Isidre Gili i Moncunill, Pau Salvat i Espasa
Ocupa una superfície d'uns 13.000m2 . La nau principal de l'edifici és rectangular. Als costats hi ha dos departaments quadrangulars. Dues ales ajuntades al cos central per un passadís cobert condueixen als patis. Darrera la nau principal hi trobem petites dependències. L'estructura suport de la nau central i de les dues més petites és de ferro. Els corrals tenen encavallada de fusta. Els materials bàsics de construcció són el totxo i la pedra. Per la decoració s'empra la ceràmica de color verd. El conjunt d'edificis es distribueix simètricament respecte a un eix perpendicular al carrer, que passa per la nau central i la porta principal. Els inicis de l'edifici es poden situar al 1902 quan s'aprovà en una sessió de l'ajuntament la seva construcció. Els plànols varen ser signats l'any 1903 i l'edifici s'inaugurà al 1905. Es va construir fora de la ciutat en uns plans anomenats "Foristeries de Sant Agustí", terrenys cedits pel Sr. Castells. -
Cal Ratés
Isidre Gili i Moncunill, Pau Salvat i Espasa
Edifici de habitatges compost de planta baixa comercial i dos pisos. La façana principal del carrer de Sant Maria és tota de carreu. El ritme dels arcs de la planta baixa es repeteix en les obertures del segon pis, mentre que les formes agudes de les llindes escalonades de la galeria del primer pis són utilitzades novament en els merlets que coronen l'edifici, presentant una alternança de formes de tipus vertical. Té una torre-tribuna lateral de forma circular i coronada amb un pinacle, coberta de ceràmica vidriada de colors groc-vermell. La façana posterior de la plaça de Sant Miquel té tres pisos, amb set obertures cada pis en forma de balcó d'ampit, separats per pilastres i amb llindes escalonades, acabada amb merlets coronats amb pinacles de ceràmica de color verd. Està, també, flanquejada per una torre-tribuna. És tota ella de totxo vist. Edifici d'estatges amb planta comercial. Obra de l'arquitecte Isidre Gili i Moncunill, durant els anys 1908-1909. El projecte fou redactat per Pau Salvat i Espasa, arquitecte municipal, si bé la titularitat correspon a Isidre Gili i Moncunill. -
Concurs Anual d'Edificis i Establiments Urbans
Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura - Millor Edifici ConstruïtSeu de l'Editorial Salvat