Conducció d'aigües de l'Espelt a la ciutat d'Igualada, obra portada a terme entre els anys 1807 i 1832, amb la construcció de les corresponents mines, fonts, ponts, etc . La mina té una llargada total d'uns 3.828m. té una amplada d'uns 0,80m., amb una alçada que varia entre els 1,40m. i 2,20m. Les parets i la volta són de pedra amb morter de calç i arena, en alguns sectors la volta està tallada a la roca viva o està formada per tres peces de ceràmica. A l'interior hi ha un espai per a poder transitar i un regueró de pas d'aigua fet d'obra a un nivell més alt, però actualment es fa amb tubs de plàstic. En el decurs del seu recorregut la mina passa per l'interior de dos ponts construïts el 1820, el Pont Gran (torrent Valldaura) i el Pont Xic (prop del torrent Salat). El pont xic és d'un arc, tot de pedra, i està situat al costat mateix de la carretera general, en un lloc ensotat, sobre el torrent de l'espelt. Té una inscripció que diu així, " A su benefico hijo Didur que costeó este puente el Dr. Juan Abad presbítero beneficiado se su iglesia parroquial profesor de teologia de la universidad de Cervera en senyal de gratitud le tributa este obsequio. Año 1820.DOM Ygualada". En el segle XVIII la població d'Igualada creix molt i es crea un problema de l'aigua, car la població el 1797 era de 6.494 h., que era el resultat de multiplicar per cinc el cens de principi de segle. Per aquesta raó es decidir construir un aqüeducte que portes més aigua a la ciutat. Segons l'estudi documental es pot establir tres etapes en la conducció de l'aigua: 1) 05/02/1807: inici obres de la conducció de l'aigua de la Font del Poal de l'Espelt a Igualada. 17/08/1807: l'arquitecte Pere Serra i Bosch ratifica el pla elaborat el 1791 per Fra Climent de Sant Martí. El 1808 les obres se suspenen a causa de la Guerra de la Independència. 2) 29/03/1816: les obres es reprenen. 25/07/1821: les obres de conducció estan acabades i la gent pot proveir-se d'aigua de "l'enxub". 3) 21/01/1822: P. Serra fa els projectes de les 4 fonts per Igualada. Es col·loquen el 21/01/1827. L'any 1832, final obra, amb Font de Neptú a Igualada.