Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres

Colaboradores Externos:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Información básica de protección de datos

Responsable del tratamiento: Colegio de Arquitectos de Cataluña 'COAC'.
Finalidad del tratamiento: Tramitar la sol·licitud de copias digitales de los documentos de los cuales el Archivo Histórico del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público.
Legitimación del tratamiento: Su consentimiento para tratar sus datos personales.
Destinatario de cesiones o transferencias: El COAC no realiza cesiones o transferencias internacionales de datos personales.
Derechos de las personas interesadas: Acceder, rectificar y suprimir sus datos, así como, el ejercicio otros derechos conforme al establecido a la información adicional.
Información adicional: Puede consultar la información adicional y detallada sobre protección de datos en este enlace

Obras

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología

  1. OASI. Renaturalització del Riu Llobregat al Seu Pas per Sallent

    Álvaro Alcázar Del Águila, Roser Garcia Llidó, Eduard Llargués Asensio, Sergio Sangalli Borrego

    OASI. Renaturalització del Riu Llobregat al Seu Pas per Sallent

    Oasi és la renaturalització d'una zona fortament transformada per un passat industrial latent que permet el retrobament amb el riu i li retorna la identitat a un lloc que ha perdut la seva relació amb l'ecosistema fluvial. Una transformació real del territori amb lògiques naturals que permeten la resiliència del paisatge amb el pas el temps. El projecte de màster partia amb una premissa clara: "un encàrrec real, amb un client real i en temps real". Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sallent, es buscava la reordenació dels espais fluvials del riu Llobregat al seu pas pel municipi. Un riu que creua el poble, però s'ignora la seva presència: un lloc que ha perdut el valor patrimonial de la indústria vinculada a l'aigua i la seva relació amb la natura. L'emplaçament seleccionat, herència de el passat industrial de Sallent, està comprès entre la Torre del Gas i la Fàbrica Vella: un terreny guanyat a el riu produït per l'acumulació de sediments generada per la resclosa. Es van desenvolupar estratègies de connectivitat ecològica, gestió de l'aigua, biodiversitat, renovació de la percepció fluvial i de l'imaginari col·lectiu que van convèncer a professors, ACA i Ajuntament per intervenir una àrea que va acabar construint-se a 16,36 EUR / m² i assumint la direcció d'obra. Oasi es converteix en un sistema que té la capacitat de redescobrir l'esperit de les dinàmiques fluvials, proporcionant nous usos i funcions en l'espai públic que garanteixin la resiliència de el teixit urbà i la connectivitat ecològica del territori. El procés de renaturalització parteix d'una última antropització cap a un escenari determinat pels fenòmens temporals. Establint les dinàmiques territorials com a punt de partida, s'espera que evolucioni de manera natural cap a un ecosistema propi dels espais fluvials: la topografia configura un moviment de terres compensat i estratègic respecte a les inundacions: l'aigua part d'una entrada, ascendint controladament fins arribar a una bassa de drenatge que la reté temporalment fins a la seva sortida per un sobreeixidor que la retorna a al riu. Els camins reposen sobre les motes de protecció elevades per sobre de la cota inundable per protegir l'espai urbà adjacent. La plantació recupera l'estructura de bosc de ribera en relació amb el nivell freàtic i consta de masses arbòries mixtes complementades amb comunitats d'arbustives i halòfites a les zones més humides. Les tècniques de bioenginyeria consoliden la marge exposada estabilitzant els talussos debilitats per l'extracció de les espècies invasores. La virtut d'aquestes tècniques consisteix a crear les condicions òptimes per al desenvolupament de la vegetació autòctona, variant segons el pendent del talús i el seu grau d'exposició a la força del riu. En el context d'un territori que assumeix per les noves realitats climàtiques i socials, la nostra generació ha de recuperar, des del respecte i l'empatia cap al paisatge, l'escala humana i el lloc que li pertany a la natura. La resistència al temporal Glòria va demostrar que l'espai ja forma part del procés de mitigació de l'emergència climàtica.
  2. Mostres d'Arquitectura (Comarques Centrals)

    Galardonado / Premiado. Categoría: Intervencions Paisatgístiques i Ordenació d’Espais Urbans
    OASI. Renaturalització del Riu Llobregat al Seu Pas per Sallent

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!