Utilizamos cookies propias y de terceros para ofrecerle una mejor experiencia y servicio y, en su caso, mostrar publicidad relacionada con las preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Al clicar "aceptar", usted acepta el uso de estas cookies. Puede ver la política de cookies
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directores arquitecturacatalana.cat
credits
Quiénes somos
Proyecto de:
Impulsado por:
Directores:
2019-2024Aureli Mora i Omar Ornaque
Comisión Documental:
2019-2024 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Colaboradores:
2019-2024Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Colaboradores Externos:
2019-2024Helena CepedaInès Martinel
Con el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entidades Colaboradoras:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental.
Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana.
Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público.
Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
Al restaurant d'estrella Michelin “Les Magnòlies” d'Arbúcies (Girona) li ha brollat un petit plançó en el barri antic de Girona. Buttercup (by els Magnòlies) és una cafeteria degustació delicatessen que, igual que el seu germà gran, pren el nom d'una flor, i igual que aquestes, es desplega per a mostrar-se al públic com a nou lloc de referència per a foodies a la recerca dels dolços més exclusius i elaborats. Buttercup es planta en un local estructurat en tres crugies paral·leles la façana principal de les quals s'obre totalment a una cèntrica placeta del barri vell. La crugia central acull als visitants i es converteix en eix de simetria del projecte d'interiorisme. En ella se situen el mostrador d'atenció i la cuina-obrador oberta al públic on es preparen tots els productes que serveixen en l'establiment. A banda i banda d'aquesta se situen les àrees de degustació, en dues sales amb caràcter propi però un mateix llenguatge projectual. Així com les flors parteixen d'una llavor que concentra en una forma pura tota la bellesa posterior, el projecte es nodreix també d'aquesta dualitat, i mostra una clara distinció entre la crugia central, on l'exactitud de la pastisseria té lloc i les zones confrontants on es gaudeix de les elaboracions. L'espai que ocupen l'obrador vist i el mostrador es caracteritza per l'ordre i la rigidesa formal. Aquí dominen la línia recta i la contenció cromàtica. El paviment hidràulic de motius geomètrics, les prestatgeries metàl·liques ortogonals ancorades al sostre o els enrajolats que recobreixen les diferents superfícies redunden en la idea. Els materials presenten acabats brillants i tàctic fred: acer inoxidable, cristall i taulells. Tot l'espai s’alça en una sort de laboratori on hi succeix la ciència de la pastisseria. Els dos menjadors laterals es converteixen en l'altra cara de la moneda. La ciència dóna pas a la màgia. La llavor dóna el seu fruit. Del lloc on es treballa passem al lloc on es gaudeix. La carta de color es torna audaç, blau fosc i groc virolat, com el de la flor que dóna el seu nom a l'establiment. Les línies es corben i els materials es tornen mats i càlids. Fusta de roure i embuatat de feltre per al mobiliari. Paviment continu en els sòls. I com a element estrella els llums dissenyats específicament per a l'ocasió, lleugers arcs de circumferència suspesos sobre els comensals. Malgrat compartir el mateix llenguatge, cadascuna de les sales laterals presenta una identitat pròpia. Una gran taula compartida o una barra alta amb vista a la plaça d'una banda i sofàs embuatats, taules de diferents formes i grandàries o barres baixes enfocades a l'exterior per l'altre, afegeixen versatilitat i ofereixen als clients diferents formes per a apropiar-se de l'espai. Per a rematar el conjunt, la flor fa la seva primera i única aparició literal en forma de neó que tenyeix de groc corporatiu la totalitat del bany. Picada d'ullet definitiva al nom de l'establiment i element de rabiosa actualitat. Al restaurant d'estrella Michelin “Les Magnòlies” d'Arbúcies (Girona) li ha brollat un petit plançó en el barri antic de Girona. Buttercup planta aquí les seves arrels per a créixer vigorosament i poder donar els seus fruits per molt de temps.
Autor: Anna Sabrià Benito, Jordi Ginabreda, Gerard Formentí
Al restaurant d'estrella Michelin “Les Magnòlies” d'Arbúcies (Girona) li ha brollat un petit plançó en el barri antic de Girona. Buttercup (by els Magnòlies) és una cafeteria degustació delicatessen que, igual que el seu germà gran, pren el nom d'una flor, i igual que aquestes, es desplega per a mostrar-se al públic com a nou lloc de referència per a foodies a la recerca dels dolços més exclusius i elaborats.
Buttercup es planta en un local estructurat en tres crugies paral·leles la façana principal de les quals s'obre totalment a una cèntrica placeta del barri vell. La crugia central acull als visitants i es converteix en eix de simetria del projecte d'interiorisme. En ella se situen el mostrador d'atenció i la cuina-obrador oberta al públic on es preparen tots els productes que serveixen en l'establiment. A banda i banda d'aquesta se situen les àrees de degustació, en dues sales amb caràcter propi però un mateix llenguatge projectual.
Així com les flors parteixen d'una llavor que concentra en una forma pura tota la bellesa posterior, el projecte es nodreix també d'aquesta dualitat, i mostra una clara distinció entre la crugia central, on l'exactitud de la pastisseria té lloc i les zones confrontants on es gaudeix de les elaboracions.
L'espai que ocupen l'obrador vist i el mostrador es caracteritza per l'ordre i la rigidesa formal. Aquí dominen la línia recta i la contenció cromàtica. El paviment hidràulic de motius geomètrics, les prestatgeries metàl·liques ortogonals ancorades al sostre o els enrajolats que recobreixen les diferents superfícies redunden en la idea. Els materials presenten acabats brillants i tàctic fred: acer inoxidable, cristall i taulells. Tot l'espai s’alça en una sort de laboratori on hi succeix la ciència de la pastisseria.
Els dos menjadors laterals es converteixen en l'altra cara de la moneda. La ciència dóna pas a la màgia. La llavor dóna el seu fruit. Del lloc on es treballa passem al lloc on es gaudeix. La carta de color es torna audaç, blau fosc i groc virolat, com el de la flor que dóna el seu nom a l'establiment. Les línies es corben i els materials es tornen mats i càlids. Fusta de roure i embuatat de feltre per al mobiliari. Paviment continu en els sòls. I com a element estrella els llums dissenyats específicament per a l'ocasió, lleugers arcs de circumferència suspesos sobre els comensals.
Malgrat compartir el mateix llenguatge, cadascuna de les sales laterals presenta una identitat pròpia. Una gran taula compartida o una barra alta amb vista a la plaça d'una banda i sofàs embuatats, taules de diferents formes i grandàries o barres baixes enfocades a l'exterior per l'altre, afegeixen versatilitat i ofereixen als clients diferents formes per a apropiar-se de l'espai.
Per a rematar el conjunt, la flor fa la seva primera i única aparició literal en forma de neó que tenyeix de groc corporatiu la totalitat del bany. Picada d'ullet definitiva al nom de l'establiment i element de rabiosa actualitat. Al restaurant d'estrella Michelin “Les Magnòlies” d'Arbúcies (Girona) li ha brollat un petit plançó en el barri antic de Girona. Buttercup planta aquí les seves arrels per a créixer vigorosament i poder donar els seus fruits per molt de temps.
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!