La construcció d'habitatges unifamiliars aïllats, tant en contextos urbans com en zones de vacances —el que en la parla barcelonina es coneix com a torres— va ocupar Sagnier al llarg de la seva vida, però per desgràcia algunes de les millors mostres no van resistir a les empentes de l'especulació i han desaparegut. Això realça si és possible la importància d'aquest destacat conjunt, emplaçat a la falda de la muntanya Tibidabo i àmpliament visible des de bona part de la ciutat.
La finca El Pinar, situada en un emplaçament envejable, deu el seu nom a un bosquet de pins que va ser respectat a l'hora d'aixecar la casa estiuenca del banquer Manuel Arnús i la veïna cotxera i casa dels porters. Construïda amb bona pedra de Montjuïc, complementada amb esgrafiats i rajoles, la torre destaca en una prominència oberta als quatre vents. El conjunt mostra una rica volumetria en perfils d'acusat pintoresquisme; l'aspecte de les torres i les obertures trilobulades li confereixen un aire vagament medieval, mentre que la galeria remet a la tradició dels masos o cases rurals catalanes. L'ornament de la pedreria mostra el repertori naturalista que Sagnier utilitzava en aquells anys al proper temple del Tibidabo, amb rematades que simulen concrecions pètries o fusta estellada.
Els interiors de l'edificació van comptar amb la col·laboració d'alguns dels artesans i industrials més habituals a les obres de Sagnier, com Carles Torrebadell a la forja de ferro, Antoni Rigalt a les vidrieres, Pujol & Bausis a la ceràmica o Joan Pujol al treball escultòric; els mobles s?atribueixen a Joan Busquets.
