La composició de la casa adopta una forma peculiar com a resposta als condicionants del lloc: un petit terreny a la frontera entre una urbanització i el centre del nucli urbà, amb un pendent de 40 graus. Tres murs segueixen fidelment les corbes de nivell, formant dues crugies que organitzen tota la casa: la sala d’estar, la cuina i el menjador a dalt, amb esplèndides vistes sobre Sant Pere de Roda, i els dormitoris a la planta inferior, amb accés directe a l’exterior, on es troba la piscina. La casa segueix retòricament en tots els punts el plantejament inicial: els murs, que es poden foradar amb llibertat segons els requeriments de les circulacions, se separen de l’alineació de les finestres allí on la traça inicial ho exigeix. Des de la llunyania, el coronament dels murs portants sobresurt per damunt de la densa pineda que envolta la casa i reprodueix en termes arquitectònics les traces de la topografia preexistent.

El Port de la Selva és una petita població de la Costa Brava al nord del Cap de Creus, on els Pirineus arriben al mar. La badia del Port de la Selva s’obre cap al mar en direcció nord i, conseqüentment, es troba exposada als forts vents de tramuntana i mestral. El cor de la vila es situa al costat est de la badia, orientat cap a l’oest. Aquesta orientació oest és única entre les ciutats i pobles de la Costa Brava, i ofereix al paisatge una llum i color especials.

El terrenys sobre el qual s’assenta la casa es troba en el límit entre una petita promoció de cases privades i el centra de la vila, enmig d’una pineda mediterrània. El terreny té una pendent del 40% i els accessos a la casa provenen del carrer que delimita la part superior de la parcel·la i d’uns graons públics pel costat nord.

La casa és una segona residència per una família de sis. La sala d’estar, el menjador i la cuina estan situats a la zona superior, des d’on es contemplen les millors vistes de la badia i del monestir de Sant Pere de Roda. Els dormitoris i la piscina es troben a la zona inferior. La plataforma que serveix de pàrquing i d’entrada a l’edifici és l’únic element construït al nivell del carrer, doncs les ordenances municipals no permeten una nova construcció projectada per sobre d’aquest.

Tres parets paral·leles a les corbes pròpies de la topografia ordenen el terrenys i creen els diferents espais de la casa. Les habitacions interiors són d’àrea reduïda i cada una disposa del seu corresponent espai exterior que es cenyeix a les seves dimensions, establint una relació directa entre interior i exterior. Les parets, amb les seves prolongacions, acompanyen la transició des de l’interior a l’exterior. Questa relació s’exemplifica amb la piscina, considerada un objecte més de la cas que del jardí, un element directament relacionat amb els dormitoris, especialment amb el principal.