Como ir
Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuColaboradores Externos:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
close
close
Memoria
L'habitatge que Tous i Fargas van projectar per a José Mestre estava situada a la finca "El Migjorn", a la Platja Rovira de la localitat costanera de Santa Cristina d'Aro. El projecte estava profundament condicionat per la situació paisatgística i topogràfica del lloc, una preciosa cala costanera pràcticament verge en l'època en que va ser construït l'habitatge.
La parcel·la tenia una forma irregular, amb el seu costat sud-est orientat directament a la platja. L'accés principal al recinte es realitzava per la part nord del solar, des d'una carretera que conduïa directament a un primer cos construït destinat a garatge. Aquest cos es connectava al volum principal, funcional i formalment, mitjançant un doble pas cobert. Un d'aquests passos conduïa directament a l'accés principal a la planta superior de la habitatge, que es desenvolupava en dos nivells. A la planta principal es situava el vestíbul i la sala principal, al costat d'una cuina amb accés de servei. A l'àrea més privada d'aquesta primera planta es situava un dormitori principal amb vestidor i un dormitori d'hostes, a més d'un petit espai d'estudi directament comunicat amb l'escala d'accés a la planta inferior.
Un buit acompanyava a l'escala configurant un espai en doble alçada al voltant d'una sala de jocs amb barra de bar. La planta inferior es completava amb altres dos dormitoris dobles i la resta de dependències de neteja i servei. També se situava en aquesta planta un espai destinat a l'emmagatzematge d'una embarcació, amb sortida directa a la platja. La planta superior gaudia d'una generosa terrassa orientada al mar, sens dubte un dels espais privilegiats del conjunt.
L'ocupació del solar sembla ser una de les principals preocupacions dels arquitectes. El garatge permetia equilibrar un primer desnivell del solar amb la parcel·la confrontant. El conjunt edificat es situava a la part més alta de la propietat, amb les millors vistes cap al mar. No obstant això, l'impacte volumètric era molt poc significatiu, gràcies a la coberta envoltant que a més estava revestida de grava, mimetitzant-se amb l'entorn. Es proposaven diferents murs de pedra, que no només dibuixaven el contorn del solar, sinó que s'integraven amb la solució topogràfica resolta, colonitzant l'entorn i definint el jardí principal. De la lectura de les diferents propostes que els arquitectes van desenvolupar per a l'habitatge al llarg de diversos mesos, es percep sempre l'interès per alliberar d'edificació la part més plana del solar, i a més la més propera a la platja.
El primer projecte data de 1954, mentre que la construcció de l'habitatge principal va finalitzar el 1956. En la primera versió del projecte es proposava un accés secundari a la parcel·la des del costat oest, que incloïa un passeig i una pèrgola fins a l'habitatge, finalment no executat. D'altra banda, el 1961 s'aprovava un projecte per a la reconversió del garatge en habitatge del guarda i per a la construcció en dues fases d'un nou accés i garatge, una altra vegada en la cantonada oest del solar. En aquest cas, la posició del nou volum responia més a una justificació superficial que paisatgística. Es configurava un volum en L que ocupava els límits del solar, del qual només sobresortia un volum prismàtic longitudinal en planta primera.
A més de la consideració prudent dels elements estructurals, Tous i Fargas van incloure a la Casa Mestre un mural de Jorge Fornas, mostrant la seva atenció a aquesta informació dels projectes de Seidler (i que perllonga l'interès per la integració entre l'art i l'arquitectura que vèiem en el capítol anterior). La connexió entre els cossos d'habitatge i garatge, així com la definició d'una secció que mostra la continuïtat entre els dos volums principals de la casa Mestre és també un tret identificable en diversos dels projectes de Seidler.
El fet és que la casa Mestre va ser l'eclosió d'una sèrie de cases de maó i teules que Tous i Fargas estaven projectant o ja s'havien executat, curiosament en la mateixa àrea geogràfica: la rehabilitació de la casa de Robert Ruark, la casa d'Alan Ritchie (de la qual no es conserva documentació per fer una anàlisi més profunda), o la casa per a Juan Huguet a Lloret de Mar. Un altre cas similar era el de la Casa Fargas, en aquest cas a la localitat de Pollença, a Mallorca.
Autores
Sobre el Mapa
Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras