Aquell esplèndid paratge estava presidit per una petita masia en molt mal estat i situada, com gairebé sempre, en el millor lloc i orientada de la millor manera. La seva grandària impedia que pogués acollir el nou programa, però el projecte no va dubtar en conservar-la i apropiar-se d'ella, d'usar-la com a part integrant de la nova proposta i de retre-li homenatge com a testimoni del passat.
La nova edificació es va desenvolupar en dues plantes molt tancades a la tramuntana i obertes a sud. La superior va col·laborar amb la masia en la definició d'un espai intermedi molt protegit i la planta inferior va seguir el mateix esquema i també va viure d'un pati il·luminat i ventilat zenitalment. Un petit apartament per al servei, situat en una posició lleugerament apartada, es va plantejar de la mateixa manera.
Les façanes eren ortogonals i seguien les directrius de l'antiga construcció a la zona de definició dels patis, i eren sinuoses a la manera dels bancals dels camps veïns en les restants. Es va buscar així respectar la vella masia utilitzant geometries que no l'desdibuixessin.
El tractament de l'interior va evidenciar l'admiració per les cases tradicionals japoneses que tant podien utilitzar-se com un espai únic com compartimentar a voluntat en habitacions tancades i independents. Gairebé totes les divisions eren plegables i paradoxalment aquesta llibertat va conviure amb un tractament totalment rígid del mobiliari. Llits, taules i prestatgeries, totes elles d'obra, no es podien moure ni usar-se d'una altra manera a la prevista.
El promotor Oriol Regàs, principal artífex de la gauche divine barcelonina , tenia una casa d'estiueig a Calella de Palafrugell , a la Costa Brava (Girona) . En ella es donaven cita personatges de diversos àmbits que compartien un estil de vida obert i desenfadat . Quan Regàs va encarregar el 1970 a Clotet i OTB dissenyar la seva nova casa, aquests van tractar de plasmar en el seu projecte aquest esperit iconoclasta dels agitats anys 60. El nou emplaçament era proper a l'anterior però cap a l'interior , a la població de Llofriu. Ja existia un petit mas, ben situat , però escas i inutilitzable , per la qual cosa es va decidir col·locar -hi el garatge i altres serveis. La construcció de nova planta podia llavors adoptar una forma lliure, sinuosa, semblant a un piano de cua, i bolcar tota ella cap a una piscina central, com un espai aterrassat comú per estar. Les diverses dependències s'anaven desordenant de forma harmònica, amb espais intermedis i vestíbuls, configurant una insòlita tipologia adequada als canviants usos imprevistos.
