Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2025 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2025 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores:

2019-2025 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Colaboradores Externos:

2019-2025 Helena Cepeda Inès Martinel

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Información básica de protección de datos

Responsable del tratamiento: Colegio de Arquitectos de Cataluña 'COAC'.
Finalidad del tratamiento: Tramitar la sol·licitud de copias digitales de los documentos de los cuales el Archivo Histórico del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público.
Legitimación del tratamiento: Su consentimiento para tratar sus datos personales.
Destinatario de cesiones o transferencias: El COAC no realiza cesiones o transferencias internacionales de datos personales.
Derechos de las personas interesadas: Acceder, rectificar y suprimir sus datos, así como, el ejercicio otros derechos conforme al establecido a la información adicional.
Información adicional: Puede consultar la información adicional y detallada sobre protección de datos en este enlace

Como ir

En Imágenes

Ver todas las imágenes
  • Església de les Llars Mundet

  • Església de les Llars Mundet

  • Església de les Llars Mundet

  • Església de les Llars Mundet

  • Església de les Llars Mundet

  • Església de les Llars Mundet

  • Església de les Llars Mundet

  • Església de les Llars Mundet

  • Església de les Llars Mundet

  • Església de les Llars Mundet

  • Església de les Llars Mundet

  • Església de les Llars Mundet

  • Església de les Llars Mundet

  • Església de les Llars Mundet

  • Església de les Llars Mundet

  • Església de les Llars Mundet

  • Església de les Llars Mundet

  • Església de les Llars Mundet

Memoria

L'any 1927, la Diputació de Barcelona havia iniciat en aquests terrenys la construcció d'un edifici que havia de substituir les dependències de la Casa de la Caritat del Raval, però les obres van quedar inacabades. L'any 1954, l'empresari empordanès establert a Mèxic, Artur Mundet, es va fer ressò d'una demanada que havia realitzat el president de la Diputació i va donar quaranta milions de pessetes per fer el conjunt residencial i assistencial. El 14 d'octubre de 1957, el general Franco va inaugurar el recinte amb un conjunt d'edificis moderns i ben preparats destinats a l'atenció d'orfes, ancians, necessitats i malalts, entre els quals es trobava l'església de les Llars Mundet.

Manuel Baldrich, l'arquitecte, s'inspirà per fer l'església en models de l'arquitectura nòrdica, especialment Alvar Aalto, i per decorar el temple cridà a un grup d'artistes actuals en aquells moment: Josep Maria Subirachs, Eudald Serra, Joan Josep Tharrats, Jordi Domènech, Joan Vila Grau i Will Faber.

Dit això, l'església es troba dins del recinte de les Llars Anna Gironella de Mundet, al barri de Montbau. És de planta de creu llatina amb una torre campanar exempta.

La façana principal és d'obra vista. No hi ha cap finestra o rosassa i tot l'espai està ocupat pel gran baix relleu "El Salvador de la humanitat dolençosa", obra d'Eudald Serra. A la part baixa un porxo de formigó recolzat sobre columnes de ferro aixopluga la porta principal de vidre i fusta. La façana es corona amb una forma triangular, que ressegueix el perfil de la coberta a dues aigües, i una creu blanca al vèrtex.
L'interior és d'una sola nau, amb una llum de 20 metres, amb el sostre a dues vessants, transsepte i absis poligonal. Als peus hi ha un cor amb orgue.

Recollint la tradició gòtica, als murs s'obren finestrals que omplen de llum i color l'interior, però aquí el concepte es porta a l'extrem i els murs s'obren de dalt a baix per uns grans vitralls rectangulars que doten d'un ritme sistemàtic a la nau. En aquests vitralls en general hi ha una voluntat de geometrisme i de barreja de colors. Els de l'esquerra, segons s'entra a l'església, són obra de Jordi Domènech i al·ludeixen a les obres de misericòrdia espiritual. Els del costat dret fan referència a les obres de la misericòrdia corporals i a Sant Joaquim, Sant Antoni de Pàdua i Sant Joan Bosco; són obra de Joan Vila Grau i en elles va fer ús a la tècnica del grattage (traços que es fan amb polsim de ferro o coure sobre el vidre) gràcies al qual s'aconsegueixen diferents textures. Per últim, Will Faber va fer les tres vidrieres del presbiteri dedicades a les Virtuts Teologals (Fe, Esperança i Caritat) i les del creuer que representen les Virtuts Cardinals ( Prudència, Justícia, Fortalesa i Temperança); aquestes estilísticament s'apropen a l'Informalisme.

L'absis està presidit per una gran escultura de la Puríssima en alabastre, obra de Joan Rebull, i el mur va ser pintat per Joan Josep Tharrats amb unes taques verdoses i blaves que remeten al fons marí; per aquesta pintura, que és pur cromatisme dins l'abstracció, se'l va qualificar de tachisme. L'altar major, obra de Josep Maria Subirachs, és una gran bloc de pedra on es representa el Sant Sopar amb dotze calzes que representen els apòstols, onze estan drets i un tombat en referència a Judes. Darrera l'altar hi ha un Crist crucificat de ferro forjat que també és obra de Subirachs. D'aquest autor també són els ambons, un crucifix del creuer, la pica baptismal i les torxes.

A l'exterior la torre campanar és de planta rectangular i fa 45 metres d'alçada. És d'obra vista i s'obren petites obertures rectangulars fins arribar a la part superior on hi ha unes grans obertures rectangulars. Sota aquests finestrals hi ha un rellotge a la cara frontal. El sostre és pla i es corona amb una creu de ferro.

Fuente: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autores

Como ir

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología

  1. Església de les Llars Mundet

    Manuel Baldrich Tibau

    Església de les Llars Mundet

    L'any 1927, la Diputació de Barcelona havia iniciat en aquests terrenys la construcció d'un edifici que havia de substituir les dependències de la Casa de la Caritat del Raval, però les obres van quedar inacabades. L'any 1954, l'empresari empordanès establert a Mèxic, Artur Mundet, es va fer ressò d'una demanada que havia realitzat el president de la Diputació i va donar quaranta milions de pessetes per fer el conjunt residencial i assistencial. El 14 d'octubre de 1957, el general Franco va inaugurar el recinte amb un conjunt d'edificis moderns i ben preparats destinats a l'atenció d'orfes, ancians, necessitats i malalts, entre els quals es trobava l'església de les Llars Mundet. Manuel Baldrich, l'arquitecte, s'inspirà per fer l'església en models de l'arquitectura nòrdica, especialment Alvar Aalto, i per decorar el temple cridà a un grup d'artistes actuals en aquells moment: Josep Maria Subirachs, Eudald Serra, Joan Josep Tharrats, Jordi Domènech, Joan Vila Grau i Will Faber. Dit això, l'església es troba dins del recinte de les Llars Anna Gironella de Mundet, al barri de Montbau. És de planta de creu llatina amb una torre campanar exempta. La façana principal és d'obra vista. No hi ha cap finestra o rosassa i tot l'espai està ocupat pel gran baix relleu "El Salvador de la humanitat dolençosa", obra d'Eudald Serra. A la part baixa un porxo de formigó recolzat sobre columnes de ferro aixopluga la porta principal de vidre i fusta. La façana es corona amb una forma triangular, que ressegueix el perfil de la coberta a dues aigües, i una creu blanca al vèrtex. L'interior és d'una sola nau, amb una llum de 20 metres, amb el sostre a dues vessants, transsepte i absis poligonal. Als peus hi ha un cor amb orgue. Recollint la tradició gòtica, als murs s'obren finestrals que omplen de llum i color l'interior, però aquí el concepte es porta a l'extrem i els murs s'obren de dalt a baix per uns grans vitralls rectangulars que doten d'un ritme sistemàtic a la nau. En aquests vitralls en general hi ha una voluntat de geometrisme i de barreja de colors. Els de l'esquerra, segons s'entra a l'església, són obra de Jordi Domènech i al·ludeixen a les obres de misericòrdia espiritual. Els del costat dret fan referència a les obres de la misericòrdia corporals i a Sant Joaquim, Sant Antoni de Pàdua i Sant Joan Bosco; són obra de Joan Vila Grau i en elles va fer ús a la tècnica del grattage (traços que es fan amb polsim de ferro o coure sobre el vidre) gràcies al qual s'aconsegueixen diferents textures. Per últim, Will Faber va fer les tres vidrieres del presbiteri dedicades a les Virtuts Teologals (Fe, Esperança i Caritat) i les del creuer que representen les Virtuts Cardinals ( Prudència, Justícia, Fortalesa i Temperança); aquestes estilísticament s'apropen a l'Informalisme. L'absis està presidit per una gran escultura de la Puríssima en alabastre, obra de Joan Rebull, i el mur va ser pintat per Joan Josep Tharrats amb unes taques verdoses i blaves que remeten al fons marí; per aquesta pintura, que és pur cromatisme dins l'abstracció, se'l va qualificar de tachisme. L'altar major, obra de Josep Maria Subirachs, és una gran bloc de pedra on es representa el Sant Sopar amb dotze calzes que representen els apòstols, onze estan drets i un tombat en referència a Judes. Darrera l'altar hi ha un Crist crucificat de ferro forjat que també és obra de Subirachs. D'aquest autor també són els ambons, un crucifix del creuer, la pica baptismal i les torxes. A l'exterior la torre campanar és de planta rectangular i fa 45 metres d'alçada. És d'obra vista i s'obren petites obertures rectangulars fins arribar a la part superior on hi ha unes grans obertures rectangulars. Sota aquests finestrals hi ha un rellotge a la cara frontal. El sostre és pla i es corona amb una creu de ferro.
  2. Premio FAD

    Seleccionado. Categoría: Arquitectura
    Llars Anna Gironella de Mundet

    Manuel Baldrich Tibau

Rutas y Apuntes (1)

Obras Relacionadas

Conjunto Llars Anna Gironella de Mundet

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!