Originàriament, Vistabella era un conjunt de tres cases que va anar creixent gràcies a l’activitat vitícola i ramadera. Al començament del segle XX ja disposava d’escola, i a l’hora de construir l’església es va decidir encarregar-la a Josep Maria Jujol. Aquest es referirà a l’arquitectura cristiana bizantina per explicar el seu projecte. L’església forma un quadrat suportat per quatre pilars, d’on arrenquen tots els arcs que carreguen unes voltes esglaonades a mesura que pugen. Les projeccions dels arcs formen figures quadrades i triangulars i les voltes eviten les arestes, la qual cosa afavoreix les pintures murals. L’estructura és feta de pedra del lloc, calcària, peces senceres que no son el resultat de cap fragmentació rocosa. Hi predominen dues dimensions i, per tant, es poden disposar de manera anàloga al maó. La coberta és doble: la interior és un compost de voltes, mentre que l’exterior és feta de gruixos de rajola.
Vistabella té origen en una agrupació de tres cases que protegides per un baluard, es dedicaven a l’activitat vitícola i ramadera. A principis de s.XX ja disposava d’escola i foren els veïns del poble, Pere Mallafré i Joan Llobet els que encarregaren a Jujol l’església.
Aquesta té la planta quadrada i s’estructura amb quatre pilars que com les palmeres, carreguen les voltes de forma esglaonada en altura. Jujol explicarà el projecte fent referència a l’arquitectura bizantina i la seva sistematització constructiva.
Consta d’una nau principal i tres capelles, una petita nau per a la sagristia, magatzem i serveis.
Les geometries quadrades i triangulars que apareixen en planta i les voltes eviten les arestes, afavorint així les pintures murals. La coberta es descompon en dues de sobreposades. La interior està feta amb voltes, i la exterior amb gruix de rajola, creant una càmera d’aire ventilada que garanteix el confort tèrmic a l‘interior i que no apareguin eflorescències en les pintures.
Un dels materials més presents en l’església és la pedra calcària, típica de les construccions de la zona en murs de terrasses i marges. Aquesta s’utilitzà en voltes, murs i cresteries de l’església. Durant la guerra civil l’església es va cremar i moltes de les pintures de l’artista Ramón Farré i Jujol van quedar molt degradades.
