Utilizamos cookies propias y de terceros para ofrecerle una mejor experiencia y servicio y, en su caso, mostrar publicidad relacionada con las preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Al clicar "aceptar", usted acepta el uso de estas cookies. Puede ver la política de cookies
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directores arquitecturacatalana.cat
credits
Quiénes somos
Proyecto de:
Impulsado por:
Directores:
2019-2024Aureli Mora i Omar Ornaque
Comisión Documental:
2019-2024 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Colaboradores:
2019-2024Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Colaboradores Externos:
2019-2024Helena CepedaInès Martinel
Con el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entidades Colaboradoras:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental.
Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana.
Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público.
Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
L’edifici dels jutjats ha d’assumir els condicionants d’un lloc situat en el límit del paisatge urbà de Girona, a prop del riu Onyar, a la riba oposada a la zona antiga de la ciutat i davant el conjunt monumental de la Catedral i el pinacle de l’església de Sant Feliu.
Un edifici de gran complexitat programàtica, amb varietat d’espais, on la consideració d’allò públic i d’allò privat o restringit, fa necessària una claredat de circulacions i una lògica d’agrupació d’àrees segons les activitats i la seva situació respecte l’exterior. En l’ala principal s’ubiquen els serveis comuns, les magistratures i les zones representatives. A l’altra, els jutjats amb les sales de vista en planta baixa.
Autor: Bonell i Gil Arquitectes
El nou edifici dels jutjats de Girona es troba en un solar proper al riu Onyar, a l’altra banda del nucli antic, amb el conjunt monumental format per la catedral i l’església de Sant Feliu com a referència. A l’altra banda, el parc de la Devesa i la via fèrria marquen el paisatge natural de les vores de la ciutat. L’edifici resol la complexa atomització del programa per mitjà de dues ales en forma de L. L’ala que dóna a l’avinguda Ramon Folch conté les magistratures i els despatxos representatius, i s’organitza per mitjà d’un atri interior des d’on es puja a les plantes superiors per una escala de trams continus. El segon braç conté les sales de vistes, totes en planta baixa. A l’articulació entre tots dos braços es troba el vestíbul, connectat amb l’atri per una escalinata. La façana principal adopta una alineació còncava que li atorga caràcter representatiu, com a prolongació de la façana classicista de l’edifici de Correus.
Autor: Maurici Pla
Fuente: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007
La ubicació d’aquest equipament fou debatuda i prevalgué la voluntat municipal de reforçar la vida del centre històric, per la qual cosa s’hi va destinar una de les millors finques de l’Ajuntament (l’antic escorxador). El projecte tracta un programa administratiu i institucional complex —que demana segregacions circulatòries— i afronta la relació amb l’avinguda, la conformació d’una nova plaça oberta i un volum sense interferències sobre la massa monumental del barri vell. La planta permet llegir dos grans braços (magistratures versus jutjats) articulats per un espai d’accés, però la juxtaposició és més complexa. Cada cos ofereix un front contingut, d’obertures regulars, i una altra façana més expressiva i capaç de conjugar-se amb els espais complexos. La façana més treballada, que dóna a la plaça, estén una seqüència d’obertures amb ràfec sobre un volum escalonat, una «manera» coneguda i sempre reelaborada en el moviment modern. La cara de l’avinguda, més significativa, aporta un recurs menys tòpic, el lliscament d’una segona pell sobre les obertures reals a tall d’ordenació general i de protecció solar. A més, cada cara es contraposa a una testa o torre que flanqueja el gran espai interior. Més enllà del llenguatge i de les seves variants, potser nombroses, el tractament calcari i els sistemes lleugers del detall aporten unitat compositiva. Però són la manipulació volumètrica gens lineal del conjunt i la creació d’inflexions als espais interiors i exteriors allò que confereix una qualitat profunda a aquesta obra. El projecte s’ha vist acompanyat, més tard, de la seu del Col·legi d’Advocats. A l’altre extrem del parc de la Devesa s’hi construeix el 2008 l’Audiència, que abandona el centre històric.
Autor: Josep Maria Birulés i Bertran
Fuente: Guia d'arquitectura de Girona, àrea urbana : Girona, Salt, Sarrià de Ter, Vilablareix / Josep Maria Birulés ; fotografies de Joan del Pozo.
L’edifici dels jutjats ha d’assumir els condicionants d’un lloc situat en el límit del paisatge urbà de Girona, a prop del riu Onyar, a la riba oposada a la zona antiga de la ciutat i davant el conjunt monumental de la Catedral i el pinacle de l’església de Sant Feliu.
Un edifici de gran complexitat programàtica, amb varietat d’espais, on la consideració d’allò públic i d’allò privat o restringit, fa necessària una claredat de circulacions i una lògica d’agrupació d’àrees segons les activitats i la seva situació respecte l’exterior. En l’ala principal s’ubiquen els serveis comuns, les magistratures i les zones representatives. A l’altra, els jutjats amb les sales de vista en planta baixa.
Premio FAD
Finalista. Categoría: Edificios de nueva planta de uso público
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!