Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
-
Palacio de Justicia de Cataluña
Josep Domènech Estapà, Enric Sagnier i Villavecchia
La Barcelona del darrer terç del segle XIX va ser testimoni d?una ràpida expansió pel nou districte de l?Eixample, que s?anava ocupant amb habitatges i edificis públics. En molts casos, les noves construccions substituïen instal·lacions obsoletes de la congestionada Ciutat Vella. El Palau de Justícia és un d'aquests nous equipaments i pretenia agrupar els jutjats de la ciutat i la Reial Audiència en un nou edifici monumental que donés la mesura de la nova ciutat. Projectat l'any 1886 per Enric Sagnier i Josep Domènech i Estapà, va ser el primer encàrrec important d'aquests joves arquitectes recent titulats. El projecte anava acompanyat d'una memòria extensa on raonen l'elecció dels materials i les formes de l'edifici: consideraven que el material representatiu de la civilització moderna era el ferro però que la funció representativa de l'edifici requeria la solidesa de la pedra per expressar el pes de la justícia, i també creien que la societat encara no estava preparada per acceptar la utilització d'estructures de ferro a edificis monumentals. Per aquest motiu, van prendre una decisió arriscada i innovadora a l'època: deixar el ferro a la vista a la coberta de l'escalinata monumental i al gran saló del primer pis, però convenientment decorat. El conjunt -que es va voler organitzar d'una manera racional i pràctica- s'estructura en dos cossos simètrics, al voltant de patis, on se situen els jutjats, i al centre, l'accés amb grans espais adequats per als grans processos o activitats representatives. Especialment destacat és el gran saló anomenat dels passos perduts, amb un dels testers ocupats per una gran composició pictòrica de Josep M. Sert. Altres àmbits de l'edifici van ser decorats pels pintors Joan Llimona, Fèlix Mestres i Arcadi Mas i Fontdevila, entre d'altres. Exteriorment, el Palau de Justícia, un dels primers edificis monumentals de la ciutat, utilitza un repertori decoratiu que pren elements de diferents estils. Les escultures que recorren les façanes, amb retrats de juristes i escenes al·lusives, també van ser obra dels més destacats escultors catalans del moment, com ara els germans Vallmitjana, Manuel Fuxà, Josep Llimona o Miquel Blay. El conjunt apareix coronat per una estàtua de Moisès, obra d'Agustí Querol.1887 - 1908
-
Juzgados de Vic
Pere Llimona Torras, Xavier Ruiz Vallés
L’edifici interpreta el programa variat i atomitzat de la seu dels jutjats a través d’una estructura metàl·lica que permet distribucions diferents a cadascuna de les plantes. La planta baixa és un espai lliure cobert que afavoreix l’entrada independent al Col·legi d’Advocats, inclòs al mateix edifici. Les obertures de les diverses plantes responen estrictament als requeriments dels espais interiors. L’edifici es presenta com un cub que completa la cantonada entre dos carrers de l’eixample, separat de les edificacions veïnes i estructurat com una sèrie de safates preparades per assimilar la diversitat del programa.1967
-
Reforma del Palau de Justícia de Girona
La constitució d’aquesta casa palau es va produir a partir del trasllat del seminari, el 1769, tot i que una realineació anterior de la plaça (1606, Arévalo de Zuazo, bisbe) ja n’havia modificat la façana i l’estructura. Arran de la seva adquisició pels Pastors es va convertir en una de les estructures domèstiques de major qualitat i espectacularitat de la ciutat, amb la seva escalinata i sales nobles i amb el pati porticat. El 1959 l’Ajuntament la cedí al Govern, i el 1970, de mans d’un Llimona que havia ja actuat en edificis judicials com el de Manresa, se’n va recompondre el carejament i el dovellatge del portal i s’hi va reinstal·lar l’equipament actual, amb ambició als espais interiors i amb alguna dissonància volumètrica. El 2008, l’Audiència Provincial està en curs de traslladar-se al sector del Güell, després d’enderrocar-s’hi una decadent i contestada plaça de toros. La cara oest de la casa Pastors s’assenta sobre el mur del primer recinte fortificat i inclou també una part de l’antic castell de Sobreportes dels Montcada així com, inscrites, les restes de la porta nord del cardo romà, que encara conserva dues torres quadrangulars de les quals es llegeixen la base fundacional i l’opus quadratum baiximperial. Les torres medievals, cilíndriques, ofereixen un episodi més de la magnífica constel·lació de volums a la cara externa del portal.1970 - 1973
-
1971 - 1973
-
Palacio de Justicia de Girona
Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart
L’edifici dels jutjats ha d’assumir els condicionants d’un lloc situat en el límit del paisatge urbà de Girona, a prop del riu Onyar, a la riba oposada a la zona antiga de la ciutat i davant el conjunt monumental de la Catedral i el pinacle de l’església de Sant Feliu. Un edifici de gran complexitat programàtica, amb varietat d’espais, on la consideració d’allò públic i d’allò privat o restringit, fa necessària una claredat de circulacions i una lògica d’agrupació d’àrees segons les activitats i la seva situació respecte l’exterior. En l’ala principal s’ubiquen els serveis comuns, les magistratures i les zones representatives. A l’altra, els jutjats amb les sales de vista en planta baixa.1987 - 1992
-
Juzgados de Sant Feliu de Guíxols
Jaume Avellaneda Díaz Grande, Josep Lluís Mateo i Martínez, Jordi Moliner i Salinas, Antoni Poch Vives
El projecte pren com a referència principal la mitgera deixada per l’edificació preexistent, que es consolida amb independència de la nova edificació. La coberta del cos principal, paral·lel a la mitgera, queda pinçada per la part posterior i s’obre cap a l’altra banda del solar. Aquest cos acull els jutjats i les sales de vistes, i és de dimensions més petites que les edificacions veïnes. La resta del programa se situa en uns cossos davanters de cobertes variables. L’edifici adopta així un davant i un darrere referits al teixit urbà i indiferents al carrer, des d’on es revela el procediment compositiu a través de la secció.1990 - 1993
-
Palacio de Justicia y Torre de Comunicaciones
B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau
L’edifici és el resultat d’una actuació urbanística global sobre el barri del Canyeret, en el marc del Pla del Centre Històric de Lleida. L’estudi detectava la desconnexió entre el barri antic —amb el seu eix principal, el carrer Major— i la Seu Vella, a causa de l’abandonament i la despoblació del vessant de la muntanya ocupat antigament per aquest barri. El projecte es proposa revitalitzar la zona d’aquest vessant i restablir la connexió entre la ciutat vella i la Seu. Els estudis geotècnics varen recomanar l’establiment d’un mur de contenció tot al llarg del vessant, on s’hi podia recolzar una nova edificació amb façana a dos carrers amb cotes diferents. D’aquí neix un edifici longitudinal, adossat a la pantalla, que l’oculta i presenta una nova façana. El factor de connexió té lloc per mitjà d’una torre de comunicacions que permet accedir a tres nivells: el nivell de la base, proper al carrer Major; el carrer situat al coronament de la pantalla, i, finalment, l’antiga porta de la muralla de la Seu. La forma corba de la pantalla permet diferenciarla de les traces de la muralla de la Seu Vella i, a més, és la més adient per adaptar-se a la topografia natural del vessant.1983 - 2001
-
Juzgados de Sant Boi
BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez, Jordi Framis Ferrer
Un sencillo esquema de tres barras con las oficinas judiciales separadas por patios queda desdibujado por una piel uniforme de lamas verticales de hormigón blanco que abarca el edificio como sábana. Las lamas, con distintas inclinaciones y distancias, generan una imagen que permite presidir la nueva plaza con un edificio pesado, sobrio y opaco a la distancia, y transparente desde el interior. La disposición de las lamas sugiere la de los libros en una biblioteca.2002 - 2006
-
Ciudad de la Justicia
b720 Fermín Vázquez Arquitectos, David Chipperfield Architects, David Chipperfield, Fermín Vázquez Huarte-Mendicoa
La situación previa de la Ciudad de la Justicia presentaba los diferentes departamentos judiciales de la ciudad de Barcelona y de L'Hospitalet de Llobregat esparcidos en 17 edificios, repartidos entre ambas ciudades. La unificación de todos ellos en una nueva Ciudad de la Justicia resulta en una mayor eficiencia, permite que los espacios de trabajo se adapten a la constante transformación del cuerpo judicial y, a su vez, se reserva espacio para un futuro crecimiento. La propuesta más significativa del proyecto es la de fragmentar el ambicioso programa -de 241.519,92 m2 de superficie construida- en una serie de edificios separados, aunque interrelacionados, que se disponen sobre un espacio con voluntad de plaza pública. Los edificios se revelan como bloques medidos, con fachadas portantes de hormigón armado y coloreado. La propuesta pretende equilibrar las distintas relaciones entre áreas de trabajo, zonas públicas y paisaje. El edificio atrio se convierte en el principal espacio público del complejo y tiene carácter de zona de relación y circulación principal de la Ciudad Judicial. Actúa como calle de distribución y como filtro de acceso a las dependencias judiciales. Con sólo cuatro alturas, su impacto volumétrico es inferior. Este elemento también permite articular las entradas en la Ciudad de la Justicia y al mismo tiempo dotarlas de un espacio de presentación y relación indispensable en una intervención de estas características. Respecto al material, las fachadas son de hormigón armado coloreado. Realizado in situ, el pigmento se agrega en la dosificación y no a posteriori. Mientras que la textura lisa se advierte en la percepción próxima, el color juega un papel fundamental a nivel global. La diversidad de volúmenes y su tratamiento indiferenciado se ven complementados por la coloración que identifica a cada uno de los edificios: seis colores para ocho edificios. Los pigmentos son básicamente óxidos de hierro excepto el verde, que es óxido de cromo. Entre sus características más destacables cabe apuntar que son estables, indisolubles e inertes, manteniendo intactas las cualidades del color con el paso del tiempo.2004 - 2009
-
Juzgados de Balaguer
Arquitecturia, Josep Camps Povill, Olga Felip Ordis
Els jutjats de Balaguer se situen al nucli antic, un dels centres històrics àrabs més importants de Catalunya. Aquest es caracteritza per la seva morfologia irregular que es va adaptant a la marcada topografia de l'indret. L'estructura d'estrets carrerons i porxos permet recórrer el nucli antic per espais en ombra i contínues perspectives creuades, descobrint constantment nombroses situacions urbanes. Un dels objectius era aconseguir l'equilibri entre els requeriments i les condicions dels espais de treball i el lloc on s'implanta l'edifici. El programa i l'estructura generen el ritme mentre que les alineacions i les traces urbanes modelen i llimen el volum regular de l'edifici. L'espai intersticial que separa l'interior de l'exterior, ofereix la privacitat necessària als jutges i altres usuaris. El vestíbul i l'espai porxat d'accés configuren la façana de la plaça i enllacen el nou equipament públic amb l'estructura urbana de nucli antic de Balaguer.2013
-
2019