Utilizamos cookies propias y de terceros para ofrecerle una mejor experiencia y servicio y, en su caso, mostrar publicidad relacionada con las preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Al clicar "aceptar", usted acepta el uso de estas cookies. Puede ver la política de cookies
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directores arquitecturacatalana.cat
credits
Quiénes somos
Proyecto de:
Impulsado por:
Directores:
2019-2025Aureli Mora i Omar Ornaque
Comisión Documental:
2019-2025 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Colaboradores:
2019-2025Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Colaboradores Externos:
2019-2025Helena CepedaInès Martinel
Con el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entidades Colaboradoras:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental.
Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana.
Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público.
Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
Els edificis modernistes realitzats per Enric Sagnier a la zona central del districte de l'Eixample han tingut relativament bona fortuna, ja que en molts casos han sobreviscut al pas del temps. És cert que en èpoques passades, quan l'interès pel patrimoni arquitectònic encara no considerava la protecció de les obres construïdes a finals del segle XIX i principis del XX, moltes construccions interessants, de Sagnier o bé d'altres arquitectes coetanis, van ser enderrocades o mutilades amb la consegüent pèrdua de la diversitat paisatgística de la ciutat de Barcelona. En el cas de la casa que ens ocupa, les seves vicissituds expliquen força bé el procés de densificació del teixit urbà. Construït com un edifici unifamiliar amb un sol pis i una torrassa central, la seva aposta pel suau ornament i les corbes del rococó es manifestava a les cornises ondulades i al lleuger bombament de la façana del xamfrà.
La seva situació a l'àrea preferent de la centralitat barcelonina (amb façana a la Gran Via ia pocs metres del passeig de Gràcia) presagiava que en poc temps l'immoble donaria pas a un altre que garanteixi més rendibilitat. Així, al cap de pocs anys d'haver estat edificat, Sagnier va rebre l'encàrrec d'ampliar-lo per part de Josep Planàs, fill del primer propietari. L?arquitecte li va afegir tres pisos i el va convertir en un bloc d?habitatges de lloguer. Va suprimir la torrassa però va harmonitzar la nova obra amb els elements originals, i va construir una rematada similar que mantenia el caràcter del conjunt, cosa que no es va respectar tant quan en dècades posteriors se li van afegir encara dues plantes més. Una restauració recent ha procurat tornar una certa unitat al conjunt.
Els edificis modernistes realitzats per Enric Sagnier a la zona central del districte de l'Eixample han tingut relativament bona fortuna, ja que en molts casos han sobreviscut al pas del temps. És cert que en èpoques passades, quan l'interès pel patrimoni arquitectònic encara no considerava la protecció de les obres construïdes a finals del segle XIX i principis del XX, moltes construccions interessants, de Sagnier o bé d'altres arquitectes coetanis, van ser enderrocades o mutilades amb la consegüent pèrdua de la diversitat paisatgística de la ciutat de Barcelona. En el cas de la casa que ens ocupa, les seves vicissituds expliquen força bé el procés de densificació del teixit urbà. Construït com un edifici unifamiliar amb un sol pis i una torrassa central, la seva aposta pel suau ornament i les corbes del rococó es manifestava a les cornises ondulades i al lleuger bombament de la façana del xamfrà.
La seva situació a l'àrea preferent de la centralitat barcelonina (amb façana a la Gran Via ia pocs metres del passeig de Gràcia) presagiava que en poc temps l'immoble donaria pas a un altre que garanteixi més rendibilitat. Així, al cap de pocs anys d'haver estat edificat, Sagnier va rebre l'encàrrec d'ampliar-lo per part de Josep Planàs, fill del primer propietari. L?arquitecte li va afegir tres pisos i el va convertir en un bloc d?habitatges de lloguer. Va suprimir la torrassa però va harmonitzar la nova obra amb els elements originals, i va construir una rematada similar que mantenia el caràcter del conjunt, cosa que no es va respectar tant quan en dècades posteriors se li van afegir encara dues plantes més. Una restauració recent ha procurat tornar una certa unitat al conjunt.
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
