L’habitatge se situa en una urbanització de primeres residències, i ha estat pensat per a dos estadants. La casa ocupa una sola planta, si bé clarament elevada respecte del terreny. Una rampa de doble tram connecta la planta principal, una planta intermèdia i la coberta, que fa alhora de solàrium i mirador sobre les vistes llunyanes al mar de Salou i a la silueta de la ciutat de Reus. La casa rep la llum solar a través d’una claraboia d’1 x 5 metres, que fa d’eixida cap a la coberta. Les obertures de la planta baixa es fan ressò d’alguns elements significatius de l’entorn immediat: una tanca publicitària, un bosc veí o una construcció desagradable. Així, l’habitatge es tanca al carrer i al vent de mestral, i busca la seva extensió espacial i visual en sentit vertical, proposant la vida a la casa com un flux ascendent, un sentit que també s’aplica als elements tècnics i als conductes de condicionament.

És possible una transposició d’un text poètic cap a l’Arquitectura? Més enllà de buscar els suggeriments d’un text poètic, classificar-los, i representar-los arquitectònicament, hem intentat mitjançant la capacitat d’abstracció estructurar un nou marc de referència on projectar. Hem agafat en préstec estructures de composició del món literari, i ens hem adonat que si l’arquitectura es comporta tal i com ho faria un text, pot explicar moltes coses.

El Tema Genèric d’una obra d’art és el sentiment o la ideologia que es troba al seu rerefons i la sosté. El tema específic, és l’incident, el gest, aquell sentiment o aquella ideologia que es concreta en la forma.

Així, vàrem començar a buscar un text i ens va motivar profundament el primer vers de “In Memoriam”, on un infant de 14 anys, el mateix autor, busca la felicitat malgrat la por d’un entorn desfavorable: la guerra civil del 36. És el relat de les pors d’enfrontar-se amb la vida.

Per nosaltres la Idea Genèrica és, doncs, buscar la felicitat. I la forma que pren la Idea Específica, seria la construcció d’un entorn immediat de seguretat, la forma de l’espai per ser feliç a través d’un avellaner. Morfològicament, l’avellaner està format per una multiplicitat de petits troncs esvelts, que encerclen un cert espai, que permet a un infant col·locar-se dins. Aquesta serà la forma que prendrà l’espai.

Aquesta imatge d’un lloc “segur”, amb llum tamisada per tots cantons, i un terraplè, net, molt a prop del punt de vista de l’observador, un infant, ens va atrapar. Ens permetria crear un entorn per ser feliços i viure molt a pesar de l’entorn. L’observació d’aquest sota arbrat, en part ens oculta la realitat però ens refereix directament amb un entorn una mica idealitzat però molt més ampli, més cruel i més intens del que pot arribar a ser la mateixa realitat.